L'activista Helena Maleno denuncia que ha sigut expulsada del Marroc per defensar els migrants

BarcelonaAjudar a salvar vides de persones a la deriva pot tenir un preu molt alt. Helena Maleno, que fa 20 anys que es dedica a denunciar les vulneracions de drets humans dels migrants a les fronteres entre el Marroc i Espanya, ha revelat aquest dilluns que l'han expulsada "violentament" del Marroc. L'activista ha explicat que el 23 de gener tornava a Tànger, on viu amb la seva família, després d'un viatge de feina, quan les autoritats marroquines la van deportar en un vol amb destí a Barcelona, cosa que la va obligar a estar durant setmanes separada i "tement per la seguretat" de la seva filla, de 14 anys. Diverses entitats defensores de drets humans han fet costat a Maleno, membre del col·lectiu Caminando Fronteras, i han alertat de la "persecució" que pateix. Segons l'agència EFE fonts del ministeri de l'Interior neguen haver tingut "cap participació en aquest fet". Per Maleno "desgraciadament les clavegueres de l'Estat i les seves actuacions en la persecució de defensors dels drets humans tenen més poder".

Els jutges han desestimat les acusacions que tant la policia espanyola com la marroquina havien instat contra Maleno, que ha ajudat a salvar milers de vides alertant els serveis de salvament espanyols i marroquins de la presència de pasteres en alta mar. Els tribunals han considerat que aquesta activitat no es pot assimilar al tràfic de persones. El 2017 la Fiscalia de l'Audiència Nacional espanyola va arxivar el cas, però la Unitat Central de Xarxes d'Immigració Il·legal i Falsedat Documental (UCRIF) de la policia espanyola va enviar l'expedient a la policia marroquina. El 2018 se'n va ocupar el Tribunal d'Apel·lació de Tànger, que també va acabar arxivant la causa, que Maleno qualifica de "muntatge policial". En canvi Maleno ha destacat el suport de la ministra de Drets Socials, Ione Belarra.

Amenaces i agressions

Però el final del procés judicial no ha acabat ni de bon tros amb els maldecaps de Maleno, que va veure revocat el seu permís de residència i denuncia que ha patit una autèntica campanya d'assetjament. "Des de l'abril del 2020 he patit 37 atacs: amenaces de mort, agressions, seguiments, vigilància policial, escoltes telefòniques i dos assalts a la casa de la família. El ministeri de l'Interior, i en concret a la UCRIF (Unitat Central de Xarxes d'Immigració Il·legal i Falsedats documentals de la Policia Nacional), en col·laboració amb la policia marroquina, són els responsables d'aquest assetjament, que ha arribat a posar en perill la meva vida i la de la meva filla", denuncia.

A través d'un sistema d'alertes l'activista avisa els serveis de rescat de la ubicació i situació de les pasteres en perill, amb qui es manté en contacte fins que són rescatades i denuncia els casos en què l'ajuda no arriba a temps. Entre altres guardons, la seva feina ha sigut reconeguda amb el Premi de Drets Humans del Consell General de l'Advocacia Espanyola. Maleno també és doctora honoris causa per la Universitat de les Illes Balears. "Ens volen callades, no poden suportar que alcem la veu. No volen que parlem del negoci que hi ha ala frontera, ens volen veure mortes però no callarem", ha denunciat Maleno, que ha admès que sent "més por que protecció" per part de les autoritats espanyoles. Al seu costat l'actriu Alba Flores i el president de SOS racisme Moha Gerehou, juntament amb la coordinadora de Front Line Defenders, Maria San Martín, han expressat la seva solidaritat amb l'activista. En una carta oberta al president espanyol, Pedro Sánchez, desenes d'entitats reclamen "que s'acabi la criminalització", que es depurin les responsabilitats de les institucions pertinents i que es reparin els danys que ha patit l'activista i la seva família.