L'última tendència: grups de WhatsApp que fomenten l'anorèxia i la bulímia

Dossier L'altra cara de l'anorèxia i la bulímia Desplega

1

Endeutar-se per salvar la filla d'una anorèxia

2

L'última tendència: grups de WhatsApp que fomenten l'anorèxia i la bulímia

3

Què he de fer si la meva filla té un trastorn de la conducta alimentària?

4

“Quan vaig vomitar, em vaig sentir com si m’haguessin fotut un xut d’heroïna”

5

Els trastorns alimentaris, una emergència pública

BarcelonaEl procediment per entrar als grups de WhatsApp és sempre el mateix. Cal enviar un missatge de presentació indicant el nom, l'edat, el país de residència, quin era el teu pes inicial quan vas començar el règim, quin és el teu pes actual i quin el teu pes meta, el que vols assolir. També cal precisar si ets ana o mia, és a dir si pateixes anorèxia o bulímia. En alguns grups també és necessari enviar una foto en roba interior o fins i tot un vídeo. Amb totes aquestes dades, la persona que l'administra decideix si t'hi dona accés o no.

En un moment en què els casos de trastorns de la conducta alimentària s'han disparat i les xarxes socials estan al punt de mira per fomentar aquesta malaltia mental, s'han multiplicat els grups de WhatsApp que fan apologia de l'anorèxia i la bulímia i que estan fora de qualsevol tipus de control. A diferència de les webs o els antics blogs, l'administració no els pot fiscalitzar, ni prohibir-los ni eliminar-los, tot i que accedir-hi és relativament fàcil. Normalment, es tracta de clicar en enllaços que es difonen a través de xarxes socials com Telegram, Twitter o YouTube, i esperar que la persona que administra el grup accepti l'accés després de l'esmentat missatge de presentació.

Durant les últimes setmanes, l'ARA s'ha unit a mitja dotzena d'aquests grups de WhatsApp. Cada un el formaven entre 99 i 400 persones. Totes noies, evidentment. Algunes eren espanyoles, però altres de països d'Amèrica Llatina. És fàcil deduir-ho pels prefixos telefònics. Malgrat això, a totes les uneix un mateix objectiu: perdre pes encara que això suposi recórrer a mesures extremes. És a dir, dejunar, vomitar o fer exercici físic de manera compulsiva.

Utilitzen els grups de WhatsApp per donar-se suport entre elles, intercanviar consells, compartir fotos i vídeos de joves esquelètiques a les quals es volen assemblar, o plantejar reptes surrealistes. “Dimecres començo un dejuni de tres dies. Algú més s'hi vol apuntar?”, preguntava dies enrere la Celina, amb prefix telefònic de l'Argentina, en un grup anomenat Warriors (guerreres). Fins a tres joves es van sumar al desafiament.

“He menjat pollastre, he anat al lavabo, però no he pogut vomitar-lo tot. Què puc fer?”, preguntava aquesta setmana una noia des d'un telèfon amb prefix telefònic d'Espanya al grup Ayunando ando, el nom del qual no pot ser més explícit. Una noia li va contestar que fes exercici. Una altra li va recomanar que es comprés directament un laxant.

Una olla de grills

Els grups també busquen el reconeixement i l'aplaudiment col·lectiu. “Noies, feliciteu-me! He baixat tres quilos. Ploro d’alegria!”, escrivia dies enrere una tal Meri, des de Mèxic, al grup Stay strong (mantén-te forta). “Soc feliç, amigues. Dissabte i diumenge estaré sense pares, a casa d'una amiga. Podré menjar poc i contrarestar els afartaments”, deia una altra jove suposadament espanyola, amb un telèfon encapçalat amb el prefix 34. “Que bé, aprofita aquest temps”, li va respondre una altra, acompanyant el missatge amb l’emoticona d'un cor. “Quina sort!”, va afegir una més. Els grups són una autèntica olla de grills: l’intercanvi de missatges és constant, dia i nit.

Alguns grups fins i tot tenen aires de secta. “Si no t'agraden les regles d'aquest grup, marxa, grassa. Compromís total, resultats assegurats. La teva vida i la teva ànima són nostres fins que compleixis el teu objectiu. Si no baixes de pes en una setmana, et fem fora del grup”, diu el text de presentació d'un grup de WhatsApp, l'accés al qual només és possible enviant una foto i un vídeo en roba interior. Si no ho fas després d'haver clicat al link per unir-t’hi, l'administradora del grup et persegueix durant dies amb missatges del tipus “no estàs compromesa” o “això és només per a avançades”, amb la finalitat de minar-te la moral i que acabis sucumbint a enviar les imatges.

Monika Jiménez, que és integrant del grup de recerca Communication, advertising and society de la Universitat Pompeu Fabra, considera que això és precisament el més perillós en els casos de trastorns de la conducta alimentària. És a dir, formar part d’un grup que retroalimenti aquests comportaments. De fet, Instagram i TikTok han començat a posar traves perquè usuàries amb trastorns de la conducta alimentària puguin connectar entre elles dins de la xarxa.

