Les víctimes del 17-A demanen al Suprem que es jutgin els assassinats: "Ens hem sentit abandonats per la justícia"

La majoria d'acusacions, excepte la Fiscalia, reclamen l'anul·lació de la sentència de l'Audiència Nacional

La sala que ha escoltat els recursos d'acusacions i defenses del 17-A, presidida pel magistrat Manuel Marchena
ARA
15/11/2023
3 min

BarcelonaEl maig de 2021, l'Audiència Nacional va condemnar Mohamed Houli, Driss Oukabir i Saïd Ben Iazza a 53, 46 i 8 anys de presó respectivament pels atemptats del 17 i 18 d'agost a la Rambla de Barcelona i el passeig marítim de Cambrils, que van deixar 16 morts i més de 300 ferits. Aquella sentència reconeixia per primera vegada que les víctimes havien estat "les grans oblidades" de la investigació judicial del cas. Dos anys i mig després i amb una segona sentència de l'alt tribunal que rebaixava 10 anys la pena a dos dels integrants de la cèl·lula de Ripoll, aquest dimecres afectats i familiars han tornat a alçar la veu en el mateix sentit davant del Tribunal Suprem. "Ens hem sentit abandonats per la Justícia", han argumentat durant la vista a l'alt tribunal.

El magistrat Manuel Marchena –el mateix que va liderar el judici del Procés– ha presidit la vista on les acusacions que representen familiars i afectats han demanat que s'anul·li la sentència de l'Audiència Nacional perquè en aquell judici no se'ls va permetre acusar Houli i Oukabir pels assassinats i les lesions durant els atacs. Tant la Fiscalia com el jutge que havia investigat els atemptats van concloure que als dos únics membres que quedaven vius de la cèl·lula de Ripoll i al seu col·laborador se'ls podia atribuir la preparació de l'atemptat, però no la materialització dels atacs, i en responsabilitzaven només els terroristes morts: Younnes Abouyaaqoub, el conductor de la Rambla abatut a Subirats, els atacants de Cambrils –també morts– i el líder del grup, l'imam Abdelbaki es-Satty, que hauria mort en l'explosió del xalet d'Alcanar on els terroristes preparaven els explosius i que va precipitar els atemptats del 17 i 18 d'agost. De fet, la Fiscalia és l'única de les acusacions que s'ha desmarcat de la resta i ha demanat que es mantingui la sentència de l'Audiència Nacional.

Els advocats de diversos mossos d’esquadra ferits i dels pares del nen de 3 anys mort a la Rambla han tornat a argumentar davant el Suprem que els tres condemnats van ser imprescindibles per cometre els atemptats i que, per tant, han de ser jutjats un altre cop, però per assassinat i lesions terroristes. "Per activa o per passiva, van aconseguir els seus objectius" i "la intenció era indubtablement terrorista", insistia l'advocada Mònica Fanlo. Tot i la rebaixa, Houli i Oukabir (finalment condemnats a 43 i 36 anys de presó) són a la presó, però el màxim temps de condemna és de 20 anys. Iazza, per contra, ja està en llibertat.

La mort d'Es-Satty

L’acusació particular exercida pels pares de Xavi Martínez, el nen de 3 anys mort a la Rambla, també ha demanat al Suprem que s'investigui més a fons si Es-Satty realment va morir en l’explosió d’Alcanar del 16 d’agost i si tenia contacte directe amb els serveis secrets espanyols. "Hi ha coses que no quadren", deia l'advocat Agustí Carles en referència a les proves sobre la mort de l'imam. Feia referència al fet que el seu telèfon no s'hagi trobat, però es va comprovar que va rebre trucades de dos o tres minuts dies després dels atemptats, i a la desaparició de la seva furgoneta minuts després de l’explosió d’Alcanar. També a la no identificació d’un jove i un home gran que dies abans i el mateix dia de l’explosió havien estat en aquella casa, i a les anàlisis d'ADN. A més ha recordat que les comparatives d'ADN que es va fer amb els familiars de l'imam al Marroc no superen l'estàndard europeu i que un compte de correu electrònic relacionat amb l’imam va funcionar dies després dels atemptats.

Aquesta acusació també reclama una indemnització per part de l'Estat per no controlar prou la compravenda de productes precursors d’explosius, segons marca la llei. Tal com va avançar l'ARA en el seu moment, quan els membres de la cèl·lula de Ripoll van comprar aquestes substàncies precursores, Espanya tenia obert un expedient de la Unió Europea per no controlar prou les transaccions d'aquests productes, tot i estar-hi obligada. Les defenses, per la seva part, han aprofitat per tornar a demanar l'absolució dels condemnats.

stats