A Kíev, amb un nadó i sense poder tornar
Espanya bloqueja uns 30 processos de gestació subrogada a Ucraïna per possible tràfic de menors
BarcelonaMail nou a la safata d’entrada. El remitent és l’agència de subrogació que tenen contractada; dins, una ecografia del nadó que estan esperant. Se li veuen el nas, les galtes, els punys. Els últims mesos, el Joan i la Susana n’han rebut unes quantes. És l’única manera que tenen de veure, des de Barcelona, com evoluciona l’embaràs de la dona ucraïnesa que els està gestant el seu fill. “Després de 13 anys d’avortaments i processos d’adopció fallits, ens hi vam tirar de cap”, diuen, mentre expliquen que ells també li envien vídeos a ella perquè sàpiga qui són. Però res més: ara per ara, la seva relació es limita a aquests intercanvis virtuals. Si tot va com està previst, el nadó naixerà en poc més de dos mesos i llavors ells viatjaran a Kíev. El part serà a la clínica Biotexcom, la que més naixements per gestació subrogada atén del país. Un dia d’aquests, entre pintar de color salmó l’habitació i triar la cadireta de cotxe, compraran els bitllets. Però el que no saben és quan podran tornar a casa. El motiu és que Espanya ha parat d’expedir passaports als bebès de famílies espanyoles que neixen a Ucraïna per gestació subrogada. De resultes, en aquests moments, hi ha més d’una trentena de parelles que són a Kíev sense poder tornar a casa perquè, malgrat que ho han intentat per activa i per passiva, l’ambaixada s’ha negat a entregar-los la documentació que els permetria volar amb el seu fill i finalitzar el procés a Espanya. Però fa setmanes que envien mails, que fan trucades, i res.
Els grups de Facebook i els xats de WhatsApp amb què mantenen el contacte aquestes parelles treuen fum. Un dels dies més actius va ser aquest dimecres, quan algú va assabentar-se pels mitjans de comunicació que el ministeri d’Exteriors s’havia pronunciat: els tràmits estaven congelats perquè s’havien detectat presumptes casos de tràfic de menors i males pràctiques mèdiques a Ucraïna. Es desaconsellava també que noves parelles iniciessin el procés.
Però les famílies que estan bloquejades a Kíev segueixen als hotels i la situació no sembla que s’hagi de resoldre aviat. És més, si res no canvia cada dia seran més perquè els embarassos avancen. Com el del Joan i la Susana que, des de Barcelona, es miren la situació amb “esgotament”. “Quan arribes [al país de destí] has patit moltes coses: qui sigui que ho hagi de resoldre que ho faci”, s’apressen a dir, perquè saben que si la qüestió no es desencalla aviat ells també estaran entre els afectats.
El gerent d’una de les agències que treballa amb gestacions subrogades a Ucraïna, Go4baby, és conscient de la gran afluència de famílies espanyoles en aquest país: “Fins ara, l’ambaixada no ha parat, però si prens la decisió de deixar d’inscriure nens, avisa abans”. També l’associació Son Nuestros Hijos, que reuneix famílies que han apostat per la gestació subrogada, denuncia la inoperància del govern espanyol. Es queixen que l’executiu no hagi intervingut en cap moment per buscar una solució i que s’hagin limitat a donar cita a les famílies al consolat espanyol a Kíev “per a octubre i novembre”. Amb tot, tothom fa una crida a la calma. “Les famílies sortiran”, assegura el president de Son Nuestros Hijos, Marcos Jornet, malgrat que no vol parlar de terminis. En resposta a una pregunta sobre les possibles irregularitats de la clínica Biotexcom, que investiga la fiscalia ucraïnesa, diu que “és una de les moltes que hi ha” i insta el govern espanyol a fer proves d’ADN “si té dubtes de la legalitat del procés” que han seguit els centres. A l’hora de tancar aquesta edició l’Estat només havia dit que atendran les famílies “de manera individualitzada” per ajudar-les a buscar la millor solució possible.
Ucraïna és un dels destins més utilitzats per les famílies que volen tenir fills a través de la gestació subrogada. El motiu principal és que el procés és més econòmic que als Estats Units o el Canadà, que són els països que ofereixen més garanties. Les agències en destaquen el preu -que pot oscil·lar entre els 35.000 i els 50.000 euros-, encara que algunes alerten que és un país amb “inestabilitat política”. El procés té restriccions: només s’accepten parelles heterosexuals casades que puguin justificar la infertilitat o que l’embaràs seria de risc. L’òvul no pot ser de la gestant i ha de portar la càrrega genètica del pare que sol·licita la subrogació.
Espanya s’ho planteja
La llei espanyola no permet la gestació subrogada dins de l’Estat. Però els problemes per tenir fills i les complicacions amb les adopcions internacionals estan contribuint a l’augment de la demanda d’aquest mètode. Es calcula que més de mil nadons espanyols neixen cada any per gestació subrogada. ¿Però és un dret o un negoci? La possibilitat de legalitzar aquesta pràctica a Espanya ha obert un encès debat social, polític i ètic. Al Congrés, PSOE i Podem hi són contraris. Com la CUP. A favor de la regulació hi ha Ciutadans -que ha dit que portarà al Congrés una proposició de llei abans que acabi l’any-, el PDCat i ERC. El PP no ha aclarit la seva postura.
Una altra polèmica: retornen una nena adoptada perquè tenia 13 anys
Una parella de Saragossa va rebutjar una nena índia que tenia en adopció des del gener perquè va descobrir que no tenia l’edat que els havien promès. La diferència era de sis anys: els havien dit que la menor tenia set anys quan, en realitat, en tenia 13. En el moment en què van prendre la decisió de retornar-la la van entregar al Servei d’Atenció a la Infància i l’Adolescència del govern aragonès. A hores d’ara la nena es troba en un centre d’acollida sota la tutela dels serveis socials a l’espera que es decideixi quin ha de ser el seu futur. Precisament per treure’n l’entrellat, ahir es va reunir una delegació de l’ambaixada de l’Índia a Espanya amb personal de l’administració aragonesa. Malgrat que el contingut de la trobada no ha transcendit, el govern autonòmic considera dues opcions: trobar-li una nova família que assumeixi l’adopció o una que l’aculli amb caràcter permanent. Però les autoritats índies sembla que estarien més disposades a facilitar que la menor retorni al país asiàtic per assegurar la seva “reinserció i custòdia”.
