Assetjament

L'assetjador de Paula Bonet se salva de la presó: la jutge li imposa un tractament

La magistrada refà la sentència i aplica a l'home un eximent per trastorn eroticomaníac

A la dreta, l’home acusat d’amenaçar Paula Bonet.
26/04/2023
3 min

BarcelonaVíctor G.T., l'home acusat d'assetjar l'artista Paula Bonet, no entrarà a la presó. La magistrada del jutjat penal número 10 de Barcelona imposa 3 anys i 3 mesos de mesures de seguretat a l'acusat, que haurà de complir en un centre psiquiàtric, però l'absol dels delictes d'assetjament, amenaces i trencament de les mesures cautelars perquè li aplica un eximent: pateix un trastorn erotomaníac. La magistrada argumenta que el quadre clínic de l'acusat afecta totalment la seva capacitat cognitiva i representa una completa "distorsió de la realitat" i que, per tant, implica l'aplicació d'un "eximent complet" que suposa que no hagi d'entrar a presó. "Aquesta malaltia no té cura" i es pot controlar a través d'un tractament i medicaments, sosté la sentència. L'advocada de Bonet, Carla Vall, ja ha anunciat que recorrerà la decisió.

D'aquesta manera, Víctor G.T. evita l'ingrés en un centre penitenciari, tot i que haurà de complir les mesures que recull l'escrit: un màxim de 3 anys i 3 mesos intern en un centre (on el tractaran psicològicament), un tractament d'un any, en aquest cas sense necessitat d'ingrés a cap centre, i prohibició d'acostament a Bonet durant 10 anys. La sentència també inclou que l'home haurà d'indemnitzar amb 3.000 euros per danys morals Bonet, pagar 942 euros per assistència psicològica i fer-se càrrec de les despeses de l'acusació.

"Nosaltres sostenim la tesi que no es pot donar resposta patologitzada al masclisme, la que diria precisament que els homes que assetgen les dones ho fan perquè estan malalts. És un argument clàssic per sostenir el masclisme i no assenyalar el que passa veritablement quan hi ha homes que odien les dones, com en aquest cas", ha argumentat Vall. Per la seva part, la defensa de l'acusat ha mostrat la seva satisfacció per la decisió, remarcant que les mesures imposades són "d'un temps màxim" i caldrà esgotar-les, només durant el temps "necessari" per dur a terme el tractament.

Petició de l'Audiència

D’aquesta manera, la magistrada ha donat resposta a l’escrit de l’Audiència de Barcelona que va anul·lar la sentència que condemnava Víctor G.T. a tres anys i tres mesos d’internament psiquiàtric i 10 anys sense acostar-se o comunicar-se amb Bonet. El tribunal va estimar el recurs de la Fiscalia, que considerava insuficient l’argumentari del jutjat en relació amb el trastorn delirant erotomaníac que s'atribuïa a l’acusat i alhora se li aplicava un eximent, un fet que, al considerar-se atenuant, li evitava l’entrada a la presó.

Segons l’Audiència de Barcelona, la sentència del jutjat penal número 10 de Barcelona era un "exercici irreprotxable de profunditat i exhaustivitat" però la part de l’informe mèdic de l’acusat que va sustentar l’eximent era "superficial i escàs". Aquest atenuant va basar-se en un informe mèdic de dues psicòlogues aportades per la defensa de Víctor G.T. i que diagnosticaven el trastorn delirant. En canvi, en un informe d’un dels forenses de la Ciutat de la Justícia no es detectava aquest trastorn. Això va portar l’Audiència a destacar que en la sentència no hi ha "cap espai valoratiu comú" entre els dos informes i instava la jutge a justificar per què es quedava amb l’aportat per la defensa de l’acusat.

La decisió de l’Audiència va tenir lectures contràries per part dels advocats de les dues parts. "En cap cas ha caigut la condemna", argumentava Vall, que va remarcar que tant l’acusació com la Fiscalia consideren que el trastorn no existeix. En canvi, la defensa de Víctor G.T. mantenia que si s’aplicava l’eximent no podia ser condemnat: "Un eximent complet comporta necessàriament una sentència absolutòria".

En aquesta nova sentència, la magistrada aplica els mateixos terminis per a les mesures de seguretat que havia decretat en la primera resolució, però en lloc de condemnar l'acusat l'absol argumentant que el trastorn erotomaníac és un eximent complet.

Altres casos

Paral·lelament al cas de Paula Bonet, una investigació de l’ARA va destapar més casos d’assetjament similars als de l’artista de Vila-real. Abans de la persecució a Bonet, Víctor G.T. havia fet el mateix amb altres noies. És el cas de la Laura, que es dedica a la música i veia com el noi la seguia per tots els concerts que feia, també es va presentar a casa seva o li escrivia constantment per xarxes amb missatges com "T'adoro", "Et desitjo" o "Et necessito". Un cas que també està judicialitzat.

stats