Es tripliquen les baixes entre els funcionaris de presons des del 2018

BarcelonaFins al 31 d'octubre d'aquest any, entre els funcionaris de presons de Catalunya s'han registrat 4.497 baixes laborals, gairebé el triple que el mateix període del 2018, quan n'hi va haver 1.544. Són dades a què ha tingut accés l'ARA mitjançant una petició de transparència i que mostren un augment constant de les incapacitats temporals entre aquests professionals, fins al punt que els primers 10 mesos d'aquest any n'hi ha hagut més que en la mateixa franja del 2020 i el 2021, els anys més marcats per la covid, que va causar una allau de baixes.

Les dades que el departament de Justícia ha proporcionat a través d'una petició de transparència d'aquest diari reflecteixen un augment clar de les baixes al llarg dels últims anys, amb algunes fluctuacions que sempre van lligades al mateix volum d'altes però sense cap patró estacional clar, a diferència del que va constatar l'ARA a l'analitzar les baixes laborals entre els docents.

Entre els anys analitzats hi ha la pandèmia de coronavirus, que va tenir una incidència clara en les incapacitats temporals també per als treballadors penitenciaris. L'efecte es nota en l'augment de baixes el 2020 (4.609) i el 2021 (4.277), però també el 2022 (5.762), un any que va arrencar amb la sisena onada de la pandèmia, quan la variant òmicron va fer repuntar les reinfeccions.

Ara bé, els augments més dràstics van més enllà de l'impacte del virus. Per exemple, del 2018 al 2019 hi va haver un salt de gairebé un miler de baixes en total (2.059 el 2018 i 2.997 el 2019) i, ara com ara, quan la pandèmia ja és un record, les xifres no han reculat sinó que la tendència continua a l'alça. De fet, el volum de baixes actual és molt més elevat que el de fa set anys tant pel que fa a la quantitat d'incapacitats temporals com pel que fa al temps que duren en conjunt. En canvi, el nombre total de professionals a la plantilla s'ha mantingut sense grans canvis al llarg del temps.

De l'any 2024 s'analitzen les dades d'entre gener i octubre perquè aquests són els mesos dels quals el departament de Justícia ha proporcionat dades vàlides per a la comparativa. L'administració va extreure les dades al desembre, recollint les baixes fins al 30 de novembre, i les incapacitats d'aquest últim mes no hi són completes perquè hi ha un decalatge de temps des que un treballador inicia una baixa fins que es fa constar al recull. Totes les xifres d'aquest reportatge fan referència al conjunt dels treballadors penitenciaris: entre ells hi ha funcionaris d'interior, treballadors socials, psicòlegs, educadors i treballadors d'oficines, tant de presons com de centres penitenciaris oberts, on es compleix condemna en semillibertat.

Per la seva banda, fonts del departament de Justícia han indicat a l'ARA que altres estadístiques de què disposen –amb dades que arriben fins al 20 de desembre– apunten a un 12,85% d'absències diàries per incapacitat temporal. La conselleria afirma que vol "plantejar diverses iniciatives per valorar com disminuir la incidència de l’absentisme per baixa, en línia amb la resta d'operadors públics", i poder prendre mesures. També considera necessari abans fer un estudi que detalli la incidència de l'absentisme per edat, sexe, motiu, durada i freqüència.

Una plantilla envellida

Si bé tots els treballadors penitenciaris consultats per l'ARA coincideixen que hi ha diferents factors que expliquen aquestes dades, hi ha un element que es repeteix a l'hora de buscar els motius del creixement constant del nombre de baixes al sector: l'edat de la plantilla. "No és el mateix rebre un cop en una intervenció amb 30 anys que amb 57", diu el Francesc, portaveu de Marea Blava que prefereix no publicar el cognom, en referència tant als cops que puguin rebre a l'haver d'intervenir en una baralla entre interns com a les agressions cap als funcionaris. També posa èmfasi en l'impacte de les agressions als funcionaris de presons.

