L'arquebisbat de Barcelona demana "perdó" pels abusos sexuals a menors a la parròquia de Sant Fèlix
La institució anima les víctimes a denunciar si encara no ho han fet i lamenta que el vicari de la parròquia no denunciés els fets
BarcelonaUn vicari de la parròquia de Sant Fèlix Africà de Barcelona (a l’actual barri de la Vila Olímpica) va admetre abans de morir que tenia constància que Josep Maria Jorba, rector durant 30 anys de l’església, organitzava reunions amb infants a mitjans dels anys 70 “on podia succeir alguna cosa irregular”. Ho ha confirmat l’arquebisbat arran de la informació publicada a El País, que va destapar que Jorba, mort el 2010, tenia un pis on hauria comès abusos a menors. De fet, la investigació ha revelat l’existència d’una presumpta xarxa de pederàstia.
L’arquebisbat ha fet públic avui un comunicat en el qual acaba demanant perdó pels fets i animant les víctimes a denunciar si encara no ho han fet. També relata que, arran de la denúncia contra el rector que va posar l’abril del 2023 un antic escolà, Aurelio Álvarez, es va prendre declaració com a testimoni a l’aleshores vicari Pere Muñoz, que hauria reconegut tenir constància dels fets. Per això, l’Església Arxidiocesana de Barcelona va concloure que l’home havia “perjudicat greument” les víctimes amb el seu silenci i ha traslladat la demanda de perdó a les víctimes “que el difunt no va tenir temps de formalitzar per escrit”, ja que va morir el 14 de maig.
Dos dies després que se sabés el cas, l’arquebisbat ha defensat que Álvarez va denunciar el 28 de març del 2023 haver estat víctima d’abusos sexuals a mitjans dels anys 70 i que, des d’aleshores, li ha ofert atenció psicològica, assumint-ne el cost del servei. Després d’investigar els fets, l’abril del 2023, el Tribunal Eclesiàstic de Barcelona va remetre un exhort al Tribunal Eclesiàstic de Cartagena (Múrcia), on residia el vicari Muñoz, perquè els expliqués què sabia de les pràctiques de Jorba.
L’home, de 95 anys, va manifestar en la seva declaració que mai no va veure res, però sí que sabia que a les reunions habituals del rector amb alguns dels infants “podia succeir alguna cosa irregular”. També va parlar de l’existència d’un altre prevere extern, de qui no recordava el nom, que també hi intervenia. Des de l’arquebisbat afirmen que, tot i que tant Muñoz com Álvarez parlen d’altres víctimes, ells no tenen constància de més denúncies.
Escolans i monges
Segons El País, Jorba hauria abusat de nens que feien d’escolans i de nenes que anaven a la parròquia per preparar-se per ser monges durant els anys 70. Les agressions s’haurien comès, entre altres llocs, en un pis que el rector tenia al mateix barri. No només ell els hauria agredit sexualment, sinó que també facilitava que altres capellans i seminaristes ho fessin. Des que va posar la denúncia, Álvarez ha contactat amb quatre escolans de l’època, que confirmen els fets.
L’arquebisbat assegura que, des que va tenir coneixement de la declaració de Muñoz, el cardenal Joan Josep Omella va ordenar que s’obrissin diligències per determinar les responsabilitats que se’n podien derivar. “Malgrat que l’encobriment no estava previst en el dret canònic aplicable a l’època dels fets, es considera que amb el seu silenci havia perjudicat greument les víctimes, que la infracció era greu i que calia una reparació”, afirmen. El 14 de desembre passat es va dictar un decret i es va imposar al vicari que demanés perdó per la seva omissió a través d’un escrit dirigit a la víctima. El vicari, però, “no va tenir temps” de formalitzar-lo perquè va morir.
L’Església Arxidiocesana ha argumentat que la comunicació amb la víctima ha estat “fluida” des del moment de la denúncia i s’ha mostrat a la seva disposició per tal que pugui “reparar la profunda ferida personal i espiritual que li va provocar l’abús sexual que va patir”. El comunicat conclou encoratjant altres víctimes a denunciar els possibles casos.
