L'Escola Popular de Manresa, en perill de desallotjament

Manresa"Hi havia una vegada 65 cabretes que no tenien casa. Caminant pel bosc van trobar una cabana buida que aviat va convertir-se en el seu millor refugi: un projecte educatiu que omple el barri d'aprenentatges i amor. Un bon dia, però, mentre les cabretes jugaven, va presentar-se un caçador dolent". Així comença el conte que expliquen els voluntaris de l'Escola Popular de Manresa als 65 nens en situació vulnerable que acullen cada tarda. La realitat es barreja amb la ficció: la cabana és el local ocupat on fan tasques de reforç escolar, les cabretes són els nens a qui ajuden, i el caçador és la Sareb, el banc propietari de l'espai. El conte encara no ha arribat al desenllaç, però el nus explica com el propietari interposa una ordre de desallotjament a l'escola. La data marcada pel desnonament és l'1 de març i la principal via de defensa del centre són els dibuixos dels nens amb un missatge comú: "No vull marxar de l'escola".

Una escola que té els orígens l'any 2015, quan la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca del Bages (PAHC) va ocupar un bloc al centre de Manresa. Als pisos hi van reubicar famílies en situació vulnerable i als baixos hi van impulsar una escola de reforç. "Vam començar ajudant els nens a fer els deures, però ara també és un espai d'acompanyament emocional", explica Maria Cameno, voluntària de l'escola. Actualment acullen 65 infants, que es reparteixen durant la setmana. "A mi m'agradaria venir cada dia –diu l'Inas, de 8 anys, que explica que de gran vol ser cantant, policia o pintora–. Encara no ho tinc clar". L'Inas fa 2 anys que va a l'Escola Popular, i els seus pares n'estan molt contents: "Trec més bones notes", explica.

A l'escola hi ha estones de tot. "En divertim molt", diu el Loqman, de 8 anys. Les estones de diversió arriben amb els jocs de taula, quan toca pintar o quan van a la plaça a jugar a futbol. També hi ha moments de silenci, quan toca llegir o resoldre dubtes. "Aprenc més aquí que a l'escola", explica el Reda, de 6 anys. Per als nens poder-hi anar és un privilegi. "És la millor tarda de la setmana", exclama l'Inas. Tots somriuen d'orella a orella. "Tots diuen alguna vegada: puc portar un amic?", explica Cameno. Cada dia hi ha més llista d'espera.

Realitat i ficció

La majoria dels nens que van a l'Escola Popular provenen de famílies que han sigut reubicades per la PAHC. Viuen, dia a dia, amb el risc que els desallotgin de casa seva, i ara també corre perill l'únic espai d'oci que tenen. "No vull marxar de l'escola, estaria molt trista", diu l'Inas. El bloc que dona vida al centre és propietat de la Sareb, un banc amb un 45% de participació pública. La Sareb va denunciar l'ocupació i el 2018 es va celebrar un judici en què la PAHC va defensar que el dret de l'educació preval per sobre del de la propietat privada. La sentència, però, no va ser favorable i el desallotjament s'ha reactivat per a l'1 de març. "Estem negociant amb la Sareb per obtenir un lloguer social a cost zero", descriu Camero, tot i que admet que de moment no hi ha predisposició del banc. "Aquest local estava en ruïnes. L'hem remodelat, li donem un ús social i, a sobre, ens en volen fer fora", sentencia.

L'escola obre de 17.30 h a 19.30 h. A l'última mitja hora llegeixen un conte. Avui toca el de les cabretes i el caçador. Com en la majoria de contes infantils, el final és feliç: el caçador marxa i les cabretes viuen per sempre felices a la cabana. Però la realitat és ben diferent: l'1 de març s'apropa i cada vegada tenen menys temps per canviar un desenllaç que de moment ha quedat escrit a la sentència.