En aquest sentit, la portaveu d'UGT Presons, Montse Balaguer, recorda: "Aquest any, de mitjana hi ha hagut 50 funcionaris agredits cada mes. S'ha quintuplicat el nombre d'agressions". Com el Francesc, Balaguer insisteix que l'edat és un factor clau en la seva feina: "Tenim una mitjana de 51 anys. Només aquest any, companys meus s'han jubilat amb 66 i 67 anys, sortint d’un pati d'una presó".

Coincideix amb ells el coordinador de la secció de Presons del sindicat IAC-CATAC, Carles Membrado, que retreu a l'administració "dècades sense reposició ni rejoveniment de les plantilles". Critica que ara hi ha un desequilibri entre les vacants que deixen els funcionaris amb més experiència que es jubilen i el ritme a què s'incorporen nous treballadors sense experiència. Balaguer també posa èmfasi en l'impacte de la covid-19, fins i tot més enllà dels anys més marcats per la pandèmia. "Molts funcionaris han anat arrossegant covids persistents", explica, com és precisament el seu cas.

Alhora que ha canviat el perfil de la plantilla amb el pas dels anys, també ha canviat el del gruix de presos a Catalunya, com apunta Membrado, que fa referència a un augment de la "criminalitat d'origen violent i organitzada". Per a ell, això "denota que hi ha una jerarquia o un grup amb normes pròpies i, per tant, estan disposats a enfrontar-se a l'organització institucional penitenciària" i els seus funcionaris.

Una altra resposta que donen diferents treballadors penitenciaris està relacionada amb una demanda històrica d'aquests professionals. Es tracta de la jubilació anticipada, una mesura que apunten que també contribuiria a rejovenir una plantilla envellida. El portaveu de Marea Blava aposta per caminar cap a la jubilació anticipada potenciant també la segona activitat, és a dir, que els funcionaris de més edat es puguin dedicar a llocs de feina amb tasques que no comporten el mateix desgast, sobretot físic, a l'hora d'intervenir amb els interns. Segons ell calcula, actualment uns 700 treballadors s'hi podrien acollir perquè ja tenen l'edat requerida per fer-ho, però adverteix que les places de segona activitat per a funcionaris de presons són menys de 70 a tot Catalunya.

Sentiment de "menyspreu"

Per al Francesc, hi ha un altre element que podria explicar l'augment de baixes al sector: "Pot ser en part una resposta al menyspreu que patim els funcionaris. No és una baixa capritxosa, és producte de no poder més i no sentir-se reconegut. Les anteriors i l'actual administració penitenciària han abocat els treballadors al fet que la feina sigui hostil". Per això, aposta per "no mirar tant el resultat de baixes, sinó fer que l'entorn penitenciari no sigui hostil" i que tampoc ho sigui "el tractament" que reben "de l'administració".

De manera similar, Balaguer apunta a un desgast emocional dels treballadors: "Hem sentit molts anys que a ningú li importava l'estat de la plantilla. Érem deu anys més vells i no pujava ningú que pogués aprendre'n", critica en referència a la falta de noves contractacions. Per la seva banda, Membrado considera que l'envelliment de la plantilla provoca que a partir de certa edat "el professional compleix, però no s'involucra".

Una mitjana de 32 dies de baixa

De la mateixa manera que ha augmentat el nombre total de baixes registrades, també ha crescut el percentatge que suposen respecte al total de la plantilla. Cal tenir en compte que les xifres que ha proporcionat el departament de Justícia a través d'una petició de transparència són completament anònimes i no donen informació individualitzada sobre cap treballador: les dades corresponen al total de baixes que s'han notificat i no a la quantitat de treballadors que van necessitar una incapacitat temporal en aquell moment. Per tant, el percentatge de baixes notificades respecte al total de la plantilla s'ha de prendre com una aproximació: entre el 2018 i el 2019 se situava al voltant del 5%, amb algun pic fins al 8%, i actualment voreja el 9%. Els repunts més destacats coincideixen amb la primera i la segona onades de la covid-19, quan el percentatge va escalar fins al 18%.

