L’autobús que mai s’equivoca

EstocolmNi un sol comunicat d’accident en quatre anys. Aquest és el registre de l’autobús autònom que circula pels carrers de Barkarby, un districte de la ciutat sueca de Järfälla, a prop d'Estocolm. El vehicle, amb capacitat per a només 12 passatgers, es mou lentament i amb molta cura. Si els seus sensors detecten el més mínim moviment en un radi de seguretat, els frens s'activen i el vehicle s'atura en sec. "Si estàs dret, millor que t'agafis", recomana Jens Lindström, el responsable de Nobina, l'empresa que gestiona el petit autobús i bona part del transport públic d'Estocolm.

En tot el barri hi ha tres busos autònoms, 100% elèctrics, i bona part dels seus viatges són per fer el que es coneix com a última milla, és a dir, el trasllat des de la parada on et deixa l'autobús interurbà fins a la porta de casa. “Gairebé és un servei porta a porta”, explica Lindström. En realitat té 40 parades virtuals, i a través d'una aplicació pots demanar-li que et reculli en una i et porti fins a una altra parada. Ell sol sap quina és la ruta més ràpida o si ha de recollir pel camí algun altre passatger, i no s'equivoca mai. Té una velocitat màxima de 20 quilòmetres per hora, de manera que és un vehicle lent, però no gaire més que la resta, perquè fora de les grans avingudes, els cotxes de l'àrea metropolitana d'Estocolm circulen molt a poc a poc. A dins de l'autobús, que sembla de joguina, hi ha un treballador, que bàsicament hi és per resoldre algun dubte i també perquè la llei sueca no permet que els vehicles autònoms puguin transportar persones. Provada la seva seguretat, els seus impulsors ja han proposat el canvi de llei i estan convençuts que en poc temps l'autobús podrà circular sense cap treballador.

La utilitat d'un vehicle autònom és relativa i no acaba de resoldre els grans reptes de mobilitat que tenen les ciutats, que impliquen reduir el trànsit i fer-les més habitables. Malgrat tot, en el context actual s'estan destinant molts recursos per provar tecnologia que d'alguna manera pugui ajudar les ciutats. "La manera de portar la innovació a les ciutats és provar-la", explica Daniel Serra, director de l'Innovation South Hub, de l’EIT Urban Mobility, una entitat creada per la Comissió Europea per finançar totes aquestes idees. Només entre el 2020 i el 2021, l'EIT Urban Mobility ha invertit 37 milions d'euros per impulsar projectes d'aquest tipus. L'organisme té la seu a la Torre Glòries de Barcelona i una bona col·laboració amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona, amb qui treballa constantment per impulsar diferents projectes.

El director de mobilitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Joan Maria Bigas, recorda que ja es va testar en una prova pilot un autobús autònom en diferents ciutats catalanes, però considera que "encara tenen sistemes molt embrionaris". L'AMB aposta més per altres projectes relacionats amb el transport robotitzat de mercaderies i amb la priorització semafòrica del transport públic. Entre els dos organismes van impulsar cinc projectes diferents entre el 2021 i el 2022 i n'acaben d'iniciar tres més per millorar el transport públic i fomentar una mobilitat més segura.