L'aixecament dels peatges redueix el nombre d'accidents mortals a les vies catalanes

BarcelonaEl setembre de l'any passat es van eliminar els peatges de l'AP-7, l'AP-2, la C-33 i la C-32 Nord, i el resultat no només s'ha notat en la butxaca, sinó també en la seguretat. Per comparar dades, el Servei Català del Trànsit (SCT) se salta l'any 2020, perquè la disminució del trànsit que va comportar la pandèmia el fa un any massa extraordinari per a les estadístiques. Amb les dades de l'últim trimestre del 2019, doncs, es pot veure com han baixat un 12% els accidents mortals respecte a l'últim trimestre del 2021 (el primer sense peatges). A la C-17, per exemple, hi va haver quatre accidents mortals l'últim trimestre del 2019 i, en canvi, no n'hi ha hagut cap durant el mateix període del 2021, segons ha destacat aquest matí el director del Servei Català del Trànsit, Ramon Lamiel.

Les dades d'accidents mortals a l'AP-7 (la via més transitada de les que han dit adeu als peatges) també milloren, tot i que no tant. Dels cinc accidents mortals de l'últim trimestre del 2019 s'ha passat a quatre en el mateix període del 2021. Si es compara tot l'any, durant el 2021 s'ha lamentat la mort de 12 persones a l'AP-7, mentre que durant el 2019 van ser 15, i el 2010, 16. Aquesta autopista, però, ha viscut una setmana fatídica amb quatre morts en dos accidents múltiples i, de fet, el mes de gener ja registra 11 víctimes mortals a les carreteres catalanes.

Combatre els accidents mortals és el principal objectiu de les autoritats, que tenen com a fita marcada per la Unió Europa arribar a l'any 2050 havent deixat la xifra a zero. Per aconseguir-ho, calen campanyes informatives, radars, controls i sancions. I de moment, la tendència és lenta però positiva. Durant tot el 2021 a les vies catalanes (tant a les urbanes com a les interurbanes) hi va haver 188 morts. La xifra, tot i ser altíssima, és un 22% inferior a la del 2019 (242) i un 65% més baixa que la del 2010 (339). "És una bona mala notícia", ha resumit el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, durant la presentació de les dades.

Aquesta millora, però, és imperceptible sobre dues rodes. En vies interurbanes, l'any 2021 un total de 46 motoristes es van deixar la vida sobre l'asfalt, i en vies interurbanes la xifra és fins i tot superior a la del 2010, que va ser de 41. És l'únic vehicle en què creix la sinistralitat en aquesta comparativa de deu anys. Pel que fa als morts que anaven en cotxe, s'ha baixat dels 142 del 2010 als 59 d'aquest 2021. Davant d'aquesta evidència, el Servei Català del Trànsit mantindrà les campanyes de sensibilització però intensificarà el control i les sancions. Per fer-ho, a més de tots els mitjans que ja té a la seva disposició (com els radars o els controls) hi afegirà aquest 2022 tres motos espiell. "Són agents de paisà que passejaran en moto per les zones on hi hagi més accidentalitat per enregistrar i controlar els motoristes", ha explicat Lamiel. Durant els dies laborals, circularan per l'àrea metropolitana de Barcelona i els caps de setmana aniran a les zones on es concentrin els motoristes. Actualment ja hi ha 11 cotxes que fan aquestes filmacions.

A més de la vigilància policial, a Catalunya hi ha 242 radars interurbans, 23 dels quals es canviaran de lloc per ajudar a reduir la sinistralitat. A més, durant aquest 2022 se'n posaran 24 de nous i cinc més de tram, tots ells repartits entre la C-17, N-II i la C-14.

Els vianants són l'altre col·lectiu que preocupa especialment. Durant l'any passat han mort 14 persones atropellades en vies interurbanes, dues més que el 2019, però cinc menys que el 2010 (19). Lamiel ha explicat que, dels 14 morts, la meitat van morir atropellats en autopistes i autovies, que són llocs per on els vianants no poden circular, llevat que hagin patit alguna avaria. El SCT estudia possibles campanyes per recordar com cal actuar en aquests casos.

Els homes semblen més "temeraris"

Per entendre millor els accidents, el SCT ha rebuscat entre les dades acumulades i ha parat atenció a la diferència de sexe. La subdirectora del SCT, Anna Pintor, ha destacat que entre les persones que conduïen, un 87% dels morts eren homes i un 13% dones. Entre els accidentats greus, també predominen els homes, que representen el 72% del total. Pel que fa a les infraccions, també estan liderades pels homes. Els radars de velocitat indiquen que un 70% dels que van massa de pressa són homes. Entre les sancions per conductes temeràries els homes encara predominen més i arriben al 81%. Per acabar d'interpretar correctament aquestes dades, però, falta saber quin és el percentatge d'homes que hi ha al volant, ja que si hi ha més homes conduint és normal que tinguin més accidents. Les úniques dades oficials que poden ajudar a resoldre aquest dubte indiquen que un 57% del total de carnets de conduir estan en mans d'homes i un 43% de dones. Tot i així, una cosa és tenir carnet i una altra utilitzar-lo. Malgrat aquests dubtes, el conseller Elena ha remarcat que "hi ha un biaix de gènere que marca un estil de conducció".

Pel que fa a les demarcacions, Barcelona lidera, com és normal, el nombre de víctimes mortals tant en vies urbanes com interurbanes, amb un total de 83 (el 2019 van ser 127). Però sorprèn el registre de Girona, que, en lloc de reduir-se, ha crescut i molt. De 36 morts l'any 2019 s'ha passat a 43 (un augment del 19%). Lleida també puja, tot i que només un 5%. A Tarragona, en canvi, el nombre de morts ha baixat de 44 a 25. Lamiel ha explicat que a Girona "la mobilitat es va recuperar abans". Atès l'increment de l'activitat econòmica i el turisme, que comporta més vehicles, és fàcil que hi hagi més accidents. A Tarragona, per contra, la mobilitat s'ha reduït.