L'Estat defensa el seu pla de protecció del delta de l'Ebre i nega que plantegi un retrocés del litoral

L'Estat ha sortit al pas de les crítiques per defensar el seu full de ruta de defensa del delta de l'Ebre, criticat per les entitats del territori de la Taula de Consens del Delta i el govern de la Generalitat. El cap de Costes a Tarragona i secretari de Transició Ecològica del PSC a l'Ebre, Antoni Espanya, ha negat que el pla del ministeri prevegi un retrocés del litoral i ha defensat que la nova delimitació de les zones de domini públic marítim terrestre que planteja l'Estat permetrà "preservar l'actual sistema agrari i ambiental" de la plana deltaica. Espanya ha defensat el pla després dels retrets que han plogut des dels municipis i entitats del Delta que temen la pèrdua de quasi 900 hectàrees d'arrossars i d'espais verds. El portaveu de l'Estat ha assegurat que les zones d'acomodació del pla i els traspassos de sorra anuals que preveu han de servir per reforçar les zones costeres.

El govern espanyol ha lamentat "l'alarmisme" que ha generat el document que el ministeri de Transició Ecològica va posar a consulta pública la setmana passada i ha criticat les desqualificacions fetes per alguns partits polítics a una estratègia que està "basada en els treballs científics més rellevants dels últims 20 anys elaborats per universitats, administracions i entitats territorials vinculades al Delta".

Sobre els punts centrals de l'estratègia ministerial, Espanya ha concretat que el traspàs de sorres per reforçar el litoral s'iniciarà el segon semestre d'aquest any i es mantindrà de forma "activa i regular", segons informa l'ACN. El secretari de Transició Ecològica del PSC també ha anunciat que les zones d'acomodació es naturalitzaran amb la compra o permuta d'arrossars i serviran "per garantir la dissipació de l'energia dels temporals d'alta intensitat i per evitar inundacions". Ha assenyalat que 800 hectàrees d'arrossars naturalitzades és "una proposta de màxims" perquè si s'aconsegueix reduir el retrocés del litoral a la part posterior del frontal marítim de Deltebre podrien disminuir fins a 500. Ha afegit que la tercera part d'aquestes zones ja són zones naturals –els frontals de la finca Bombita, Buda i l'Aufacada o els filtres verds de l'Ampolla– i, per tant, les hectàrees agrícoles que es perdrien amb aquesta naturalització podrien reduir-se a 300. Espanya també ha negat que la modificació del Domini Públic Terrestre serveixi per apropiar-se d'aquests conreus del litoral: "No hi haurà canvis significatius respecte a la delimitació actual".

Sí que ha reconegut que el pla descarta l'antic projecte dels camins de guarda, una crítica que aquest dilluns van fer des de la Plataforma en Defensa de l'Ebre. Espanya ha defensat que els camins de guarda se substitueixen per la construcció de bermes, barreres elevades de 3 i 4 metres d'alçada contra temporals d'alta intensitat, que es podran habilitar com a passeig per a vianants o bicicletes. "L'Estat no renuncia a les guardes costaneres sinó que les redefineix i els projectes s'hauran d'adaptar al nou plantejament", ha justificat.