L'Alt Empordà torna a l'emergència: per què és la zona més castigada per la sequera?

GironaL'Alt Empordà és avui la zona de Catalunya més castigada per la sequera. Ho demostra el fet que després de passar tot l'estiu i la tardor en situació d'excepcionalitat –amb algunes mesures de control i limitació de consum d'aigua–, la falta d'aquest bé escàs ha empès el Govern a fer un pas més i declarar la fase d'emergència a 22 municipis de la comarca. Es tracta de pobles petits com Sant Pere Pescador, la Jonquera, Ventalló i l'Armentera, que depenen de l'aqüífer dels rius Muga i Fluvià. Aquesta vintena de localitats se sumen als 12 municipis alt-empordanesos que s'abasteixen del pantà de Darnius-Boadella i que, des de fa un any i mig, des del setembre del 2023, es mantenen en emergència vermella. Per exemple, Roses, Cadaqués i Figueres.

No és casual que l'Alt Empordà sigui el lloc més crític de les conques internes catalanes. De fet, en l'anterior embat de la gran sequera, la del 2007 i 2008, el nord-est de Catalunya també va ser la zona més afectada i la que més va trigar a recuperar la normalitat. El motiu: tot i que per se aquesta comarca no és ni de bon tros la menys plujosa, sí que és de les que experimenten un decalatge més gran entre l'abundància dels seus recursos hídrics i les necessitats de consum dels sectors econòmics i la població, sigui residencial o estacional.

Amb unes fonts de captació d'aigua poc abundants, locals i variables, l'Alt Empordà ha de proveir tota la campanya anual de regadiu dels pagesos. I, a l'estiu, durant la temporada de sol i platja, l'ús de l'aigua es multiplica per l'arribada dels turistes. Si les precipitacions són copioses, l'equilibri entre oferta i demanda d'aigua es manté més o menys estable. En canvi, durant un període de falta persistent de pluges com l'actual, l'equilibri es trenca i les reserves s'esgoten més de pressa que en uns altres llocs del país.

Rius eixuts i un pantà insuficient

La Muga i el Fluvià són rius amb un marcat caràcter mediterrani: una conca petita, un curs curt, irregular i poc cabal. En el cas de la Muga, aquests trets són encara més evidents. En una situació d'estrès hídric, aquests rius tenen trams pràcticament sense aigua, que minven la capacitat de recarregar els aqüífers i omplir el pantà de Darnius, que té capacitat per a uns 60 hm³.

Ho corrobora Albert Llausàs, professor de geografia de la Universitat de Girona (UdG): "Segons un estudi europeu, pel canvi climàtic i la reforestació de les capçaleres, el cabal de la Muga s’ha reduït pràcticament a la meitat al tram alt del riu des dels anys 1970". I afegeix: "I la Muga és l'encarregada de regular l'embassament Darnius-Boadella, així que, ara mateix, tret d’anys excepcionals, no podem esperar que el riu tingui prou cabal per omplir-lo".

Aquesta disminució crònica dels cabals dels rius alt-empordanesos xoca, justament, amb un augment del consum dels últims anys. Llausàs explica que Darnius-Boadella va ser concebut per regular avingudes i, sobretot, com un projecte de desenvolupament econòmic per al regadiu de 4.000 hectàrees agrícoles. "Però, a partir del 1980, durant l'explosió del creixement poblacional i turístic a la comarca, cada vegada més municipis van abandonar recursos locals com pous i els van substituir per connexions amb l’embassament", argumenta. Per tant, si no plou, ara molta més gent i activitats econòmiques queden exposades a la manca d’aigua, segons l'expert, que defensa que el problema de la sequera a l’Alt Empordà no és només d’oferta, sinó també de "dèficit de gestió de la demanda".

Les mesures de l'ACA

La Generalitat de Catalunya trasllada a aquest diari que és perfectament conscient d'aquest problema associat a la casuística de l'Alt Empordà i explica que treballa per implementar obres estructurals a curt, mitjà i llarg termini que garanteixin noves fórmules de captació d'aigua i disminueixin la dependència respecte a les inclemències del canvi climàtic. "A l'Alt Empordà ens trobem davant la paradoxa que creix la demanda i baixen els recursos; hi calen actuacions per garantir l'autosuficiència", reconeixen a l'ARA fonts de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).

D'entrada, el Govern ja ha anunciat la instal·lació d'una dessaladora mòbil el 2032 a la zona del pantà de Darnius, que costarà 200 milions d'euros i produirà uns 200 litres d'aigua potable per segon. A l'estiu, l'ACA també va fer pública la construcció de cinc pous d'emergència a la zona de Peralada (amb una inversió de 4,4 milions d'euros) que es posaran en funcionament els pròxims mesos i permetran captar un cabal estimat de 75 litres per segon de l'aqüífer de la Muga i el Fluvià. Aquestes cavitats donaran servei a quinze municipis i serviran per distribuir de manera més homogènia els punts d'extracció de la cavitat subterrània, reduint-ne així l'afectació.

Les setmanes vinents també està previst que entri en funcionament la canonada d'aigua regenerada que transporta aigua des de la depuradora de Figueres fins al riu Muga. Les obres, finançades amb 6,5 milions d'euros, van començar abans de l'estiu i serviran per afavorir l'aportació de 100 l/s, tant per sobre com per sota de l’assut de Pont de Molins, per millorar el cabal ecològic del riu.

Fonts de l'ACA avancen a l'ARA que, abans del 2027, també s'utilitzaran les depuradores de Llançà i Cadaqués per recarregar els aqüífers i, finalment, un cop es disposi de la nova estació de regeneració de la depuradora de Figueres, es preveu utilitzar part del recurs tractat per a regadiu, en substitució de cabals captats a la Muga.

L'Alt Empordà, en perill de quedar-se sense aigua a l'estiu