L'Ajuntament de Barcelona va saltar-se un concurs públic per remodelar les parades dels ocellaires de la Rambla

BarcelonaAquest dijous tècnics de l'Ajuntament de Barcelona han demanat les claus de les parades que els antics ocellaires tenen a la Rambla de Barcelona. El consistori vol fer fora aquests comerciants que durant els últims anys han anat canviant la seva activitat fins a convertir-se en venedors de gelats, torrons o souvenirs, sense rastre ja dels animals exòtics que van arribar a vendre durant tot el segle XX. Els paradistes s'hi han negat perquè el procediment judicial està obert, tot i que el desnonament sembla imminent i pot arribar durant les pròximes setmanes. Aquest és l'últim capítol d'un llarg serial que ve de lluny i que, fins i tot, ha arribat al Parlament i el Tribunal Europeu de Drets Humans.

L'any 2008 l'Ajuntament va tirar endavant l'ordenança per regular els mercats municipals, i el 2009 es va regular l'adaptació a la normativa dels antics ocellaires. El novembre d'aquell any el districte de Ciutat Vella, l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) i els comerciants van signar un conveni per fer la transformació de les parades i adaptar-les als nous temps. El concurs per al disseny de les noves parades es va adjudicar a l'empresa XIArquitectura. La llavors regidora Itziar González va tirar endavant el projecte per buscar una solució que acontentés totes les parts. Però després de la dimissió de González aquell 2010, el procés es va acabar i des de l'IMMB es va comminar els onze paradistes a fer la reforma dels locals amb una empresa concreta, Decomerca.

En lloc de tirar endavant una licitació conjunta per remodelar les 11 parades d'ocellaires existents, el consistori barceloní, a través de l'IMMB, va dividir l'actuació per a cada parada. "Es va fer veure que ens havíem posat d'acord amb aquesta empresa", denuncien els paradistes, però, en realitat –expliquen– mai hi van parlar. Cap trucada, cap correu previ. A mesura que s'anaven executant les remodelacions, els paradistes rebien una compensació econòmica del consistori de 39.900 euros per fer front a les obres i tenien unes hores per redirigir aquells diners a l'empresa encarregada. "Es va utilitzar els paradistes per no fer la licitació i hi va haver un fraccionament", assumeix una de les persones coneixedores del cas.

Al preguntar-li per aquesta situació, l'Ajuntament assegura que van ser els comerciants qui el maig d'aquell 2010 van traslladar una petició formal per escrit per tal que el projecte de transformació de les parades de XIArquitectura es modifiqués i s'aprofitessin les estructures que ja hi havia. I que, a més, van ser ells qui van proposar Decomerca. "Era impossible, ens ho van imposar", asseguren tots els paradistes consultats per l'ARA.

De fet, el 15 de juny del 2010 el llavors gerent de l'IMMB, Jordi Torrades, escrivia en una resolució: "El col·lectiu de venedors d'aquest mercat afirma que ja ha contactat amb una empresa constructora que es faria càrrec de la transformació de les 11 parades existents, i d'aquesta forma i per un tema d'economia d'escala aconseguirien un preu final més ajustat. En el mateix escrit sol·licita que si per part de l'IMMB i del seu servei tècnic no hi ha cap inconvenient, l'empresa escollida és Decomerca".

Conveni nul

Les queixes veïnals van aturar el procés de remodelació. Finalment, només es van reformar 6 parades: 240.000 euros. I, anys més tard, una revisió d'ofici del mateix IMMB declarava la nul·litat de ple dret del conveni signat el 2009. L'acord que havia impulsat el consistori el desfeia el mateix consistori, que també considerava nul·la la indemnització de 39.900 euros.

A partir d'aquí va començar un constant estira-i-arronsa entre les diferents administracions –CiU, Comuns i PSC– i els paradistes. Amb reunions per buscar una solució pactada, però també portant el cas als tribunals. Fins i tot els afectats van intentar tirar endavant una ILP, amb més de 56.000 signatures, perquè el Parlament els declarés Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya, un projecte que finalment va tombar la cambra catalana. En una de les reunions l'any 2021 entre l'IMMB i els paradistes, el gerent de l'organisme, Màxim López, feia referència a la maniobra feta una dècada abans. "Com que no podem treure-ho, perquè ho havíem de treure a concurs, us ho passem a vosaltres perquè pagueu directament a Decomerca", va resumir un dels paradistes, en referència a la proposta que van rebre del consistori. "Una cosa que no es podia posar per escrit, ja ho vam posar d'una altra forma. És meravellós, però el conveni xifraaquesta aportació a vosaltres. La nul·litat del conveni no només implica el retorn a l'activitat, també el retorn dels 40.000 euros", va respondre López.

Avalats pels jutjats

Dijous al matí, lliurant la notificació pertinent, l'Ajuntament de Jaume Collboni va iniciar el procés per recuperar les parades i guanyar l'espai que ocupen, en un intent per esponjar una zona massificada per la gran quantitat de turistes que hi passen. Manel Mallo, director dels serveis jurídics del consistori barceloní, va explicar que l'Ajuntament està avalat per "cinc jutjats i vint resolucions judicials diferents" que sostenen que aquestes 11 parades no poden "vendre aquests productes", en referència als gelats, torrons i souvenirs. "No tenen cap títol per estar en aquestes parades", va assegurar Mallo. D'aquesta manera, l'administració sol·licitarà al jutjat l'autorització per a una recuperació "forçosa" d'aquestes parades ubicades a la Rambla.

Fa just un mes el consistori va enviar una diligència d'execució que donava deu dies als paradistes per retornar les claus de les botigues a l'IMMB i, davant d'aquest ultimàtum, els antics ocellaires van presentar fins a tres mesures cautelaríssimes que finalment dimarts van desestimar-se. "No comptàvem que vinguessin avui a demanar-nos les claus", va explicar a l'ARA el portaveu dels antics ocellaires i propietari de cinc de les onze parades, Xavier Cuenca, que va assegurar que encara disposen dels quinze dies hàbils en què poden presentar recursos.

Ara el consistori executarà el desallotjament sense cap contrapartida. "No demanem res més: que ens tractin com a qualsevol paradista. Som paradistes del Mercat de la Boqueria encara que estiguem fora del mateix mercat. Paguem com qualsevol altre. El més fàcil seria la reubicació dins del mateix mercat", explica un dels afectats. "Que l'Ajuntament firmi un pacte, es comprometi a unes instàncies legals i no el compleixi, quina confiança dona als ciutadans?", es pregunta una de les persones que participava de les negociacions.