L'impacte ambiental i el risc químic: les traves dins el Govern que frenen el Hard Rock

Tarragona / BarcelonaL’empresari Sheldon Adelson va plantejar, ara fa deu anys, impulsar a Catalunya un gran complex d’oci amb sis casinos i fins a 12 hotels: es diria Eurovegas. El projecte havia de generar desenes de milers de llocs de treball i reforçar encara més el litoral tarragoní com a destí turístic. Però calia complir una sèrie de condicions per satisfer Adelson. L’empresari no volia pagar els impostos que graven el joc, ni tampoc l’IBI, i també demanava canvis a l’Estatut dels Treballadors per oferir pitjors condicions als seus treballadors. També pretenia que es deixés fumar dins dels locals. El govern de la Generalitat era conscient que aquestes mesures eren del tot impopulars, però encara s’arrossegava la crisi del 2008 i la promesa de la inversió econòmica d’Adelson els semblava massa interessant i es va obrir una negociació. 

El setembre de 2012, l’aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, es va donar per vençut i va admetre que el magnat estatunidenc es decantava més per Madrid: “No s’enfonsarà el món”, va dir. Poc després, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, presentava l’alternativa, el BCN World, un projecte que constaria de sis parcs temàtics, centres comercials, un centre de convencions, un casino, un teatre i un hotel. El nou pla estava pactat amb La Caixa i l’empresa brasilera Veremonte, propietat de l’empresari Enrique Bañuelos, i s’havia d’ubicar entre Vila-seca i Salou, al costat de Port Aventura. Però dos anys després d’impulsar-lo, Veremonte es va anar refredant per acabar-se retirant del projecte. 

El 2017 va agafar el relleu el grup Hard Rock i el projecte es va tornar a modificar. El pla parla ara de construir un gran casino, dos hotels (un d’ells en forma de guitarra elèctrica), una gran piscina, una zona comercial i un recinte per a actes i concerts amb capacitat per a 15.000 persones. Com cada pla dels que s’han anunciat, hi ha qui el defensa i demana que es desbloquegi, com la Cambra de Comerç de Tarragona, i qui s'hi oposa frontalment.

L’entitat Aturem Hard Rock denúncia que “és un projecte que el territori no vol ni necessita” i defensa que és del tot insostenible. Aquesta entitat, juntament amb els ecologistes de Gepec, ha aconseguit, de moment, impedir que el projecte avanci. L’any 2020, una sentència del TSJC els va donar la raó i va anul·lar el primer Pla Director d’Urbanisme (PDU). Des d’aleshores, el Govern prova de corregir-lo i necessita una trentena d’informes favorables per aprovar-lo de nou. Tot plegat havia d’estar enllestit abans d'acabar el 2022, però no ha estat així. Deu anys després de l’alternativa a Eurovegas, aquests són els esculls que encara queden pendents:

Lluny d'aprovar-se, els mapes definitius del projecte continuen encallats i encara no són vàlids. Tots els departaments del Govern implicats en el projecte han de supervisar i avalar que tot és correcte i, tal com va avançar l'ARA, des d'Acció Climàtica encara hi ha dubtes que el projecte sigui sostenible. En el seu últim informe intern, al qual va tenir accés aquest diari, el departament es mostra preocupat per com afectarà el projecte a la fauna i la flora; per la mobilitat a l'entorn (per l'ús excessiu del cotxe) i per la falta de compensacions ambientals.

Totes aquestes traves ja van estroncar els plans del Govern, que preveia aprovar definitivament el pla al novembre. A hores d'ara les negociacions internes amb Acció Climàtica continuen.

