L’Ajuntament contraataca en la batalla judicial pel tancament del CIE

BarcelonaNou episodi en l’estira i arronsa entre l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de l’Interior pel tancament del centre d’internament d’estrangers (CIE). La protagonista va ser ahir una interlocutòria judicial que semblava un revés contra els plans del consistori, però que l’Ajuntament va llegir com un aval per precintar el CIE, segons va explicar el quart tinent d’alcalde, Jaume Asens. La resolució judicial posa en dubte que el consistori tingui competències per posar fi a l’activitat el centre -un detall al qual l’Ajuntament recorrerà per “extralimitar-se”- però alhora certifica que l’activitat de l’espai s’ha reprès.

Asens explicava aquest dimecres que la part de la interlocutòria que diu que “la reobertura era un fet públic” pot permetre a l’Ajuntament saltar-se el pas d’haver d’entrar al CIE per certificar que s’ha reobert i demanar el tancament directament en un una nova denúncia judicial. “Un retall d’un mitjà de comunicació on s’explicava que el centre funcionava podia no ser suficient perquè el jutge ens donés el permís per precintar-lo”, va explicar el quart tinent d’alcalde. Ara bé, els serveis jurídics del consistori hauran d’avalar, abans de presentar el nou recurs, que, efectivament, amb la interlocutòria n’hi ha prou.

La interlocutòria també manifestava “dubtes seriosos” sobre el fet que l’Ajuntament tingués competències per tancar el CIE, i deia que la petició d’entrar amagava un “conflicte competencial” entre el consistori i l’Estat, que s’ha de resoldre, diu, per una altra via. L’escrit del jutge també apunta que esgrimir la manca de llicència d’activitat suposa equiparar el CIE als locals d’hostaleria i que, a més a més, durant deu anys ningú no ha exigit la llicència. Això portarà el consistori a recórrer, perquè “la resolució només s’havia de pronunciar sobre si els tècnics de l’Ajuntament podien entrar o no”, segons Asens.

Reaccions diverses

L’Ajuntament no va ser l’únic a valorar la interlocutòria. Andrés García Berrio, de Tanquem el CIE, va assegurar que l’Ajuntament hauria de poder “vigilar que es respectin els drets humans”, però també veu “molt trist” que s’hagi de recórrer a vies judicials i que Interior no respecti la voluntat per tancar el centre, que té “molt consens social”. En un sentit ben diferent es va manifestar el cap de files del PP a Barcelona, Alberto Fernández Díaz, que va aprofitar la interlocutòria per carregar contra l’alcadessa, Ada Colau, i demanar-li que controli els seus “excessos verbals” contra el govern espanyol. La resolució és una “cura d’humilitat” per a l’alcaldessa, deia. Van rebre, també, el líder de CiU a la ciutat, Xavier Trias, i el conseller de Justícia, Carles Mundó, que s’han unit al front per tancar el CIE i que, segons Fernández Díaz, estan fent de “ palmeros ” de Colau.

L’Ajuntament va formalitzar la sol·licitud per entrar al CIE als tribunals després que la Policia Nacional vetés l’entrada als tècnics municipals en dues ocasions. El consistori ja havia anunciat l’ordre de tancament per manca de llicència dies abans. Sigui com sigui, la resolució del conflicte no serà immediata, segons va admetre el mateix Asens, que creu que la qüestió es podria resoldre per la via del contenciós administratiu: “Tot plegat pot durar prop d’un any”.