L'aire registra els millors valors històrics però encara incompleix el límit en quatre contaminants
Les dades de 2014 reflecteixen que el diòxid de nitrogen i l'ozó troposfèric concentren la major part de problemes
BarcelonaLa qualitat de l'aire va millorar substancialment a Catalunya durant 2014, gràcies sobretot a una meteorologia favorable, segons reflecteixen les dades que recull sistemàticament l Direcció General de Qualitat Ambiental. Aquesta millora va permetre assolir les millors xifres des que es tenen registres, malgrat que encara hi ha quatre contaminants que no compleixen els objectius de qualitat.
Les últimes dades publicades ahir recullen dos aspectes especialment positius: les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) compleixen per primera vegada els límits diaris i anuals a l'àrea de Barcelona, el Vallès i el Baix Llobregat -aquest contaminant es va començar a mesurar l'any 2000-, i a més a més les superacions del llindar d'informació a la població de l'ozó troposfèric (O3) han registrat el nombre més baix des de 1991, any en què es va començar a seguir aquest contaminant.
El departament de Territori i Sostenibilitat atribueix les millores de les PM10 a l'àrea metropolitana a "diverses causes" que coincideixen amb d'altres regions europees, i que tenen a veure sobretot amb l'ús de tecnologies més netes en les activitats industrials, al pla engegat per part de la Generalitat en aquestes zones més sensibles, a una meteorologia més favorable que va facilitar la dispersió dels contaminants i, en última instància, a la crisi econòmica i a la disminució de la mobilitat i de l'activitat industrial que ha portat associada. En el cas de l'ozó, un contaminant secundari que prové de reaccions químiques i que sobretot apareix en zones rurals, la millora es pot atribuir gairebé de manera íntegra a la meteorologia de la primavera i l'estiu, amb molta nuvolositat, precipitacions i pocs períodes de temperatura elevada.
Les pitjors dades, però, continuen centrant-se en els diòxids de nitrogen (NO2), que han superat els límits anuals a Barcelona, Vallès i Baix Llobregat, com passa des de fa anys. Aquestes superacions, de fet, fan que es mantingui l'amenaça per part de la Unió Europea (UE) de dues possibles multes per incompliment de la legislació comunitària. Els NO2 tenen el seu origen en el transport terrestre que generen les grans aglomeracions de població i, en el cas de Barcelona, també juguen en contra les emissions que genera l'aeroport de Barcelona i el port, a més d'algunes activitats industrials.
Els altres tres contaminants problemàtics van ser les PM10 amb una superació puntual a Alcanar (Terres de l'Ebre) i una altra de més greu a Manlleu (Plana de Vic) relacionada amb la crema de combustibles fòssils i biomassa. L'ozó troposfèric (O3) també va representar superacions a bona part del territori -8 de les 15 zones-, mentre que el sulfur d'hidrogen (H2S) també va registrar superacions de l'objectiu semihorari a Igualada (Catalunya Central) pel funcionament "anòmal" del sistema de tractament d'aigües residuals.
Impostos ambientals
Per altra banda, l'aprovació al Parlament l'octubre passat dels nous impostos ambientals sobre les emissions contaminants provinents de la indústria i la generació d'energia, i sobre les emissions d'òxids de nitrogen de l'aviació, permetran al Govern multiplicar per dos el pressupost per a la vigilància de la qualitat ambiental i a la prevenció de la contaminació. Aquest pressupost passarà de 2 a 4 milions d'euros.
Aquest fons de protecció de l'ambient atmosfèric, que de moment no comptarà amb l'encariment dels peatges que paguen els vehicles privats, permetrà millorar els equips destinats a mesura la qualitat de l'aire, però també a realitzar mesures adreçades a millorar les emissions industrials, l'impuls de vehicles nets de baixes emissions o la promoció de l'ús de la bicicleta, entre d'altres.
