Una delegació d'eurodiputats investigarà la situació del castellà a les escoles catalanes
La petició d'AEB diu que els alumnes que no dominen el català "són assimilats a nens amb discapacitat física o intel·lectual"
Brussel·lesEl comitè de Peticions del Parlament Europeu ha acordat enviar una missió d'eurodiputats a Catalunya per investigar la situació del castellà a les escoles catalanes. Ho ha anunciat la presidenta del comitè, Dolors Montserrat, del PP, en la sessió d'aquest dimarts després que els coordinadors de diferents grups polítics comunitaris hagin votat a favor de tirar endavant la investigació. Encara no s'ha determinat exactament quin serà l'objectiu de la missió, el nombre i el nom dels parlamentaris europeus que conformaran la delegació, però el que està clar és que qui la presideixi no pot ser espanyol i hi aniran representants de diferents colors polítics. Pel que fa a l'agenda, només se sap que es farà durant el segon semestre del 2023, després de les eleccions generals espanyoles i no abans, tal com volia Ciutadans. El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha optat per la ironia: "Rebrem amb els braços oberts la comissió de l'Eurocambra. Serà una bona ocasió per explicar-los que la llengua més necessitada de protecció i foment és el català", ha piulat.
La petició inicial, a la qual ha tingut accés l'ARA, es va acceptar a tràmit el 30 de juliol del 2018 i la va presentar la presidenta de l'entitat antiimmersió Asamblea por una Escuela Bilingüe, Ana Losada, que demana que "no s'insisteixi en la plena immersió lingüística en català" i que "no es discrimini els nens amb pares que s'han de desplaçar d'altres regions d'Espanya fins a Catalunya de forma temporal per la feina". "Per culpa de la seva incorporació tardana —continua l'escrit—, no poden seguir les assignatures troncals i són assimilats a nens amb necessitats educatives específiques, és a dir, a nens amb discapacitat física o intel·lectual, amb trastorns greus de conducta o provinents de situacions econòmiques desafavorides". A més, Losada defensa que la immersió lingüística "restringeix la lliure circulació de famílies i d'accés a la feina". En la mateixa línia, l'Asamblea ha emès un comunicat celebrant la votació dels coordinadors dels grups parlamentaris europeus, s'han ofert a reunir-se amb la delegació que visiti Catalunya i han agraït el suport que han rebut per part de Ciutadans, el PP i Vox.
Tot i que la votació ha estat a porta tancada, diferents fonts confirmen que els grups parlamentaris als quals estan adscrits aquests tres partits hi han votat a favor, juntament amb la formació d'extrema dreta Democràcia i Identitat, i que els socialdemòcrates i els verds hi han votat en contra. Ciutadans, però, ha sigut el partit que hi ha jugat un paper més actiu. En declaracions a l'ARA, el partit ha reivindicat que és gràcies a la seva "lluita" que s'enviarà una delegació d'eurodiputats a Catalunya: han dit que això no ho pot aconseguir una petició ciutadana, sinó que cal comptar amb el suport d'un grup parlamentari i "cal convèncer els coordinadors parlamentaris" perquè votin afirmativament. "Hi ha moltes peticions, però costa bastant que t'enviïn una delegació", assegura un membre del partit taronja.
De fet, una de les queixes de l'eurodiputada socialista Cristina Maestre, que ha estat a la votació, és que Ciutadans vulgui "discutir una vegada i una altra" la mateixa qüestió mentre hi ha "centenars" de peticions que estan a la cua des de fa temps esperant a ser valorades. "Hem notat que alguns eurodiputats ja comencen a estar cansats del tema", ha dit Maestre en declaracions a l'ARA. L'eurodiputada també ha criticat que Ciutadans s'hagi saltat diferents normes procedimentals, com demanar que la delegació vingui a Catalunya en un any electoral, i ha avançat que els socialdemòcrates ja estan estudiant recórrer l'acord a "l'organisme del Parlament Europeu que sigui més convenient". En tot cas, les conclusions que extregui la delegació no tenen valor legal i la Unió Europea deixa clar en la mateixa petició que la decisió sobre com i què s'ensenya a les escoles "és competència exclusiva d'Espanya".
La immersió lingüística, atacada per tots costats
La delegació arribarà a Catalunya en un moment delicat pel que fa a la immersió lingüística a les aules. Per un costat, els tribunals van donant la raó amb comptagotes a aquelles famílies que demanen que els seus fills rebin almenys un 25% de les classes en castellà. I, per l'altra, el Govern i el Parlament han aprovat un nou marc normatiu per guanyar temps i esquivar la sentència que obliga totes les escoles catalanes a impartir com a mínim un 25% de les hores lectives en castellà. El cas ja ha arribat al Tribunal Constitucional, cosa que a la Generalitat ja li va bé perquè probablement la sentència no arribarà abans de final de curs, però quan es pronunciï ja no hi haurà marxa enrere ni escapatòria.