També a conseqüència de l'anonimat de les dades, aquestes no permeten destriar si un grup de treballadors van acumular més baixes curtes o bé si van estar repartides entre la majoria del personal. De fet, les baixes de menys de 10 dies són les més habituals en tots els anys que reflecteixen les dades, amb l'única excepció del 2020, l'any que va esclatar la pandèmia. Aquell any les baixes d'entre 10 dies i un mes van posar-se al capdavant, coincidint amb el moment quan les baixes per contagi obligaven a confinar-se 14 dies. En la resta d'anys, les baixes més curtes són les més freqüents, seguides de les de fins a un mes de durada i de les d'entre un i tres mesos.

A partir de la mitjana de treballadors en actiu i del total de dies de baixa que es van registrar entre tota la plantilla, el càlcul indica que, fins a l'octubre del 2024, cada treballador penitenciari ha estat de mitjana 31,8 dies de baixa. Aquesta dada no és comparable amb anys anteriors perquè està incompleta per dues raons: hi falten els dos últims mesos de l'any i no comprèn el total de dies de durada de les baixes que continuen actives i s'encavalcaran amb el 2025.

En canvi, les dades d'anys anteriors sí que engloben la totalitat de dies que va durar cada baixa, fins i tot si va encavalcar-se amb l'any següent. La comparativa de les dades d'entre el 2018 i el 2023 mostra un augment del 57% en la mitjana de dies que cada treballador va passar de baixa cada any: s'ha passat de 29,9 dies a 47,2 dies. Tot plegat tenint en compte que durant els anys que abasten les dades que ha analitzat l'ARA el volum de la plantilla dels treballadors penitenciaris pràcticament no ha canviat i des del 2018 fins ara ha estat entre els 4.500 i els 4.600 funcionaris.

L'impacte de l'assassinat a Mas d'Enric

L'assassinat d'una treballadora de la cuina de la presó de Mas d'Enric fa només uns mesos va colpir la plantilla de les presons. Amb tot, l'incident no va tenir un impacte que es reflecteixi en el volum de baixes entre els treballadors. Entre el març i l'abril d'aquest any, les setmanes següents al crim, hi va haver un total de 1.046 comunicats d'incapacitat temporal. Mensualment equival a una xifra una mica més alta que la d'anys anteriors i que només es va superar el 2020 amb la primera onada de la pandèmia, si bé aquest mateix any hi ha hagut altres mesos que han vorejat el mig miler de baixes, com el gener (548), el febrer (490) i el maig (503).

Malgrat que no quedi reflectit a gran escala per les xifres, el crim a Mas d'Enric va ser un cop molt dur no només per als treballadors d'aquesta presó, sinó també a les altres. Paral·lelament a les protestes que es van desencadenar les següents setmanes, entre els treballadors hi havia "molta por", afirma Balaguer, que sí que ha detectat en el seu entorn "moltes baixes psicològiques" de companys que van quedar "molt tocats". "L'assassinat de la Núria va marcar un punt d'inflexió", afegeix Membrado.

De fet, per al Francesc, portaveu de Marea Blava, la pressió psicològica és un altre dels elements que incideixen en la quantitat de baixes entre els treballadors penitenciaris, i posa com a exemple un recent intent de suïcidi a la presó on treballa, on els funcionaris van atendre el pres fins que van arribar els sanitaris. "Potser això arrossega i acumula. Un no se'n va a casa tranquil. Caldria veure les dades de baixes mèdiques per raons psicològiques, per dimensionar i explicar per què el nostre col·lectiu en té més", valora sobre l'impacte emocional de la seva feina. Amb tot, a conseqüència de l'anonimat de les dades, ara per ara és impossible discernir la raó de cadascuna de les baixes registrades pel departament.