Els ultres de la plaça Artós també seran jutjats per "atemorir" la ciutadania

BarcelonaA principis de juny de l'any que ve quatre ultres s'asseuran al banc dels acusats en un jutjat penal per haver apallissat amb barres de ferro i pals un jove independentista l'octubre del 2019. Els acusats s'havien concentrat a la plaça Artós de Barcelona i formaven part d'un grup que va decidir rebentar la protesta contra la sentència del Procés que es feia als Jardinets de Gràcia. La Fiscalia demana cinc anys de presó per als agressors, per lesions amb l'agreujant d'odi i discriminació ideològica. Però l'Ajuntament de Barcelona, que actua en el cas com a acusació particular, hi afegeix un delicte de desordres i eleva la petició fins a set anys. A més de la pallissa, acusa els ultres d'"atemorir" la ciutadania amb l'atac i d'"alterar la pau pública".

En el seu escrit d'acusació, al qual ha tingut accés l'ARA, l'advocat que representa l'Ajuntament recorda que els processats fan "ostentació" de la ideologia neonazi a les xarxes socials i que han estat "implicats" en incidents protagonitzats per la ultradreta amb anterioritat. De fet, un d'ells arrossega una condemna de gairebé dos anys de presó per haver agredit un mosso d'esquadra en el transcurs de la mateixa concentració ultra a la plaça Artós.

"Porta la teva bandera i les teves ganes de defensar-la", deien els cartells convocant la mobilització feixista de la plaça Artós, que va estar plena de simbologia i càntics neonazis. Un cop acabat l'acte, un grup d'ultres es van desplaçar cap a la protesta independentista que es feia als Jardinets de Gràcia. Pel camí es van armar amb "barres metàl·liques i pals de fusta" que van trobar en contenidors, mentre cantaven consignes feixistes i "s'enfrontaven amb la policia". Segons l'escrit d'acusació del consistori, aquesta actitud "va atemorir" les persones amb qui s'anaven creuant i van alterar "la pau pública".

Un cop a la confluència dels carrers Balmes i Rosselló, un grup de deu ultres, entre els quals hi havia els quatre acusats, van atacar la víctima amb les barres de ferro, els pals de fusta i també a cops de pedres. Segons l'advocat Xavier Muñoz Soriano, els processats van actuar "de comú acord i amb ple coneixement del potencial lesiu" de les armes que portaven i aprofitant-se "de la superioritat numèrica" respecte de la víctima. El primer cop amb una barra metàl·lica va tombar el noi a terra, però, així i tot, els agressors van continuar "acarnissant-s'hi" amb cops i puntades de peu.

"Atacar l'enemic"

"L'única motivació de l'agressió era aconseguir l'objectiu de la marxa que havia sortit de la plaça Artós: atacar els qui vinculaven amb el moviment independentista i, per tant, consideraven l'enemic, moguts per una profunda animadversió cap a la ideologia que li atribuïen i amb la voluntat manifesta de lesionar-lo físicament i mentalment", assegura l'escrit. De fet, tant la Fiscalia com l'Ajuntament demanen que s'apliqui als acusats un agreujant de discriminació ideològica.

El fet que els atacants anessin armats també es considera un agreujant, així com que portessin la cara tapada en el moment de l'atac. L'Ajuntament demana una indemnització de prop de 18.000 euros per a la víctima i una ordre d'allunyament per als acusats perquè no puguin acostar-s'hi ni comunicar-s'hi durant cinc anys. El fiscal de delictes d'odi, Miguel Ángel Aguilar, hi afegeix la prohibició de poder participar en qualsevol mena de mobilització a la ciutat de Barcelona durant el mateix període de temps.