Karen Taxilaga: “La defensa del territori és la defensa de la nostra pròpia vida”

Activista pels drets humans i ambientals, Karen Taxilaga és dirigent de la Unión Fuerza Indígena Campesina i una de les impulsores de la plataforma Agua para Todos, Agua para la Vida. El setembre de l’any passat va arribar a Barcelona, on està acollida durant sis mesos pel Programa Català de Protecció de Defensors i Defensores dels Drets Humans. Va fugir del seu país per ser l’altaveu d’un greu problema de contaminació de l’aigua a Tezontepec de Aldama, un poble indígena de l’estat d’Hidalgo on s’aboquen les aigües residuals de la gran capital, Ciutat de Mèxic.

Per què va haver de sortir del país?

Perquè el govern federal mexicà m’ha atacat més de cinc vegades. L’últim cop em van segrestar, em van torturar i em van violar durant dos dies.

Per què la van segrestar?

Per la lluita per recuperar 1.899 hectàrees de terres comunals de Tezontepec de Aldama, a la vall del Mezquital, un poble indígena camperol. Dins d’aquest territori hi ha el mantell freàtic més gran de la zona centre del país. El govern de l’estat va imposar-hi uns pous d’on s’extreu l’aigua des del 1993 per a la refineria de Tula i que va cap a les empreses nacionals i transnacionals de la zona metropolitana. S’enduen la nostra aigua i ens la tornen contaminada. Amb aquesta aigua se sembren més de 85.000 hectàrees. Desafortunadament, tots els exgovernadors d’Hidalgo, des de Manuel Ángel Núñez Soto, han tingut sota custòdia el territori.

¿Identifica, doncs, els exgovernadors com els seus agressors?

Totalment. Són els responsables que perdés un ull i de totes les vegades que m’han detingut il·legalment només per ensenyar a la gent a organitzar-se i a defensar la seva vida. A tota la república no hi ha poble indígena camperol que no estigui sent reprimit.

¿Algú ha assumit responsabilitats pels atacs que ha patit?

El govern no accepta res, a Mèxic no passa res. Tenim una guerra molt silenciosa, però igual de nociva.

¿Els conreus beuen d’aquestes aigües contaminades?

Es reguen amb tot el drenatge profund de Ciutat de Mèxic i una infinitat de metalls pesants. La gent viuen del que recullen a la muntanya i van a vendre-ho a la capital. És un bumerang: a nosaltres ens arriba l’aigua contaminada, amb la qual sembrem, i els hi tornem a ells.

Com afecta la salut?

Està causant casos de càncer no només a la vall: ara també a la zona metropolitana, la Ciutat de Mèxic i l’estat de Mèxic, perquè mengen el que se sembra allà. Tot plegat està relacionat amb l’aigua.

Què passa amb les normatives ambientals?

Les empreses tenen l’obligació de tractar l’aigua, però no ho fan. Els és més fàcil subornar el govern que complir les normatives ambientals. Per això el país s’ha fet tan pròsper a nivell empresarial.

¿Hi ha empreses espanyoles en aquesta zona?

Sí, hi ha Abengoa, Iberdrola i Aigües de Barcelona.

Quantes empreses hi ha?

Hem passat de 500 empreses nacionals i transnacionals abocant els seus residus tòxics a la vall del Mezquital el 2005 a tenir-ne 5.800 el 2018.

Què li cal al camp mexicà?

La seva pròpia autonomia. Els pobles indígenes camperols són gent molt sàvia i els cal tenir el que els pertany, sense la presència de l’exèrcit ni de les empreses transnacionals.

¿Té alguna esperança que hi hagi algun canvi amb l’arribada de López Obrador al govern?

Ell sol no pot. Pot voler-ho molt, però depèn també dels senadors i dels diputats. El poble també ha de crear consciència i fer el canvi des de baix, perquè són molts anys de viure amb la corrupció.

Com es viu en el dia a dia?

Malauradament, el nivell de violència és tan alt que ja ens hi hem acostumat i costa molt acceptar que no ets tu el responsable dels danys que s’estan patint al teu voltant.

¿És un risc ser defensor dels drets humans a Mèxic?

Totalment. Sé que hi tornaré molt aviat, però no penso deixar l’activisme, perquè no puc viure veient com mor més gent mentre jo m’estic de braços plegats. Em convertiria en part d’aquest sistema.

De què li ha servit haver vingut a Barcelona?

M’ha ajudat moltíssim. Estava totalment deteriorada. Avui puc parlar així perquè ja porto quatre mesos aquí. És molt important poder demostrar que Mèxic no només és Cancún, Acapulco i Veracruz, sinó també tots aquests conflictes d’interessos.

¿Com serà la tornada a Mèxic quan s’acabi el període d’acollida?

Penso trobar la manera d’impulsar una escola de pau a Mèxic i que no sigui només la Karen i deu més, sinó que siguem milers de dones mexicanes defensant la nostra vida. Perquè no és la defensa del territori: és la defensa de la nostra pròpia vida. Si deixem que es continuï contaminant el medi ambient no aconseguirem viure gaire temps més.