L'Ajuntament de Barcelona compra quatre edificis a l'Eixample per ampliar el parc públic d'habitatge
Els blocs, amb 67 habitatges, s'adquireixen per sota de preu de mercat i representen una inversió municipal de 21,6 milions d'euros
La regidora d'Habitatge de Barcelona, Lucía Martín, ha escollit avui el cor de la superilla de Sant Antoni per fer valdre l'última operació municipal en matèria d'habitatge: l'adquisició de quatre edificis al districte de l'Eixample per evitar que se n'expulsin els veïns que ja hi ha i ampliar el parc públic de lloguer. Dos dels blocs se situen, precisament, al barri de Sant Antoni, que des que fa uns anys es va erigir com a zona de moda de la ciutat viu amenaçat per un encariment dels preus dels pisos que obliga molts veïns a marxar-ne. El govern de Colau ha anunciat ara que un edifici del carrer Floridablanca, amb 18 habitatges i un local comercial, i un altre del carrer Borrell, amb 12 habitatges i dos locals, formen part d'aquest paquet d'adquisicions.
En total, el consistori ha invertit 21,6 milions d'euros en la compra i rehabilitació dels quatre blocs, que sumen set locals comercials i 67 habitatges, 24 dels quals estan buits. S'han adquirit pel sistema de tanteig i retracte. És a dir, que l'Ajuntament ha tingut dret a igualar les ofertes de privats que ja tancaven operacions de compra. I, segons la regidora d'Habitatge, tots s'han comprat entre un 31% i un 38% per sota el preu mitjà del mercat a la zona. Ara el consistori subrogarà els contractes existents i traurà a lloguer públic els habitatges que estaven buits. Es protegiran, així, 43 famílies que podien haver sigut expulsades per la venda dels edificis a privats –en un dels blocs de Sant Antoni ja hi havia cinc pisos amb contractes de lloguer prorrogats– i s'adjudicaran en règim de lloguer social els 24 habitatges vacants.
El paquet inclou, a part dels dos edificis de Sant Antoni –han costat, inclosos els costos de rehabilitació, 5,2 milions el de Floridablanca i 2,9 milions el de Borrell–, un bloc al carrer Calàbria, a la Nova Esquerra de l'Eixample, amb 14 habitatges i dos locals (4,8 milions inclosa la rehabilitació), i un altre a baix de tot del carrer Balmes, a la Dreta de l'Eixample, que té 23 habitatges i és una finca especialment afectada per la pressió turística –gairebé nou milions d'euros, en total–. Aquí, de fet, el consistori va obrir fins a 22 expedients en quatre anys per la presència de pisos turístics que funcionaven sense llicència i ara hi ha 12 habitatges buits.
Aturar operacions especulatives
Martín ha remarcat que aquestes quatre operacions, que s'han tancat a través de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB), permeten ampliar el parc d'habitatge assequible en una zona, la de l'Eixample, on "no hi ha gaire sòl municipal", i que ha de servir per frenar processos d'expulsió de veïns. "Ens permet aturar hipotètiques operacions especulatives", ha defensat.
En els últims cinc anys, el consistori ha adquirit uns mil habitatges a un preu mitjà d'entre 90.000 i 100.000 euros i, d'aquests, en té uns 120 pendents de rehabilitació. S’han comprat 30 finques senceres amb 563 habitatges i 395 pisos individuals, amb una inversió de 91,2 milions d’euros. Aquest sistema se suma a la construcció de noves promocions de lloguer social –la ciutat té ara en obres o a punt de començar-les uns 2.300 pisos– amb l'objectiu d'ampliar l'escàs parc públic d'habitatge a la ciutat. Si se sumen totes les vies possibles de generar habitatge, el consistori calcula que acabarà aquest mandat, el 2023, amb un parc d'uns 12.000 pisos públics de lloguer, quan el 2015 era de 7.500.
