El laberint de l’heroïna: n’hi ha més i amenaça amb despertar el consum

BarcelonaSi s’apliqués la llei de l’oferta i la demanda en el mercat de l’heroïna, tot apunta que ara viuria un excés d’oferta: hi ha més quantitat d’aquesta droga, està menys adulterada i es pot comprar a un preu més baix. L’últim informe de les Nacions Unides (ONU) explica que el 2018 la producció global d’opi -amb el qual s’elabora l’heroïna- va ser la segona més alta de la dècada, amb 7.790 tones, després del màxim històric de l’any anterior. El primer productor d’opi del món és l’Afganistan, d’on en prové la major part.

Aquest increment de l’oferta de l’heroïna ja s’ha notat a Catalunya i, malgrat que la lògica diu que això hauria d’impactar en el consum, de moment encara no ho fa, segons el departament de Salut. Això sí: en els últims quatre anys gairebé s’ha multiplicat per vuit el nombre de quilos d’heroïna que s’han interceptat a l’aeroport del Prat. Dels sis quilos que la Guàrdia Civil, amb la col·laboració de l’Agència Tributària, va requisar el 2015, s’ha passat als 46 quilos del 2018. El creixement ha sigut progressiu: el 2016 es van confiscar 13 quilos, i el 2017 24 quilos. Fa un mes, els Mossos d’Esquadra van fer un operatiu al barri del Raval de Barcelona per desarticular una organització que controlava el tràfic d’heroïna, a part d’altres drogues. També quan la policia ha fet escorcolls als narcopisos on es consumeix i als pisos on es ven o es guarda la droga quasi sempre hi ha trobat heroïna.

L’últim informe europeu de drogues alerta que “també s’han detectat laboratoris d’heroïna [com ha passat a Catalunya], la qual cosa representa una novetat preocupant”. El treball vincula el creixement de les morts relacionades amb les drogues amb els indicadors de l’oferta de l’heroïna, que continua “tenint una puresa relativament alta i un preu baix, cosa que apunta a un alt grau de disponibilitat”. La incògnita és quina pot ser la sortida del laberint de l’heroïna: una substància que es torna cada cop més present.

A la pregunta d’on va a parar l’heroïna que requisa la policia, el subdirector general de drogodependències del Govern, Joan Colom, respon que “els decomisos de drogues no són un indicador absolutament fiable del consum” perquè les substàncies “poden tenir com a destí un altre país”. “Que la policia en confisqui més quantitat no vol dir que hi hagi més consumidors, però la disponibilitat és alta i la puresa pot augmentar”, subratlla el director de l’àrea de drogues de l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), Josep Rovira.

Un consum estabilitzat

De tots els inicis de tractament per addicció a una droga del 2017 (últim any disponible), el 12,79% (1.754 casos) van estar motivats pel consum principal de l’heroïna. El 2016 havien sigut l’11,08% (1.561 casos) i el 2015 el 12,21% (1.683 casos), segons l’informe del sistema d’informació de drogodependències de Catalunya. “No és un creixement”, conclou Colom. Hi coincideix Rovira, que opina que el consum d’heroïna s’ha estabilitzat. Un altre indici que permetria detectar un augment del consum, segons Rovira, és l’ús de xeringues, perquè tradicionalment aquesta droga s’ha injectat (tot i que també es pot fumar). “No puja la demanda de xeringues”, assegura.

Tot i això, la presència de xeringues s’ha més que duplicat al parc del Besòs, a la Mina, on el 2017 s’hi van recollir 6.467 xeringues i el 2018 15.699. Això va provocar que s’optés per tancar dues de les tres zones infantils del parc, a més de retirar els gronxadors. De fet, tot i que els inicis de tractament per l’heroïna suposen entre l’11% i el 13% del total de casos d’addicció a una droga a Catalunya, el percentatge varia en funció dels centres que atenen els usuaris. El 84% dels inicis de tractament -53 casos- del Centre d’Atenció Sanitària (CAS) de la sala Baluard, situat al Raval, van ser per heroïna. El percentatge és del 37% -52 casos- al CAS de Santa Coloma de Gramenet i del 30% -60 casos- al CAS de la Barceloneta.

El director de Projecte Home Catalunya, Oriol Esculies, reconeix que una hipòtesi seria que ja hi hagi més gent que consumeix heroïna però que no faci cap tractament fins al cap d’uns anys: “Això podria estar passant, perquè l’opi de l’Afganistan s’acaba consumint sobretot a Europa”. Malgrat tot, Colom defensa que Catalunya té sales de venipunció, on es pot consumir droga sota supervisió, que “capten els usuaris que potser no detectaríem”, com persones que estan al carrer i que podrien ser nous consumidors d’heroïna.

Dels 5.000 addictes del 92 als 1.700 actuals

Si el 2017, entre els inicis de tractament per addicció a una droga a Catalunya el 12,79% (1.754 casos) van ser per consum principal d’heroïna, el 1992 aquesta xifra va ser del 53% (5.113 casos). Per això el subdirector general de Drogodependències del Govern, Joan Colom, valora que de moment no es veu “cap increment que sigui representatiu”.

Pel que fa als nous inicis de tractament per heroïna que es produeixen actualment, el director de l’àrea de drogues a l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), Josep Rovira, explica que la majoria dels casos són “reprimeres”, persones que ja havien estat en tractament i cada vegada més grans.

El director de Projecte Home Catalunya, Oriol Esculies, afegeix que l’heroïna “és molt potent, de manera que no et permet compaginar el consum amb una vida laboral i familiar”, a part de ser una substància depressora, a diferència de la cocaïna, que és una droga estimulant.