El jutge va negar 13 permisos al violador reincident

BarcelonaEl jutjat de vigilància penitenciària número 2 de Catalunya havia denegat fins a tretze vegades la concessió d’un permís de tres dies a Tomás Pardo Caro, l’home que dissabte va raptar, violar i intentar assassinar una dona a Castellbisbal. Per al magistrat que va revisar una vegada i una altra el cas d’aquest reclús -que complia una condemna de 26 anys de presó des del 2005 per una agressió idèntica comesa l’any 2002 a Martorell-, la “gravetat” del delicte i el fet que Pardo només hagués complert la meitat de la condemna eren arguments suficients per recomanar “cautela” a l’hora de concedir a aquest pres els beneficis penitenciaris, tot i que els informes de la junta de tractament de la presó hi estaven a favor des del 2013.

La insistència de la defensa del violador -que havia recorregut set vegades a l’Audiència de Barcelona la denegació dels permisos amb el mateix resultat- va acabar obtenint resultats al febrer: la secció 21 del tribunal va acabar acceptant que Pardo tingués un permís de tres dies tenint en compte la seva evolució. Els magistrats van arribar a la conclusió que, per greu que fos el delicte, havia complert una bona part de la condemna i podia tenir un permís més llarg, i més tenint en compte que n’havia superat de més curts sense incidents i que la seva evolució durant els 13 anys de presó havia sigut favorable.

Un pres model

El canvi de posicionament de l’Audiència de Barcelona al febrer no va ser casual. En la seva resolució, els magistrats van tenir en compte l’informe de la junta de tractament, segons el qual el reclús havia “canviat substancialment, tant des del punt de vista psicològic com per altres circumstàncies” durant la seva estada a la presó. Els serveis penitenciaris explicaven que Pardo té una filla de vuit anys, que té una bona relació amb la mare de la nena, que tenia el suport de la família, que no s’havia drogat ni bevia des de feia 11 anys i que havia participat en diversos programes de reinserció. L’informe arribava a la conclusió que el delicte que Pardo havia comès el 2002 havia sigut “un episodi puntual” i que tot i que el reclús al principi “minimitzava els fets” després del tractament “havia evolucionat molt la seva personalitat i era conscient del mal que va causar a les víctimes”.

Fonts dels serveis penitenciaris de la Generalitat consultades per l’ARA reconeixen que hauran de “revisar” què ha passat per veure “si es pot millorar el tractament a aquest tipus de delinqüents sexuals i com es concedeixen els permisos”. Defensen, però, que el protocol establert “ha funcionat”. De fet, el president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, va defensar ahir l’eficàcia de les polítiques penitenciàries de reinserció, que “no es poden canviar per casos puntuals per lamentables que siguin”. Tot i així, la portaveu del Govern, Neus Munté, va expressar el seu “màxim dolor i solidaritat” amb la víctima, va assegurar que es revisarien els procediments i va comprometre’s a “donar les explicacions corresponents”.

A l’hora de concedir un permís penitenciari, la junta de tractament té en compte que el reclús s’hagi sotmès a un programa de rehabilitació, que l’evolució del risc de reincidència sigui favorable, que estigui arrelat i tingui suport social al seu entorn i que hagi complert part de la condemna. Pardo complia tots els requisits al peu de la lletra: segons les mateixes fonts, havia participat amb èxit en un programa intensiu amb psicòlegs, educadors i treballadors socials per assumir el que havia fet, havia complert dues terceres parts de la condemna, tenia el suport de la família i no havia tingut cap incident durant els 18 permisos administratius de menys de 48 hores -aquests no requereixen autorització judicial- que li havien donat.

Els serveis penitenciaris asseguren que el risc zero és “impossible” d’aconseguir, com en tots els àmbits de la seguretat, però recorden que només un 6% dels delinqüents sexuals que compleixen condemna a Catalunya reincideixen i que està contrastat que allargant “el temps de tancament” a la presó d’un intern no es redueix el risc que torni a cometre el mateix delicte, sinó tot el contrari. Per això aposten per la sortida progressiva com el millor mètode d’adaptació. Ara la junta de tractament haurà de reavaluar el cas de Pardo en funció del nou crim comès. El jutge de Rubí que porta el cas va ordenar ahir l’ingrés immediat a la presó, sense fiança, després que l’home es negués a declarar. El magistrat li atribueix els delictes de detenció il·legal, robatori amb violència, agressió sexual, assassinat en grau de temptativa i estafa.