Les entitats de cooperació reclamen uns pressupostos mirant al 0,7%

BarcelonaLaFede (la Federació Catalana d’Organitzacions per a la Justícia Global) reclama a la nova consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, que mantingui el compromís d'arribar l'any 2030 a l'històric 0,7% del pressupost de la Generalitat destinat a la cooperació, la pau i els drets humans. Ara per ara Catalunya només hi inverteix 7,2 euros per habitant, una xifra que suposa només el 0,2%, molt lluny dels 23 euros d'Euskadi, els 13,1 del País Valencià i els 12,4 d'Extremadura.

Amb Serret ja hi hagut sis consellers d'Exteriors en sis anys, i el seu nomenament es produeix enmig de les negociacions amb LaFede per definir un nou pla director de cooperació que doni resposta a la voluntat del 80% dels catalans d'assolir el 0,7%, la xifra consensuada des de fa dècades perquè els països desenvolupats inverteixin en cooperació internacional.

En aquest sentit, LaFede, que aglutina 123 entitats, afirma que sense estabilitat política no es poden consolidar unes polítiques públiques de cooperació i justícia global que estiguin “a l’altura dels grans reptes globals” i que permetin planificar i avaluar les diferents actuacions i programes. Segons Àlex Guillamón, copresident de la federació, la rotació de consellers en aquest departament posa bastons a les rodes i dificulta que el sector pugui "recuperar-se de les retallades de fa una dècada”.

Més enllà de la fita del 0,7% (que en molts sectors ja es considera obsoleta per retallar desigualtats globals), les entitats reclamen que el 25% del pressupost es destini a accions educatives i comunicatives per potenciar la "mirada global i el treball de conscienciació" que fa el sector.

Pel que fa al pla director, LaFede fixa 10 línies mestres que ja havia presentat a l'anterior equip d'Exteriors i que pretén que el nou les prengui en consideració. En la carta de reivindicacions també deixa apuntada la necessitat de reformar l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (que l'any vinent farà 20 anys) perquè es converteixi en un organisme públic més ambiciós que treballi amb nous instruments, discursos i línies de treball per garantir una política pública de justícia global ambiciosa i de qualitat; així com la posada en marxa del Centre Català d’Empresa i Drets Humans com una de les principals eines per a garantir la coherència de polítiques del Govern.