Els nudistes denuncien una onada de banyadors a les 'seves' platges: "Ens estan substituint"

BegurA la costa catalana hi ha una seixantena de platges nudistes, concentrades sobretot al litoral del Maresme i l'Empordà, sovint allunyades dels nuclis urbans i en espais naturals de difícil accés. Algunes estan senyalitzades explícitament, com la platja de la Musclera, a Arenys de Mar, i d'altres no tenen cap cartell informatiu i la nuesa es pressuposa per tradició o boca-orella, com la cala Borró de Colera. Ara bé, la majoria d'aquests racons per a nudistes, durant els mesos de més massificació de l'estiu, s'omplen de molts banyistes habituals equipats amb banyadors. Els nudistes els anomenen tèxtils i els acusen de colonitzar el seu espai, intimidar-los i no respectar la seva llibertat d'anar despullats.

"És una realitat que el nudisme és cada vegada més difícil de practicar perquè les colònies tèxtils són majoria en moltes de les platges teòricament considerades nudistes", defensa Segimon Rovira, president de la Federació Naturista-Nudista de Catalunya. Legalment, tothom es pot estirar i banyar sense roba en qualsevol platja tret que ho prohibeixi una ordenança municipal. A la pràctica, però, molt pocs nudistes van despullats fora de les cales reservades a la seva opció perquè se senten observats i fora de context. Per això demanen que, de la mateixa manera que no envaeixen les zones no nudistes, els usuaris amb banyador no visitin vestits les platges naturistes. "Ens sentim discriminats i ens agradaria que, si els tèxtils venen a les cales nudistes, s'avinguin a anar sense roba, a gaudir de l'experiència, perquè segur que els agradarà; és més sa", defensa Rovira. I afegeix: "No fem nudisme per ofendre a ningú, al contrari. Qui ho entengui com una ofensa té un problema, perquè tots naixem nus".

El nudisme –o naturisme– no és només el simple gest de treure's el banyador a la platja, sinó que té a veure amb un determinat estil de vida. Els naturistes entenen la nuesa com una posició d'harmonia amb la natura i un gest de respecte al propi cos i al dels altres, que a més busca el plaer i la comoditat de sentir el contacte directe amb l'aigua del mar i la sorra. Per això, no es queixen concretament de les peces de roba dels tèxtils, sinó que critiquen que la seva arribada massiva altera el clima i el tarannà de calma, respecte, silenci i tranquil·litat. Els molesta que vinguin amb neveres, música, facin xivarri i, sobretot, portin el mòbil i facin fotos. "Les platges nudistes són molt boniques, els tèxtils no vigilen a l'hora de fer fotos i això provoca que la gent es cohibeixi i deixi de fer topless o nudisme", argumenta Rovira.

Poca gent jove fa el pas

Aquesta difícil convivència entre tèxtils i nudistes no genera un clima prou agradable i confortable perquè nous usuaris facin el pas de treure's el banyador, sobretot joves, que són minoria entre aquest col·lectiu. Amb tot, hi ha diverses associacions juvenils que promocionen el nudisme, com els Joves Naturistes de Catalunya o el grup Marinudistes, una xarxa LGTBIQ+ d'afinitat gai que promou la socialització en entorns sense roba de manera no sexualitzada. "Fem sortides per fomentar el nudisme entre el col·lectiu marica amb l'objectiu de conèixer gent i perdre la por de creure que despullar-se és un acte únicament sexual", manifesta Roger Vicens, membre de Marinudistes. Des del grup, animen els joves a superar la pressió social i provar-ho per sentir-se còmodes. "El nudisme també és un treball personal de treure's vergonyes, trencar amb estereotips culturals i abandonar la idea que a la platja s'hi ha d'anar amb un cos de portada de revista", certifica Vicens.

Una de les platges nudistes amb més conflictes i repercussió és Illa Roja, entre Pals i Begur. Els dos últims estius va ser notícia perquè l'Ajuntament de Begur va permetre instal·lar-hi un xiringuito, que va massificar la platja de visitants amb banyador i va desencadenar molts enfrontaments amb els nudistes. Aquests van constituir l'Associació Nudista Naturista d'Usuaris d'Illa Roja i, després de diverses denúncies, van aconseguir retirar la llicència a la guingueta, que aquest any ja no ha tornat a instal·lar-s'hi. Ara celebren la victòria i el canvi de sintonia amb el consistori begurenc. "L'Ajuntament ha fet un gir de 180 graus; ha declarat Illa Roja espai natural protegit, no s'hi poden atorgar llicències a xiringuitos ni gandules i hi ha una nova senyalització que explica que és platja nudista", diu Joan Carles Doval, membre de l'associació.

La senyalització, amb un cartell i lletres grosses pintades, és molt visible, però, tot i això, la gran majoria de banyistes d'Illa Roja porten banyador. "Hi ha tota una onada conservadora de majoria tèxtil, sobretot gent jove, que fumen, beuen, posen música i generen problemes", es queixa Doval, que continua: "El problema és que ens estan substituint, perquè la gent nudista de tota la vida ja deixa de venir a Illa Roja". "Aquest estiu hem vist escenes absolutament ridícules, com gent canviant-se fent equilibris darrere la tovallola per no ensenyar el cul en una platja nudista", lamenta.