El mediambiental no és l'únic informe que queda pendent. La direcció general d'Indústria, que depèn del departament d’Empresa, n'ha d'emetre un altre. Un dels aspectes que ha de valorar és si els terrenys on es vol aixecar el nou macrocomplex queda massa a prop del polígon sud de Tarragona, ja que en cas d’un accident químic podria ser massa perillós. Estava previst que l'informe es presentés al novembre però, segons fonts del departament d’Empresa, encara no està enllestit. El portaveu d’Aturem Hard Rock, Eloi Redón, recorda que el complex químic ha anat creixent al llarg de tots aquests anys i, per tant, l'afectació que podria tenir si es produís un accident encara seria més gran. Redón va assegurar que, segons havia pogut esbrinar l'entitat, l'informe sobre el risc químic també és desfavorable a hores d'ara. El departament d'Empresa nega que s'hagi presentat, però no expliquen el perquè del retard. Aquest és un dels informes més delicats perquè quan el 2020 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va tombar el primer PDU va ser, precisament, pel "risc d'accidents greus" a causa de la proximitat del polígon químic.

El darrer front que ha obert la plataforma Aturem Hard Rock és sobre la llicència de casino que va concedir el departament d’Economia l’any 2017 i que, segons denuncia l’entitat, està caducada. La plataforma ciutadana va anunciar que després de les festes de Nadal presentarà dos recursos administratius per demanar que el permís per obrir el casino quedi revocat, perquè Hard Rock no ha presentat a temps el pla de desenvolupament constructiu que es requeria a la llicència.

L’entitat ja havia presentat una denúncia similar que es va arxivar perquè es va considerar que l’entitat no era part afectada del projecte. Per evitar la mateixa resolució, aquest cop la denúncia es presentarà a través d’una associació de víctimes del joc que, a parer d’Aturem Hard Rock, sí que està afectada per l’obertura d’un casino.

Un altre dels punts polèmics i sense resoldre és la compra dels terrenys, que encara estan en mans de Criteria (CaixaBank). Inicialment, l'intercanvi havia de ser entre les dues empreses privades però, després que la firma del contracte s'ajornés diverses vegades, la Generalitat va decidir "fer d'intermediari". A la pràctica, el que va fer el Govern va ser oferir-se a comprar els terrenys, per valor de 120 milions d'euros, per revendre'ls tot seguit a Hard Rock. "[L'operació] No costarà ni un euro a les arques públiques", va mantenir l'aleshores president de la Generalitat, Quim Torra, davant les crítiques de la resta de partits.

Poc després, però, aquest diari va tenir accés al contracte de compravenda, que deixava clar que el canvi de mans no seria immediat i que Hard Rock, a més, faria el pagament en tres terminis. Això fa que, en realitat, el Govern hagi d'avançar 96 milions, el 80% del total de l'operació, quan se signi el contracte.

Les posicions polítiques al voltant d'aquest macroprojecte sempre han tensat la relació entre els partits. Mentre que Junts (i abans Convergència) sempre s'hi ha mostrat partidària —de fet, van ser-ne els impulsors—, la CUP i els comuns es mantenen radicalment en contra del complex d'oci i casinos. ERC, en canvi, no ha acabat de definir una postura clara. Primer hi va ser crítica, i ara, des del Govern, intenta jugar un paper neutral. "Ho farem, i ho farem bé", va dir a l'octubre la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, després de la polèmica per l'informe desfavorable d'Acció Climàtica. Per la seva banda, els socialistes han intentat forçar algun moviment que desencalli el projecte vinculant el seu suport als pressupostos a la posada en marxa del futur parc recreatiu.

El Govern (ara d'ERC en solitari) no vol quedar malament ni amb els socialistes ni amb els comuns per aprovar els comptes i preferiria deixar Hard Rock fora de la negociació. Per això es manté equidistant: assegura que el pla director, i per tant el projecte, no pot continuar avançant fins que no tingui tots els avals necessaris, és a dir, tots els informes departamentals favorables. "Ara tot depèn d'ERC", resumia fa uns dies Redón. Esquerra (i els seus departaments) és qui ha de moure fitxa, sigui avalant el pla o tombant definitivament l'últim disseny que hi ha sobre la taula.