Un jutge envia a judici 27 policies i un guàrdia civil per les càrregues de l'1-O a Girona i Aiguaviva

BarcelonaÉs una de les últimes causes que es van obrir per les càrregues de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil l'1 d'octubre del 2017 i una de les primeres que podria anar a judici. El jutge que investigava l'actuació de les forces de seguretat de l'Estat a Girona i Aiguaviva durant la jornada del referèndum arran de la querella col·lectiva impulsada per un grup d'advocats ha ordenat processar 27 agents de la policia espanyola i un guàrdia civil per lesionar diferents votants.

El jutge conclou que s'ha de processar els 28 agents per un delicte de lesions. En canvi, però, descarta fer-ho pel delicte contra la integritat moral o per un delicte de tortures com demanava l'acusació. També arxiva la part de la causa que investigava les càrregues a Sant Julià de Ramis.

Tot i l'elevat nombre de processats, el jutge va amb peus de plom a l'hora de valorar el dispositiu policial dels cossos de seguretat de l'Estat durant l'1-O. En una extensa resolució, que ha avançat l'ACN i a la qual també ha tingut accés el diari ARA, el magistrat subratlla en diverses ocasions que el referèndum era "il·legal", que les forces de seguretat de l'Estat tenien l'ordre d'impedir-lo i que, en la majoria dels casos, van actuar de manera "proporcionada" i "complint" amb els protocols policials. Analitzant escola per escola, el titular del jutjat d'instrucció 2 de Girona assegura que la majoria de votants van oposar "resistència" a l'actuació policial, recorda que molts agents van percebre la seva actitud com a "hostil" i conclou que els agents van haver de fer ús de la força per complir "amb l'ordre judicial d'impedir la celebració del referèndum". Tot i així, admet que cal processar els 28 agents per les lesions que "desgraciadament" van causar a alguns votants durant la seva actuació.

Ara bé, la resolució descarta el delicte contra la integritat moral, el delicte de desordres públics i el delicte de tortures que els querellants atribuïen als policies i guàrdies civils, perquè els agents actuaven "complint un mandat judicial" i perquè en cap cas els agents van "voler alterar la pau pública". També descarta que els agents volguessin "denigrar" els ciutadans amb la seva actuació, que "s'extralimitessin", que "abusessin" del seu càrrec, o que els cops de porra al cap o en altres zones prohibides del cos o l'ús mentre els ciutadans estaven drets o asseguts a les immediacions de les escoles es puguin entendre com un delicte de tortures.

Es descarta l'existència d'un pla comú

El jutge es limita a depurar responsabilitats individualment en el cas d'aquells agents a qui s'ha pogut identificar i descarta fer-ho entre la cadena de comandament a peu de carrer durant la jornada del referèndum, perquè entén que no existia un pla "comú" per lesionar la ciutadania o que els comandaments donessin pautes als agents per "castigar-los". Per això també decideix que es jutgi cada dispositiu per separat.

En total el magistrat processa 27 agents de la policia espanyola per la seva actuació en diferents escoles de Girona i un guàrdia civil per l'actuació a Aiguaviva. En aquest cas, es tracta de l'agent que "per iniciativa pròpia" va llançar aerosol contra els votants. En canvi, arxiva la causa per dos agents més del cos armat que van actuar en aquest municipi i pel dispositiu a Sant Julià de Ramis, a qui no s'ha pogut identificar.

En declaracions a l'ARA, un dels advocats impulsors de la querella, Albert Carreras, ha valorat positivament la decisió del jutjat, "perquè s'han investigat els fets" i perquè aniran "a judici", tot i que finalment s'hagin descartat alguns dels delictes que plantejaven els denunciants, així com els fets de Sant Julià de Ramis. Els advocats analitzaran la resolució en els pròxims dies per decidir si la recorren.