Acreditar què has après a la feina: una de les claus de la primera llei de FP

BarcelonaQuan falten pocs mesos per a les eleccions, el Parlament ha aprovat aquest dijous la primera llei de la formació professional (FP), un dels compromisos que recollien la majoria de partits en els seus plans de govern en els comicis del 25 de novembre del 2012. L'eix de la nova normativa és la integració de la FP que es fa als instituts –la que reben els joves que estan estudiant– amb l'ocupacional –gent que està a l'atur– i la contínua –persones que tenen feina–. La primera depèn del departament d'Ensenyament i les altres dues del d'Empresa i Ocupació. La llei es desplegarà en els propers tres anys però segons el Govern no es "recolliran els fruits d'aquest desplegament" fins d'aquí deu anys.

Tot seguit analitzem en cinc punts la llei de formació i qualificació professional de Catalunya:

1. Com es beneficiarà el ciutadà de la integració de les diferents formacions professionals en una única llei?

El benefici més important és que el treballador, independentment que tingui o no titulació, podrà acreditar les competències que ha adquirit durant la seva trajectòria laboral. Per exemple, a una persona que no tingui cap formació en perruqueria però faci més de deu anys que treballa en el sector se li reconeixeran les competències que hagi adquirit a la seva feina.

2. Quantes competències pot acreditar la llei?

La normativa preveu l'acreditació de més de 400 competències de diferents àmbits professionals. El servei serà permanent i estable. "Les acreditacions són un punt clau per tenir formació qualificada", ha puntualitzat la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. Fins ara la fórmula que seguia la Generalitat era convocar una desena d'acreditacions de competències professionals a l'any, amb una mitjana de 2.000 places cadascuna. Des del 2011 fins al 2015 es van convocar un total de 15.843 places.

3. Es crearan centres de FP integrada

Aquests centres oferiran formació inicial, ocupacional i contínua. La formació haurà de respondre a les necessitats del territori. En total la llei preveu la creació en un termini de deu anys de 92 centres d'aquestes característiques, que disposaran del seu propi consell de formació i empresa, l'equivalent al consell escolar d'una escola. Actualment alguns instituts ja ofereixen els tres tipus de FP però no estan incloses dins del seu projecte educatiu.

4. A nivell d'organigrama, com s'integraran els tres sistemes de FP que depenen de dos departaments?

Hi haurà una comissió rectora que presidirà el president de la Generalitat i de la qual formaran part també les organitzacions empresarials, els sindicats, les administracions locals i les cambres de comerç. D'aquesta comissió rectora dependrà un nou organisme, l'Agència Pública de Formació i Qualificació Professional de Catalunya, que s'encarregarà de coordinar i aplicar les polítiques que requereixin els dos departaments dels quals depèn la FP: Ensenyament, i Empresa i Ocupació. Alhora, alimentant aquesta agència hi haurà el Consell de Formació i Qualificació Professionals, que serà un òrgan consultiu i de participació.

5. Impuls de la FP en alternança i, sobretot, dual

La FP en alternança consisteix a fer la formació al centre educatiu i les pràctiques en una empresa, mentre que a la FP dual gran part de la formació es fa a la mateixa empresa. El Govern preveu que de cara al proper curs hi hagi 5.000 alumnes que cursin aquest últim tipus de formació. Per al curs 2025-26, la previsió és que la xifra augmenti fins als 45.000 alumnes.

El que pretén el Govern amb aquesta nova llei és doblar el nombre d'alumnes que fan algun tipus de FP. Aquest curs s'han escolaritzat 236.277 estudiants i les previsions per al 2025-26 és arribar als 476.957 alumnes. "Esperem que es converteixi en una llei de país i pugui ser útil per a diferents governs", ha insistit la consellera.