L'edatisme a casa: "Les meves filles em tracten com a una nena"

BarcelonaA punt d'entrar al mercat, Lluïsa García diu que té una "agenda de ministra": recollir els nets i fer-los el dinar, netejar la cuina, anar a nedar una hora a la piscina i fer el sopar per a ella, el seu marit i una de les tres filles. Als 75 anys, la Lluïsa manté una vida activa i autònoma, però es lamenta que "per ser vella" sovint la tracten "com una nena". Desconeix el terme edatisme, però el que ens explica coincideix a la perfecció amb la definició recollida per l'Organització Mundial de la Salut (OMS): discriminació per raó d'edat. I segurament, entre les dones encara és un comportament més pronunciat. I qui la discrimina? La Lluïsa es para un moment a pensar i assenyala que les filles "sovint" la tracten com si fos "menys" i també "fan i desfan" sense tenir-la en compte en qüestions que l'afecten directament. "És com si la truita s'hagués girat i ara som els fills dels nostres fills", afegeix Susana Pous, de 70 anys i amb dos fills per sobre dels 40 que tenen família pròpia, però s'organitzen "comptant" amb la feina dels avis. 

Desfogades dels greuges familiars, totes dues dones també apunten cap a altres direccions: els bancs, els supermercats, fins i tot l'ambulatori, en què de vegades noten que fan "nosa" quan hi ha un malentès o pregunten per aclarir dubtes. De fet, en el primer informe del Servei Estatal d'Atenció a Persones Grans, presentat aquest dimecres a Madrid, la majoria dels enquestats indiquen que els principals obstacles que els afecten estan vinculats a l'accés a la informació sobre prestacions i serveis (36%), la bretxa digital (26%) i les cures (10%). En el seu primer any de funcionament, l'entitat ha recollit mig miler de queixes i consultes, sobretot de dones, les més conscienciades i amb menys vergonya per aixecar la veu.

La "moda online" als teatres

La Lluïsa té un telèfon mòbil, des d'on "organitza" la rutina familiar, des de tot el que necessiten les filles i els nets fins a l'agenda social de quedar amb les amigues del gimnàs o del barri per anar a fer "la ruta del colesterol". Malgrat tot, denuncia que des de la pandèmia hi ha massa tràmits que s'han de fer en línia i amb cita. Rafael Moliner, de 80 anys, ja ni intenta demanar hora al metge, i es lamenta que depèn del fill. També a la seva entitat bancària va tenir "problemes" quan el van instar a fer servir el correu electrònic i l'aplicació virtual, en lloc de passar per finestreta com sempre. "Al final ens vam haver de barallar perquè em mantinguessin la llibreta, perquè em deien que ho mirés a internet i jo vull veure el meu saldo sense haver de demanar ajuda", assegura Mati Moreno, de 79 anys, que també es queixa que els teatres s'hagin "apuntat a la moda de comprar online", cosa que li dificulta l'adquisició de les entrades.

A la presentació de l'informe, la presidenta d'HelpAge Internacional Espanya, Isabel Martínez, que gestiona el servei, ha denunciat "el llenguatge poc amable" amb la gent gran de les administracions públiques, així com els obstacles que els posen a l'hora de gaudir dels mateixos drets que altres col·lectius. Es refereix, per exemple, a la denegació d'una targeta de compra perquè es tenen més de setanta anys o la limitació d'alguns béns.

Tant el Rafel com la Lluïsa expliquen la mateixa història de menysteniment i "engany per ser grans". Relaten que les seves companyies de telefonia i d'electricitat els han cobrat "extres" que ni han demanat ni necessiten. Malgrat que ells mateixos van agafar el telèfon per intentar parlar "mil cops amb l'operadora", no se'n van sortir i durant mesos van continuar pagant més del que volien contractar. "Necessitem que tornin les atencions de persona a persona, no tot pot ser a través de l'ordinador", resumeix la Lluïsa.