L'alcalde de Tossa de Mar critica haver d'acollir temporalment 200 migrants procedents de les Illes Canàries

GironaTossa de Mar (Selva) rebrà a partir d'aquest dilluns a la nit unes 200 persones procedents de les Illes Canàries dins del programa d'acollida del ministeri d'Inclusió. Es tracta d'un grup de majors d'edat, la majoria homes provinents de països subsaharians, sol·licitants de la protecció internacional. Des de fa anys, el trasllat de migrants i refugiats a la Península és una pràctica habitual per tal de poder descongestionar les infraestructures de l'arxipèlag, saturades per la manca de planificació a l'hora d'augmentar les places necessàries en una ruta migratòria que des de la pandèmia ha vist com el trànsit de pasteres no ha parat de créixer. Segons les últimes dades del ministeri de l'Interior, fins al 15 d'agost hi han arribat des de les costes occidentals de l'Àfrica més de 22.000 persones, més del doble que un any enrere. Set de cada 10 migrants irregulars que arriben per terra o mar ho fan per les Canàries, tot i que el gruix del col·lectiu són els que aterren a l'aeroport de Barajas amb un visat de turista. El grup de Tossa aterrarà a Catalunya en diferents vols xàrter organitzats per l'executiu espanyol, que també s'ha encarregat de buscar i pagar l'hotel on s'allotjaran al municipi de manera temporal, mentre s'avança amb els tràmits de l'asil.

La notícia de l'arribada, però, ha causat molt de rebombori a Tossa de Mar, ja que l'alcalde, Martí Pujals (Junts), hi està radicalment en contra. Pujals es queixa, sobretot, que l'arribada de migrants es produeixi encara en temporada turística, principal motor econòmic del poble: "Ara mateix, qualsevol cosa que sigui sortir als mitjans per una notícia que no sigui el bon temps o que les nostres platges són molt boniques ens perjudica", afirma Pujals. Ara bé, l'allotjament dels 200 migrants no minva l'oferta de llits per als turistes, ja que el municipi disposa d'unes 7.500 places hoteleres i, al setembre, l'arribada de visitants ja comença a anar de baixada. Tot i això, segons l'alcalde, l'arribada de migrants sí que afecta negativament la imatge idíl·lica de destinació de sol i platja del municipi: "Encara que no portin cap problema ni afectació real, una notícia així pot fer canviar d’opinió algun turista que dubta sobre la destinació. Si haguessin arribat al novembre no hi hauria cap problema", insisteix.

En realitat, l'hotel de Tossa on s'allotjaran estava actualment "buit", segons han explicat a l'ARA fonts coneixedores del trasllat, que incideixen en les dificultats per trobar espais que disposin de serveis com llits, cuina o menjador per poder oferir una "atenció integral" a aquestes persones. En aquest cas, serà la Fundació APIP-ACAM la que s'encarregarà de la gestió a través del programa de sistema d'acollida, finançat pel ministeri, que preveu una estada d'un a dos mesos. Ara bé, la congestió en els processos burocràtics fa que l'espera s'allargui fins a nou mesos. Sense permís de treballar, aquestes persones podran fer cursos per conèixer el català i el castellà. Per ara, l'ONG no ha fet declaracions sobre l'enrenou creat al voltant del grup de migrants.

Igualment, des del govern municipal tossenc també estan en desacord amb la xifra de migrants: la consideren "desproporcionada" per a un poble petit com Tossa, que el 2023 fregava els 6.100 habitants. "Ens agradaria saber el nombre global de repartiments de migrants. Entre tot l'Estat i Europa hem d'ajudar les Canàries, però si els números no són transparents ens quedem amb la sensació que ens estan perjudicant", argumenta Pujals. Fora de la política estrictament municipal, Junts es manté en la mateixa línia que l'alcalde, i aquest mateix dilluns al Congrés i al Senat el partit, que va votar en contra de la proposta de redistribució territorial dels migrants del govern, ha denunciat l'"opacitat" i la "manca de transparència" sobre aquesta qüestió.

A Tossa, tanmateix, més enllà de l'estada a l'hotel, l'arribada de 200 migrants no tindrà cap repercussió en els comptes del municipi, ja que els seus serveis socials no hi han d'intervenir i tot el procés el finança el ministeri. Per contra, Maria Creixell, portaveu de la Coordinadora Obrim Fronteres, indica que el fet que s'ocupin places hoteleres fins ara buides "genera negoci al municipi", i lamenta que els alcaldes no aprofitin l'estada dels migrants per fer polítiques d'inclusió i diversitat i, en canvi, explotin els discursos "racistes" contra els més vulnerables.

"La imatge turística per sobre de la humanitària"

Des de la Coordinadora d’ONG Solidàries, de Girona, han volgut mostrar el seu rebuig a les manifestacions de l'alcalde: "Apel·lem a la responsabilitat institucional que hauria de distingir un municipi com Tossa, acostumat a acollir milers de turistes durant l’estiu i a qui se li demana que, temporalment, aculli 200 persones mentre s’estudia la seva situació", defensen des de la coordinadora. I conclouen: "No entenem aquest alarmisme i que es posi com a excusa la imatge turística per sobre de la imatge humanitària, ja que, en aquests moments en què el discurs de l’extrema dreta fa perillar la convivència i la cohesió social, les institucions catalanes haurien de prioritzar la defensa sense fissures dels drets humans".

A més, Creixell subratlla l'obligatorietat de tots els ajuntaments a empadronar tots els residents, independentment de la seva situació administrativa, si hi ha contracte de lloguer, o de l'estat de l'habitatge. L'activista parla amb coneixement de causa perquè la seva entitat acompanya molts migrants i refugiats als quals se'ls ha denegat el padró o han quedat fora del sistema d'acollida sense haver acabat els tràmits burocràtics per obtenir la documentació de l'asil. "Són persones que tothom sap on viuen, des de l'Ajuntament fins a l'Estat, així que es pot fer un empadronament col·lectiu", apunta Creixell, que també recorda que sense el padró no tenen garantia de rebre la targeta sanitària.

Tot i que a Tossa de Mar és la primera vegada que acullen persones migrades, els trasllats des de les Canàries són habituals i altres poblacions com el Masnou, Reus o Calella fa temps que tenen establiments fixos. Fa poc menys d'un any, l'octubre del 2023, per exemple, Blanes i Lloret van albergar unes 700 persones migrades durant quatre mesos, també provinents de les Canàries.