L'angoixa de no tenir plaça de FP: "El meu fill ara és un 'nini' perquè no té altre remei"

BarcelonaMilers de famílies esperen impacients saber si finalment els seus fills podran ocupar una de les 6.539 places de formació professional (FP) que aquest divendres s'adjudicaran en la convocatòria extraordinària. L'altíssima demanda (sobretot als cicles de grau mitjà) va desbordar el departament, que ha necessitat més temps per endreçar totes les sol·licituds, pensar com i on obrir noves places i fer la repesca amb les places que han quedat buides. Amb tantes anades i vingudes, encara no se sap la xifra exacta de quantes persones estan esperant les assignacions extraordinàries de demà ni tampoc quantes es quedaran sense plaça finalment, tot i que es calcula que podrien ser unes 4.000. El departament d'Educació ja va dir que els que no tinguin lloc als instituts podran matricular-se a l'Institut Obert de Catalunya i cursar a distància els dos cicles de grau mitjà més demanats (sistemes microinformàtics i xarxes i cures auxiliars d'infermeria). Les famílies es fan creus de la falta de previsió de l'administració i denuncien que es deixaran milers de joves a l'estacada.

"El meu fill ara és un nini perquè no té altre remei", lamenta el Pere. Després d'aprovar l'ESO, el jove, de 17 anys, ha decidit estudiar un cicle mitjà de manteniment electromecànic a l'Institut Lluch i Rafecas de Vilanova i la Geltrú. "És l'opció més senzilla per trobar feina", diu el seu pare, que explica també que l'exemple del germà gran, que també ha fet formació professional, ha animat el segon fill. Però, amb prop d'un 6 de mitjana a la secundària, s'ha quedat sense plaça en cap de les quatre opcions que van posar a la llista. Ara esperen tenir sort, i més després d'haver comprovat que també és difícil trobar un lloc al mercat laboral. Tot i que va buscar feina, el seu fill no n'ha trobat en cap supermercat perquè no té experiència i tampoc a la restauració, perquè com que és menor d'edat no pot servir begudes alcohòliques.

L'opció d'estudiar a distància, descartada

Les opcions s'esgoten per al noi si a la convocatòria extraordinària no té plaça. Els han dit que podria fer un curs del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) a través de l'IMET, l'Institut Municipal d'Educació i Treball, però el Pere no en vol sentir a parlar. "Aquests cursos són per a adults i a distància; no estan fets per a nois de 16 anys", argumenta. I es pregunta, amb preocupació: "Com li dius al teu fill, que té ganes d'estudiar i de fer alguna cosa, que no hi pot entrar?"

Els sindicats també critiquen la mesura de derivar els estudiants sense plaça a l'IOC. "És il·legal que hi vagin menors, és un centre per a persones adultes", avisa Jesús Martín, responsable de FP a la UGT. "El que han de fer és obrir més grups de grau mitjà i grau superior i no abandonar l'alumnat", sentencia.

A 70 quilòmetres de distància del Pere, la Laura pateix la mateixa angoixa pel seu fill. "Es va apuntar a sis llocs per fer sistemes microinformàtics, però no té plaça enlloc", lamenta. Té un 5,29 a la secundària i tant el noi, que acaba de fer 16 anys, com l'institut i la família estaven d'acord en fer un cicle de grau mitjà. "No es veu fent batxillerat i no passa res. Estudiar no li encanta, però vol seguir aprenent", explica la Laura.

Ara esperen una plaça a l'Institut Nicolau Copèrnic de Terrassa, però saben que no serà fàcil: hi ha 26 persones en llista d'espera. Tot i que ella no ho veu gens clar perquè el veu massa petit per viatjar sol cada dia, fins i tot han mirat de matricular-se a Rubí. Tampoc creu que estudiar a distància, com proposa el departament, sigui una bona opció. La Laura, que va arribar a Catalunya des de l'Uruguai, no pot entendre la situació que s'ha produït aquest any amb la FP: "Ho veig com un país tercermundista. Em pregunto constantment com pot ser que a Espanya, en un país on hi ha diners i professors, no hi hagi places perquè els nostres fills puguin estudiar".