L'aigua que no es veu
Catalunya ha prioritzat els embassaments, però cada cop creix més la consciència que també cal pensar en l'aigua que tenim al subsòl. Durant la sequera del 2007, per exemple, l'aqüífer del Llobregat va contribuir a garantir el subministrament d'aigua a l'àrea metropolitana. "I s'ha de tenir en compte que en aquella època no estava en servei la dessalinitzadora i que els embassaments van arribar a estar a prop del 20% de la seva capacitat", explica Diego Moxó, director de gestió del medi de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).
Les extraccions totals d'aigües subterrànies a Catalunya freguen els 600 hm/any, una quantitat equivalent al volum màxim que poden emmagatzemar els embassaments del sistema Ter-Llobregat. Les extraccions satisfan un 35% de la demanda total de l'aigua del país. "Més d'un 70% de municipis n'utilitzen en diferents proporcions. Olot i Igualada s'abasten exclusivament d'aigües subterrànies, mentre que Terrassa i el Prat de Llobregat en tenen tant de subterrània com de superficial", explica Moxó. A l'àrea metropolitana de Barcelona -servida majoritàriament pels recursos hídrics provinents dels rius Ter i Llobregat-, les fonts subterrànies del delta del Llobregat, de l'aqüífer del Besòs i del mateix pla de Barcelona han agafat importància els últims anys. "Depenent de les condicions meteorològiques, l'aprofitament en aquesta àrea pot variar entre un 10% i un 15%", apunta Moxó, que recorda que hi ha hagut situacions en què les aigües del subsòl han arribat a ser decisives.
El perill de l'explotació
Les aigües subterrànies provenen de la superfície i s'infiltren a través del sòl fins que es troben amb una capa impermeable. Les formacions geològiques que tenen la capacitat d'emmagatzemar i fer circular l'aigua en quantitats significatives són els aqüífers. La distribució de les aigües subterrànies al territori és molt desigual per dos factors: els diferents règims de precipitacions i la diversitat geològica. Més enllà de cobrir necessitats d'abastament urbà, ús industrial i agrícola -en alguns casos com a font única de proveïment-, les aigües subterrànies tenen una funció ecològica. "Constitueixen la base de molts sistemes d'aigües superficials, ja que proporcionen els cabals de base de cursos superficials i alimenten zones humides durant tot l'any i, especialment, en períodes de precipitacions escasses", destaca Diego Moxó.
L'exemple de Llorca
Una de les principals amenaces que pateixen aquests recursos és la contaminació. L'acció de l'administració se centra a limitar l'entrada d'agents contaminants, tant d'origen puntual com difús -com el cas dels nitrats-, principal causa de pol·lució de les aigües subterrànies. La tasca es concreta en l'establiment de perímetres de protecció de captacions d'abastament, el segellament de pous abandonats i l'establiment de normes d'explotació.
Una altra amenaça és la sobreexplotació, que comporta diverses conseqüències. La més devastadora s'explica amb el cas del terratrèmol de Llorca. L'extracció d'aigua per al consum humà va ser l'origen del sisme del maig del 2011, segons el treball d'un equip d'experts publicat a la revista Nature Geoscience . Els analistes conclouen que la pèrdua d'aigua per la progressiva extracció subterrània per al subministrament domèstic va alterar l'escorça terrestre de la falla i va induir el terratrèmol de Llorca.
En un aqüífer cal tenir en compte quatre variables: el volum existent d'aigua, les aportacions que pot rebre, les extraccions i les necessitats ambientals de zones humides i cursos superficials. Si s'estableix un equilibri entre tots aquests factors es pot considerar que se'n fa una gestió sostenible. A l'aqüífer del Llobregat, s'extreuen 55 hm/any. Tanmateix, el director de gestió del medi de l'ACA recorda "que als anys 70 es van superar els 100 hm/any i aquesta sobreexplotació, sumada a les obres del port, va afavorir la salinització, que és un del grans perills dels aqüífers. Aquest és un repte que s'ha solucionat amb una barrera hidràulica contra la intrusió marina, operativa des de l'abril del 2010, un projecte que ha estat pioner a l'Estat i també a Europa.
Amb les aigües subterrànies, Catalunya disposa d'una font més per satisfer la demanda d'aigua, juntament amb els pantans, les aigües regenerades i la dessalinització. En la gestió dels recursos, avui són tan rellevants els criteris de sostenibilitat ambiental com també els de sostenibilitat econòmica. "I en general el cost de les aigües subterrànies és inferior al d'altres fonts", conclou Diego Moxó.
