El jutge imputa els caps polítics de Mossos i Urbana per les càrregues a 'indignats'

BarcelonaEl jutge que investiga les càrregues policials en l'acampada d'indignats de la plaça Catalunya de Barcelona ha citat a declarar com a imputats l'extinent d'alcalde de Seguretat Assumpta Escarp i el director dels Mossos d'Esquadra, Manel Prat, juntament amb dos caps del dispositiu policial.

En una providència, el jutjat d'instrucció número 4 de Barcelona fixa quatre dies de les pròximes setmanes per prendre declaració als imputats Escarp i Prat, així com al responsable aquell dia del dispositiu d'ordre públic de Barcelona de la policia catalana, Antoni Antolín, i al cap dels antiavalots, David Bordas.

Aquestes quatre imputacions deriven de la querella que mig centenar d'indignats van presentar als jutjats per l'operació policial del passat 27 de maig, que es va iniciar com una "operació de neteja" de la plaça i va acabar derivant en càrregues policials que es van saldar amb més d'un centenar de ferits.

El jutge Josep Maria Miquel Porres, després de prendre declaració a 51 denunciants i d'haver visualitzat nombrosos reportatges gràfics de les càrregues, va decidir admetre a tràmit la querella interposada pels indignats i obrir una investigació contra els responsables de l'operació, per possibles delictes contra els drets fonamentals, com el de reunió.

La querella es dirigia també contra el conseller d'Interior, Felip Puig, però el jutge instructor no té competència per investigar-lo perquè es tracta d'un aforat, per la qual cosa el cas correspondria al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Abans de citar a declarar els imputats, el jutge instructor ha encarregat informes forenses per comprovar si els informes mèdics aportats pels querellants són compatibles amb les imatges de les càrregues policials, segons han informat a Efe fonts judicials.

També ha pres declaració als denunciants amb la intenció de descobrir si poden identificar els mossos d'esquadra que van participar en les càrregues policials, que no portaven visible el seu número d'identificació (TIP) i, a més, tenien la cara coberta amb cascos i passamuntanyes.

Només s'ha pogut identificar un dels antiavalots actuants, que no ha sigut reconegut per la manifestant suposadament copejada pels agents sinó per una amiga d'aquesta, segons les mateixes fonts.

La intervenció policial a la plaça de Catalunya, que els indignats interpreten com un intent de desallotjament encobert, va mobilitzar un ampli dispositiu d'antiavalots dels Mossos i agents de la Guàrdia Urbana per facilitar les tasques de neteja de l'espai de l'acampada a les brigades municipals.

Els prop de 200 indignats que dormien a la plaça es van negar a abandonar-la i, al cap d'unes hores, eren prop d'un miler les persones que es concentraven al lloc en suport dels acampats, per impedir que els equips de neteja poguessin accedir-hi.

Els Mossos d'Esquadra van carregar contra els concentrats, en una operació que es va saldar amb més de 120 ferits, i els indignats van recuperar la plaça després que les brigades de neteja s'emportessin de l'acampada des de matalassos, tendals o sofàs fins als elements rígids que servien de suport a les pancartes i als altaveus, a més d'ordinadors i béns personals.

L'anomenada "operació de neteja", que Interior va dir que havia pactat amb l'Ajuntament de Barcelona, va donar imatges de manifestants ferits que van donar la volta al món i va desencadenar una pluja de crítiques contra el conseller, Felip Puig, que va defensar el dispositiu i va atribuir els incidents a la violència d'alguns concentrats.

Quan a principi de desembre passat va transcendir que el jutge havia admès a tràmit la querella, el director de la Policia, Manel Prat, va afirmar que estava tranquil i disposat a declarar davant del jutge perquè "segurament" tornaria a prendre les mateixes decisions per retirar elements potencialment perillosos de la plaça en vista a una possible celebració esportiva.