L'Adrià Wegrzyn, multicampió dels calçots

VallsAquest matí ha fet un esforç i ja no ha esmorzat. Sabia que a l'hora de dinar hauria de donar el do de pit i no volia decebre el públic de la capital de l'Alt Camp que aquest migdia ha tornat a omplir la plaça del Pati per veure com una vintena de persones engolien un calçot rere l'altre. I, un any més, ha complert amb les expectatives. El barceloní Adrià Wegrzyn, de 48 anys, ha tornat a guanyar després d'empassar-se 221 calçots que pesaven 3,135 quilos. Acumula 14 victòries. Si el seu palmarès no és encara més espectacular és perquè van modificar les regles per evitar que sempre guanyés ell. Qui aconsegueix el primer premi, l'any següent ha de descansar. La resta de concursants, i el seu estómac, ho agraeixen.

El concurs de menjar calçots fins a rebentar és, sense cap mena de dubte, l'atracció més cridanera de la Gran Festa de la Calçotada que cada any celebra Valls i també la més complicada de digerir. Fa una mica de mandra veure com periodistes internacionals agafen imatges de com una vintena de persones competeixen per devorar cebes tendres enmig d'una plaça plena de gent. Però si hem convertit una tradició tan bonica com els castells en una competició, per què no hauríem de fer-ho amb els calçots?

Sigui com sigui, a ple hivern, quan el fred immobilitza tanta gent, és un goig veure com els carrers de Valls s'omplen fins a vessar. "Avui semblem turistes", deia un vallenc fent broma mentre intentava obrir-se pas entre la gent a la plaça de l'Oli. Des de les 9.00 del matí, en aquesta plaça hi ha una vintena de voluntaris, vestits amb espardenyes i barretines, que cremen calçots sense parar: "Aquí en courem uns 7.000", calcula la Roser Domínguez, que porta tot el matí tallant les arrels dels calçots perquè el seu marit, entre d'altres, els vagi posant a la graella. Els restaurants també treballen sense descans i en couen uns 20.000 més.

Tot Valls fa olor de calçot. Els visitants en poden comprar per 12 euros una dotzena, amb la salsa, una ampolla petita de cava i una d'aigua i les postres. Els més exigents també porten carn, o la compren allà mateix, i la couen a les graelles que s'instal·len a l'espai de degustació. A la carnisseria Queralt, a la mateixa plaça de l'Oli, és el dia de l'any que més venen, i el mateix passa a la sabateria Sàmper. "Fa vint anys vam començar a obrir el dia de la calçotada per fer caliu i, coi!, vam començar a vendre cada cop més i ara ja tenim clients que venen cada any", explica l'Enric Sàmper mentre s'acabava el cafè del matí. Per a aquesta 41a edició de la festa es calcula que hi han passat més de 30.000 persones.

Els turistes –encara que alguns s'acabin menjant els calçots asseguts en un portal– queden ben satisfets, i els pagesos, juntament amb els restauradors i els botiguers, aconsegueixen uns ingressos que en aquesta època de l'any serien impensables sense la festa dels calçots. Com recorda el Josep Clofent, veí orgullós de Figuerola del Camp, encara hi ha més: "Per sobre de tot, a part d'alimentar, les calçotades són comunitat. Són relacionar-te amb els companys de feina, els veïns i els familiars".