L'Estat i les Canàries avancen en el repartiment de 4.400 menors a la resta de comunitats

MadridFa més de mig any que les Illes Canàries pressionen sense èxit perquè la resta de comunitats autònomes acullin part dels menors immigrants que saturen els seus centres d'acollida. Davant del bloqueig de la solució estructural que plantejava el govern espanyol amb la reforma de la llei d'estrangeria per l'oposició de PP i Junts, el govern canari i el de Pedro Sánchez han optat per buscar una resposta puntual que alleugi la situació de les Canàries. En una reunió aquest dijous a Madrid, les dues administracions han acordat uns criteris de repartiment de 4.000 dels més de 5.800 menors immigrants que hi ha a l'arxipèlag canari. També s'ha abordat la situació de Ceuta i se n'hi afegiran 400 que hi ha a la ciutat autònoma en el repartiment a la resta de l'Estat, que ascendirà a 4.400 menors.

"Hem fet un pas de gegant", ha celebrat el president canari, Fernando Clavijo, en una atenció als mitjans després de reunir-se amb la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego. L'acord al qual han arribat, que ara hauran de desenvolupar els tècnics, és que s'apliquin uns criteris de repartiment molt similars als que ja s'havien fet servir en anteriors repartiments i s'havien acordat per unanimitat amb les autonomies el 2022, però afegint-hi una novetat, que és que es tindrà en compte l'esforç previ que hagi fet cada comunitat en l'acollida de migrants. Ara bé, fonts del ministeri de Joventut i Infantesa adverteixen que això no exonerarà cap autonomia de rebre'n, ja que també es tindran en compte factors com la població, la renda per càpita, l'atur o la dispersió de població.

Catalunya, per tant, també acollirà menors immigrants provinents de les Canàries i Ceuta per molt que hagi fet un esforç més gran que altres autonomies, concreten. El que sí que pot passar és que afegint-hi aquesta nova variable es redueixi el nombre de menors assignats. Rego ha defensat que es farà una "anàlisi tan científica com sigui possible de la situació" d'acord amb aquests criteris "objectius". La ministra ha argumentat que sense tenir en compte la "situació de partida" de cada comunitat i la saturació que poden tenir, tampoc es podria fer una acollida "digna". "Serem molt sensibles al respecte", ha assegurat Rego, que també ha tranquil·litzat garantint que el repartiment anirà acompanyat del suport financer de l'Estat, encara pendent de concretar.

Negociació al Congrés

Les mateixes fonts admeten que encara no tenen els vots necessaris per tirar endavant aquest repartiment, que haurà d'avalar el Congrés. Rego ha explicat que "estan treballant" amb els grups parlamentaris per aconseguir-los i ha confiat que ho podran tirar endavant. La principal incògnita és què faran Junts i el PP. L'acord d'aquest dijous "aclareix el camí perquè en molt poc temps puguem tenir un acord tancat", ha reivindicat la ministra. Encara no queda clar si es portarà un text en forma de decret, la qual cosa acceleraria l'entrada en vigor de l'acord tot i que hauria de ser validat igualment a la cambra baixa un mes més tard que l'aprovés el consell de ministres, o com a proposició de llei, registrada directament al Congrés, ni tampoc si prèviament se sotmetrà a debat en una conferència sectorial amb els representants de les autonomies.

Predisposició del Govern

Des del 2017 Catalunya ha rebut més de 14.000 criatures, que han arribat no només per la distribució formal sinó també pel seu propi peu. Això explica que en el registre del ministeri n'hi consti una xifra inferior a la real. Segons la conselleria de Drets Socials, en els últims anys arriben uns 200 menors estrangers sols que acaben sota la tutela de la DGAIA. Amb tot, la consellera Mònica Martínez Bravo s'ha mostrat favorable a l'acollida d'aquests nois, obrint més places i centres, informa Marta Rodríguez.

L'Estat no té en compte un miler dels menors que atén Catalunya