L'ànima del Gimnàs Social Sant Pau fa un pas al costat: "Ho he donat tot"

BarcelonaVa comprar el gimnàs per un euro quan tot s'enfonsava, el 2012. El projecte havia fet fallida i a la seva mare, que treballava com a dona de la neteja del gimnàs Sant Pau, al barri del Raval, li quedaven només dos anys per jubilar-se: "Tocava aguantar". Els treballadors que feia més de vint-i-cinc anys que eren al gimnàs es van constituir llavors en cooperativa i va començar el gir social de l'espai, permanentment amenaçat de desnonament i on, abans que la pandèmia ho capgirés tot, hi convivien usuaris que pagaven la quota, d'altres que no i alguns que només hi anaven a dutxar-se. Ernest Morera, que és l'ànima del projecte i també el president de la cooperativa, explica ara que arriba una nova etapa al Sant Pau i que ell fa un pas al costat per començar nous projectes. "El que no he sabut donar en nou anys, no ho podré fer ara, ho he donat tot i el Sant Pau necessita ara un perfil més de gestió, algú que hi porti molta il·lusió. Jo la il·lusió l'he anat canviant per cansament", assegura, després de viure cinc anys al límit del desnonament, de "moltes pressions", "joc brut" i "tensions". I d'arrossegar deutes que han posat en perill fins i tot casa seva.

Diu que ja s'ha desvinculat del dia a dia de l'entitat –l'ha assumit la nova directora de la cooperativa, Lara Cáceres–, però hi continua al capdavant pel que fa al gran afer pendent: l'amenaça d'expulsió. Un desnonament que estava previst per al 30 d'abril i que el jutjat va acceptar ajornar a l'últim sospir a petició de l'Ajuntament. Morera està convençut que les negociacions entre el consistori i la propietat acabaran bé i que el gimnàs se salvarà: "El que ens arriba és que les converses avancen i estem segurs que aquest cop ens assabentarem de les novetats per la premsa. Entenem que durant aquest mes hi hauria d’haver resolució definitiva". Les parts implicades en les negociacions guarden silenci sobre les converses.

Quan hi hagi fumata blanca, si és que arriba, Morera abandonarà la presidència de la cooperativa. I començarà una nova etapa, en un context diferent: "Sense data de caducitat i amb els comptes sanejats". I, per això, es confia en un perfil més especialitzat de la gestió, com el de Cáceres, que ha sigut gerent d'Escoltes Catalans, per "fer el pas" cap a una entitat més gran. I girar full, també, a l'etapa del gimnàs convertit en equipament d'emergència per fer front a la crisi del covid: "Durant la pandèmia moltes entitats hem hagut de fer un pas enrere i hem hagut de caure en l'assistencialisme. Era necessari, era el que tocava, però no és el nostre projecte". Sobre la nova etapa, Cáceres, recent aterrada a l'espai, en parla encara en condicional, a l'espera que es confirmi la compra del local i assegura que serà un moment per enfortir la xarxa amb les entitats del barri i treballar per aconseguir canvis socials en aspectes com l'atenció a les persones que viuen al carrer: "Podrem treballar sense l'amenaça del desnonament, centrar-nos en la feina".

"Salt al precipici"

Els nou anys al Sant Pau han sigut nou anys "feliços" però esgotadors. "El dia de la primera amenaça de desnonament, el 2016, amb treballadors que feia més de vint-i-cinc anys que eren a l'empresa i que no estaven polititzats, la propietat ens va oferir un any més de contracte de lloguer amb el compromís que ens n'anéssim, i jo els vaig demanar que saltessin amb mi al precipici, que no ens en farien fora. Eren onze llars, ens hi jugàvem el sou d'un any i vam saltar-hi junts. Ho vam fer en clau de família".

Al sac dels bons records, hi posa el suport de nens que han estat sota el paraigua del gimnàs i que hi han tornat a defensar-lo quan hi ha hagut amenaces de desnonament. Però diu que li toca marxar-ne i que s'ha de saber sortir dels llocs. Té projectes al cap, com sumar-se a la feina de la Fundació Volcano per impulsar una xarxa educativa perquè els infants estudiïn els volcans i altres temes mediambientals, i un de més personal, que busca complicitats amb entitats per posar en marxa un restaurant on els treballadors –menys el cap de cuina i el cap de sala– seran persones que han viscut al carrer i que estarà vinculat a un pis per permetre que durant un temps tinguin sou i habitatge i puguin fer després el salt a empreses privades.