L’Albera vol ser parc natural (i no eòlic)
Entitats i administracions de l’Alt Empordà demanen a la Generalitat més protecció ambiental per frenar el projecte del parc eòlic Galatea
GironaA la punta més oriental dels Pirineus, des del coll del Pertús fins a les platges d'Argelers, decreix fins al mar la serra de l'Albera, que fa de frontera entre les planes de l'Empordà i del Rosselló, a la Catalunya del Nord. Aquest massís, últim contrafort de la serralada pirinenca, gaudeix d'una gran riquesa de fauna i flora, amb estepes d'arbustos, boscos de faigs, estanys temporanis, nombroses aus autòctones, guilles, genetes, teixons i els últims exemplars de tortuga mediterrània, una espècie en perill d'extinció. En els dos vessants de la carena, també s'hi poden trobar restes importants de monuments megalítics, menhirs i dòlmens, com la necròpoli de Vilars, prop d'Espolla, o restes d'ermites romàniques.
Al peu d'aquest paratge, està previst construir el parc eòlic Galatea, a la Jonquera, que ja disposa de l'autorització prèvia de la Generalitat i, a finals del 2025, instal·larà nou aerogeneradors i una subestació per conduir l'energia fins a Figueres. Els ajuntaments i les plataformes ciutadanes alt-empordaneses,igual que en el cas del parc al golf de Roses, hi estan frontalment en contra. Per oposar-s'hi, demanen que es reconegui l'Albera com a parc natural. La zona ja té l'empara de ser paratge natural d'interès nacional, però consideren que aconseguir un grau més de protecció seria un instrument clau per fer front a les amenaces mediambientals que poden posar en perill la serra.
Una reivindicació que ve de lluny
"Ser parc natural és la protecció mínima que demana l'Albera, perquè ser paratge natural d'interès no et permet abordar tota la complexitat de l'àrea geogràfica; no necessitem parcel·les protegides o reserves concretes, sinó una gestió conjunta de tot el territori que permeti conservar la importància ecològica de la vegetació, la fauna i el patrimoni històric", explica Carles Mestre, portaveu de la Plataforma per a l'Impuls del Parc Natural de l'Albera (PIPA).
La instal·lació dels molins ha estat l'última alarma que ha reactivat una reivindicació que ve de lluny. Des dels anys 80, associacions ecologistes com IAEDEN-Salvem l'Empordà reclamen convertir l'Albera en parc natural i lluiten contra les agressions que afecten el massís. Denuncien que el boom turístic ha desencadenat la construcció d'urbanitzacions com la de la Farga de Sureda o els xalets del Voló, alerten del risc d'incendis, els projectes de macrogranges o la base d'infanteria de Sant Climent Sescebes, on es fan proves de tir i maniobres militars entre restes prehistòriques. "L'Albera es desperta quan se l'ataca, els molins són una amenaça evident que ha revifat les demandes per ser un parc, però no són l'únic problema de la zona", conclou Mestre.
Els propietaris forestals s'afegeixen a la campanya
Una altra entitat que recentment s'ha posicionat en aquesta mateixa direcció és l'Associació de Propietaris Forestals de l'Alt Empordà (APFAE), una de les més importants de Catalunya, que agrupa 130 propietaris i cobreix una superfície de més de 14.000 hectàrees. "Hem arribat a la conclusió que ser parc natural ens permetria, d'una manera coherent i sòlida, protegir la massa forestal, perquè l'administració pública no garanteix que qualsevol iniciativa privada pugui instal·lar aquí el seu negoci i engegar-ho tot a rodar", defensa Quim Bech de Careda, membre de l'associació i propietari forestal. I afegeix: "Som conscients que l'energia neta és el futur, però cal una ordenació que estableixi unes zones prioritàries i no ho deixi tot en mans de l'especulació d'empreses privades, que no pensen en el medi ambient, sinó en optimitzar guanys i reduir costos".
La construcció del parc afecta directament els propietaris perquè els promotors, per tenir lliure el terreny on instal·lar els molins, han de comprar les parcel·les als terratinents empordanesos. Ara bé, l'associació forestal assegura que no representa només els afectats, sinó també una voluntat social: "El nostre objectiu és garantir el dret a un paisatge i un medi que està en risc de desaparèixer", conclou Bech de Careda.
Declaració institucional d'ajuntaments i Consell Comarcal
Paral·lelament a les mobilitzacions ciutadanes, durant el 2023 els disset ajuntaments de l'Alt Empordà han votat en els seus plens una moció per impulsar la creació del Parc Natural de l'Albera. El mateix text s'ha aprovat en una declaració institucional del Consell Comarcal de l'Alt Empordà en l'últim ple de l'any i pròximament es notificarà a la Diputació de Girona, al Govern de la Generalitat i al Parlament. "És important tenir més protecció, tant pel valor patrimonial de les restes megalítiques com per la importància ecològica de la fauna, la flora i els elements geològics", argumenta Agustí Badosa, president del Consell Comarcal. "En sortirem beneficiats com a comarca i com a país", certifica.
Badosa matisa que l'horitzó dels molins no és la raó fonamental per accelerar aquestes demandes: "És una derivada més, però no el motiu principal, tot i que evidentment ser un parc natural ajudaria a reduir l'impacte ambiental del projecte, que fins ara no ha estat prou curós perquè preveu, per exemple, l'evacuació de l'energia amb línies aèries", sosté. I acaba: "Som una de les comarques que menys energia genera, així que no podem quedar-nos enrere, hem de ser partícips de la transformació energètica i el nostre recurs és la tramuntana, així que finalment haurem d'acceptar els molins; això sí, amb totes les al·legacions que calguin".