Per exemple, si a Instagram es busquen els hashtags #proana o #promia –ana és el diminutiu amb què es coneix l'anorèxia entre les persones amb trastorns de la conducta alimentària, i mia, el de la bulímia–, apareix un missatge que diu: “Quan es tracta de temes delicats sobre la imatge corporal, volem donar suport a la nostra comunitat. Hem recopilat alguns recursos que et poden ajudar”. I tot seguit la xarxa social enumera una llista de consells contra l’anorèxia i la bulímia.

A TikTok apareix un missatge similar si es busquen els hashtags #mia, #anorèxia, #bulímia o #Anaymia. Amb tot, els hashtags vinculats a aquests trastorns són infinits i, si uns són bloquejats, n'apareixen de nous. A més, hi ha publicacions que no fan referència explícita a l'anorèxia o la bulímia i, en canvi, la fomenten. És el cas del canal de YouTube o el compte de TikTok de la influencer Chloe Ting, amb desenes de vídeos per fer exercici físic i tenir un cos perfecte. Moltes noies amb trastorns de la conducta alimentària segueixen aquesta influencer, segons ha pogut comprovar l'ARA als grups de WhatsApp en els quals s'ha infiltrat. I el pitjor és que aleshores l'algoritme de les xarxes socials els recomana altres continguts que són similars. Entren en una bombolla de la qual és difícil sortir-ne.

“Els algoritmes estan mostrant a nenes i adolescents imatges i vídeos que fomenten les dietes restrictives i la pèrdua extrema de pes”, denuncia per telèfon des de Massachusetts David Monahan, director de campanya de Fairplay for Kids, una organització nord-americana que defensa els menors davant els interessos de les empreses tecnològiques. Aquesta associació va publicar a l'abril l'informe Dissenyat per al desordre, en què acusa l'empresa matriu d'Instagram, Meta, de lucrar-se mostrant continguts que fomenten els trastorns de la conducta alimentària.

Segons Monahan, actualment el Congrés nord-americà està debatent una llei federal sobre seguretat online que té com a objectiu que les xarxes socials no utilitzin les dades personals dels seus usuaris més joves per recomanar-los nous continguts. “Si s'aprovés, tindria un gran impacte als Estats Units, però també a la resta del món”, opina.

Una normativa a Catalunya

De fet, a Catalunya ja es va fer un intent el 2019 per eliminar l’apologia de l’anorèxia i la bulímia a internet. Es va aprovar un decret llei que sanciona aquest tipus de continguts. Des de llavors, l'Agència Catalana de Consum ha fet 128 inspeccions sobre aquest tema, ha eliminat 54 continguts il·lícits, ha obert 25 expedients sancionadors i ha posat 17 multes. Malgrat això, no és or tot el que lluu. El director de l’Agència Catalana de Consum, Albert Melià, reconeix que molts d’aquests continguts són d’empreses amb seu a l’estranger i contra les quals és difícil actuar amb una normativa d’àmbit català. La majoria de les multes imposades, d’uns 80.000 euros, no s’han pogut cobrar, afegeix.

“És força inviable bloquejar continguts”, opina la informàtica Ana Freire, que és investigadora i docent de la Barcelona School Management de la Universitat Pompeu Fabra. "Les xarxes socials tendeixen a connectar-nos amb gent amb qui tenim coses en comú amb l'objectiu que ens enganxem encara més a la xarxa perquè, com més temps estiguem consultant-la, més probabilitats tenim de veure o de clicar en un anunci", continua explicant.

Freire participa des del 2017 en el projecte Stop, que té com a finalitat prevenir el suïcidi. Juntament amb psicòlegs i psiquiatres, va analitzar desenes de perfils de Twitter per identificar possibles usuàries que patissin un trastorn de la conducta alimentària. I una vegada les van tenir localitzades, van pagar una campanya publicitària perquè els mostressin anuncis del telèfon de l'esperança i el de prevenció del suïcidi. És a dir, van intentar contrarestar els continguts recomanats per l'algoritme amb altres que realment els servissin d'ajuda.

Formar els joves

Davinia Hernández-Leo, investigadora principal de l'equip de recerca de la UPF, aposta per una altra metodologia. “No podem prohibir l’ús de les xarxes socials als joves. L'alternativa és que en facin un ús crític”, afirma. Hernández-Leo participa en el projecte Coratge, que ensenya els joves a identificar algoritmes o continguts manipulats utilitzant una xarxa social similar a Instagram creada amb aquest objectiu.

"És important que els joves tinguin varietat d'estímuls i varietat de capacitat d’oci", declara per la seva banda la psicòloga experta en comportaments digitals Aurora Gómez. “Potser has de portar la teva filla a una platja nudista perquè vegi quina és la realitat dels cossos normals”, afegeix. És a dir, perquè comprovi que el món real no té res a veure amb el de les pantalles.