Residències

L'infrafinançament de les residències: la Generalitat va pagar 200 euros de menys al mes per cada plaça concertada

Un informe del Govern posa per primer cop xifres al cost real de mantenir un geriàtric amb ajudes públiques

Unes dones entrant en una residència de Barcelona, en una imatge d'arxiu.

BarcelonaPer primer cop el departament de Drets Socials posa xifres al finançament de les places de residències amb ajuda pública. L’any 2022 abonava als centres uns 200 euros menys al mes de les despeses reals de mantenir una plaça concertada. Les dades s’extreuen d’un informe que l’equip del conseller Carles Campuzano ha presentat aquest divendres a patronals i sindicats del sector, complint el compromís que va fer fa un any. 

A l’estudi la conselleria estima que una plaça d’una residència costa entre 2.052,54 euros mensuals, pel que fa a les que també tenen centre de dia, i els 2.206,84 per les que només disposen de geriàtric. En canvi, el departament havia fixat el concert –els diners amb què subvenciona la plaça– en uns 2.002 euros mensuals (70 euros per dia). La diferència confirma l’“infrafinançament” del qual es queixen tradicionalment les empreses i entitats que gestionen els centres. A l'informe també es detalla el cost dels centres de dia. En aquests serveis el dèficit de finançament es redueix al voltant dels 80 euros.

La presentació s’ha fet a la seu de la conselleria, presidida pel seu número dos, Oriol Amorós, però posteriorment no hi ha hagut compareixença per explicar-ne els detalls. Des del departament s’ha remarcat que és un document inicial i també s'ha subratllat que en l'últim any hi ha hagut un augment del 13% del concert de plaça, fins a passar als 2.124 euros per usuari i mes de mitjana que es paga actualment pels graus II i III de dependència, els majoritaris als geriàtrics. Segons la conselleria, en aquesta legislatura que ja està exhaurida les tarifes han pujat un 17%.

Dades desfasades per calcular el 2024

Fonts del sector presents consultades per aquest diari han valorat la importància de tenir una aproximació real del cost, encara que sigui amb dades ja "desfasades" per poder calcular quin és el forat del 2024, però que han de servir perquè el departament tingui una fotografia de la situació i, a partir, d'aquí anar afinant capítols. L'infrafinançament assenyalen que és especialment dramàtic entre els geriàtrics de l'àrea metropolitana de Barcelona, on els preus s'enfilen més enllà dels 2.600-2.800 euros per usuari. Això fa que cada cop més els centres privats renunciïn a les places públiques (que estan infrafinançades) i s'estimin més agafar el màxim nombre de clients que assumeixen el cost de la seva butxaca, sense cap prestació de la Generalitat i pagant el cost real.

Les mateixes fonts també mostren dubtes sobre les xifres que s'han servit per fer els càlculs. Així, qüestionen la base dels salaris mitjans i es pregunten si han repercutit les despeses extres que suposen l’absentisme del personal i com s’ha calculat la ràtio de plantilla de cada centre. “L’informe és bàsic”, diuen, i ajornen les valoracions en profunditat fins a la setmana vinent, quan el departament els hagi fet arribar l'informe complet.

Però per als sindicats el plantejament de la conselleria no respon una pregunta bàsica: quin és el benefici de les empreses, ja que assenyalen que falten les dades de quant aporten els usuaris i l'administració per a una plaça, necessàries per poder determinar els guanys. La xifra resultant serà clau, apunten, per decidir si s'aposta per un model "de drets" o de "mercantilització".

Com es distribueixen els costos? Segons l'estudi, tres quartes parts són de personal, seguits del que es coneix com a servei hoteler (cuina, neteja habitacions, etc.), atenció sanitària i despeses de manteniment i de gestió. Les dades s'han conegut quan tot just la patronal i els sindicats estan negociant el conveni col·lectiu del sector (el Gercat) i la cartera de serveis (el catàleg de les prestacions públiques i la definició dels equips de personal), i des de la patronal s'apunta que els treballadors perdran força a l'hora de demanar un increment de sou per apropar-se als salaris que es cobren per la mateixa feina a la sanitat. Aquest és també un altre compromís de la Generalitat sortint i que ara haurà de resoldre el nou Govern.

stats