Vergés defensa davant el jutge que es va aturar la vacunació contra el covid als policies seguint "criteris sanitaris"

BarcelonaLa decisió d'aturar la vacunació contra el covid a policies nacionals i guàrdies civils quan van començar a arribar les primeres dosis continua portant cua als tribunals. Aquest divendres l'exconsellera de Salut Alba Vergés –ara vicepresidenta primera del Parlament– ha declarat voluntàriament com a investigada davant el jutge que porta el cas. Diversos sindicats policials es van querellar contra els màxims responsables del departament per haver endarrerit deliberadament la seva vacunació. L'exconsellera ho ha negat. Assegura que la decisió es va prendre seguint criteris sanitaris i seguint les indicacions del ministeri. "No hi ha cap base ni cap fonament per a aquestes acusacions", assegurava abans d'entrar als jutjats Vergés, que ha acusat els querellants d'"ofendre" els criteris i les decisions mèdiques amb la seva acció judicial.

El jutge considera que Vergés va donar "l'ordre directa" d'aturar la vacunació dels agents i responsabilitza l'exconsellera i altres càrrecs investigats –entre els quals l'exconseller de Salut Josep Maria Argimon– de prevaricació i de vulnerar els drets dels treballadors. Davant el jutge, Vergés ha defensat la legitimitat de la decisió. L'exconsellera ha argumentat que la vacunació de guàrdies civils i policies nacionals anava amb retard perquè hi hauria hagut problemes a l'hora de comunicar el cens d'agents per part de l'administració espanyola. Segons l'exconsellera, quan finalment hauria arribat la documentació es va establir que la vacunació començaria el 22 de març, però el ministeri de Sanitat va recomanar aleshores no vacunar els menors de 55 anys amb AstraZeneca. Vergés hauria assegurat que això va motivar la decisió d'aturar la vacunació dels agents. "S'havien de prioritzar els col·lectius vulnerables", ha justificat.

Missatges clau

La defensa d'Argimon va aportar a la causa uns missatges que els investigadors consideren clau: "Un altre cop la consellera em demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional. No podrem argumentar-ho. Ho hauríem de parar", deia un càrrec de la conselleria en un dels missatges. En un altre, aportat per la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas –que inicialment també va ser investigada, però a qui finalment el jutge va exculpar– apuntaven al mateix punt: “La consellera demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional”; “Carmen, parlat amb HC i SC, no veuen ni GC ni PN totes les edats, veuen per franja de 60 a 65” i “Altre cop la consellera em demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional, no podem argumentar-ho, ho hauríem de parar”. Vergés assegura que aquests missatges s'han tret de context, però en declaracions a les portes del jutjat ha afirmat que "refermen" que les decisions del departament es van prendre amb "criteris sanitaris".

Per la seva banda, el sindicat policial Jucil, una de les acusacions particulars del cas, ha respost a la consellera a través d'un comunicat que, "si de veritat s'haguessin aplicat només criteris sanitaris en el procés de vacunació", el jutge no la investigaria com a "principal responsable de l'endarreriment".