Quan els jutges no investiguen perquè el menor no pot identificar l'agressor

BarcelonaEl testimoni d'una víctima és clau per investigar qualsevol delicte i identificar el sospitós, fins al punt que pot ser prova suficient per a una condemna. Ara bé, què passa quan la víctima és un infant i, per la seva edat, no pot oferir un testimoni tan clar i detallat com ho faria un adult? Sobretot en delictes que solen cometre's d'amagat, com passa amb les agressions sexuals, es fa més difícil saber qui ha estat l'autor. En aquest sentit, diverses advocades catalanes denuncien que casos d'aquesta mena sovint acaben arxivats abans d'arrencar la investigació judicial, no per falta d'indicis sinó perquè no s'ha pogut identificar l'autor.

És el que ha passat recentment amb una alumna de cinc anys d'una escola privada de Sant Cugat del Vallès. La nena va explicar a la família que un monitor l'havia agredit físicament i sexualment. La denúncia va acabar arxivada tan bon punt va arribar al jutjat perquè la investigació policial no va aconseguir identificar el noi a què es referia la nena. El tema es va tancar amb una sola pàgina i dos paràgrafs brevíssims, sense ni tals sols una mínimainvestigació judicial.

L'advocada Sònia Ricondo, del despatx Nèmesi, que representa els pares de la nena, lamenta un "automatisme habitual" davant de casos de violència sexual i física en infants. "Quan no hi ha un relat amb una cronologia similar a la que podria fer un adult, s'arxiva de manera sistemàtica", adverteix. 

Amb l'inici de curs, al setembre, la nena insistia que no volia anar l'escola. Un dia va revelar que un noi, que també havia estat monitor del casal d'estiu, li donava cops al cap contra la paret i que també li havia fet tocaments. El centre va apartar el jove cautelarment, es va comunicar amb els Mossos d'Esquadra i va començar una investigació interna però sense remetre el cas a la Fiscalia de Menors. La nena va assenyalar un dels monitors d'entre les 10 fotografies que va facilitar l'escola a la família, però un informe del centre va constatar que el noi i la nena no havien coincidit en les hores que assenyalava l'alumna.

Després de dues setmanes, els Mossos van concloure que no tenien prou indicis sobre cap dels monitors, i també van topar amb les dificultats d'extreure conclusions a partir del testimoni d'una menor de només cinc anys. Sobre aquest cas, el departament d'Educació s'ha limitat a respondre que Inspecció n'ha estat fent seguiment i ha estat en contacte amb la direcció de l'escola.

Arxivat per falta de sospitós

Un cop els Mossos van enviar el cas al jutjat d'instrucció 4 de Rubí, aquest el va arxivar directament perquè no hi havia un sospitós sobre el qual dirigir la investigació. Ricondo ja ha demanat que el jutge reobri el cas i ordeni als Mossos indagar més per identificar el monitor. La família se sent "desemparada" perquè considera que no ha tingut garanties i que hi ha hagut errors a l'inici de la investigació que “han tingut un efecte dòmino” sobre tot el procés. “Em fa l'efecte que pensen que no és real”, lamenta la mare, que espera que el cas es reobri.

“Malauradament ens estem trobant casos així. Normalment hi ha dificultats per identificar l'autor i poca proactivitat del jutjat i els Mossos per investigar”, afegeix Montserrat Solé, del despatx de Carla Vall, que lamenta els “arxivaments precipitats” d'alguns magistrats o alguns expedients oberts que queden “oblidats si no hi ha una proactivitat per part de la víctima”. Solé lamenta que això “s'acaba traduint en una exigència més gran” cap a les denunciants –o les seves famílies quan són menors– per “oferir proves" o fins i tot "gastar-se diners en un investigador” per trobar l'autor dels fets “sense tenir garanties de si tindrà recorregut judicial”. 

El tribunal que desconfia de les víctimes d’agressions sexuals

També amb adults

Aquesta situació no només passa amb menors, sinó també amb adults. La penalista Noemí Martí explica que, tot i que en primera instància alguns casos s'arxiven directament “per autor desconegut”, posteriorment l'Audiència Provincial sol reobrir les causes perquè “és més garantista”. A més, Martí assegura que pot passar amb qualsevol delicte, no només en el cas d'agressions sexuals, i posa d'exemple un cas que va portar per una pallissa: li van tombar tres cops i l'Audiència el va reobrir les tres vegades. Hi coincideix l'advocada Natàlia Frigola, que afegeix que habitualment la investigació només s'estén en casos de delictes greus, i creu que hauria de ser així davant la sospita d'una agressió sexual a un menor.

També defensa que caldria aprofundir en la investigació abans de dictar un arxivament l'advocat Xavier Campà, que presideix la secció de dret de la infància i l'adolescència al Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (Icab). "La llei especifica els motius pels quals es pot arxivar o no un procediment per falta d'identificació de la persona autora del delicte, però s'han d'haver exhaurit totes les vies. No és tan estrany; en un delicte que es cometi al carrer és molt més difícil poder identificar la persona que en un centre escolar", valora.

"Si el jutge ho rep sense indicis de qui ha estat, ho haurà d'arxivar per llei", rebat la magistrada de l'Audiència de Tarragona Maria del Prado Escoda. De fet, "els Mossos no ho haurien d'enviar al jutjat fins que tinguin prou indicis de l'autoria", afegeix, però entén que, "quan són fets greus, ho envien per ratificar si s'ha d'arxivar".

"És terrible, però de vegades no pots treure més informació; per molta por que ens generi no podem tenir un procediment obert. No pots fer barbaritats", sosté la magistrada en referència als drets dels processats. També diu que es requereixen certs indicis perquè un jutge pugui ordenar diligències d'investigació que poden limitar drets, com ara punxar un telèfon o bé una prova d'ADN. "Has de tenir un mínim de sospites. No podem investigar judicialment tots els membres de la família. La policia potser sí, de manera més subtil. És el mateix que si anéssim imputant tots els monitors… per molt que dolgui; perquè, i si fos un altre?", conclou.

"Si es reobre, no recordarà tants detalls"

Per a Ricondo, però, si es reobre el cas i han de declarar els pares i la nena, s'hauran perdut molts mesos. "Sent una nena tan petita no recordarà tants detalls", lamenta davant la decisió del jutjat de no prendre declaració a cap testimoni, tampoc a la menor, abans d'arxivar el cas. La psicòloga i doctora en psiquiatria de l'Hospital de Sant Pau Mireia Forner també adverteix que, quan els testimonis són nens i nenes, "encara és més important ser ràpids" a l'hora de prendre'ls declaració.

"El pas del temps pot fer canviar alguns aspectes de la seva percepció i explicar els fets de manera diferent", avisa Forner, que per això considera que la millor opció és gravar la declaració de l'infant com més aviat millor i conservar-la com a prova preconstituïda. Això –afegeix– evita que els menors passin l'angoixa de saber que més endavant hauran de declarar, i a més és una manera de no revictimitzar-los fent que hagin d'explicar l'agressió diverses vegades a diferents professionals.

Quan un tribunal no es creu els abusos sexuals a una nena de 12 anys