Les tres condemnes per petons que poden marcar el cas Rubiales

BarcelonaLa Fiscalia de l’Audiència Nacional creu que hi ha elements per pensar que el petó de Luis Rubiales a Jennifer Hermoso va ser una agressió sexual, i per això ha obert una investigació. El seu objectiu és determinar si hi va haver consentiment o no –la mateixa jugadora va assegurar que no n’hi havia i que s’havia sentit agredida– i analitzar les circumstàncies de l’acció. A l’hora d’obrir la investigació, la tinenta fiscal de l’Audiència Nacional Marta Durántez s’agafa a tres casos en els quals un petó no consentit s’ha castigat com un delicte.

El primer dels casos parteix d’una sentència de l’Audiència de Barcelona ratificada pel Tribunal Suprem: un jove condemnat a pagar una multa de 1.800 euros per intentar fer-li un petó a la cara –sense èxit– a una passatgera del metro dins de l’ascensor de l’estació Can Peixauet de Santa Coloma de Gramenet el 2018. El detingut formava part d’un grup també condemnat a tres anys de presó per agredir a punta de navalla el nòvio de la noia, que la va anar a buscar a la sortida. El segon cas en el qual es fixa la Fiscalia és el d’un home condemnat a dos anys de presó i cinc més de llibertat vigilada per intentar fer-li un petó a la boca a una veïna de 12 anys quan es van creuar casualment per l’escala en un bloc de València el 2018. I el tercer és el d’un home a qui van imposar un any de presó per alçar una nena de 7 anys i fer-li un petó als llavis en un parc de Toledo.

Totes tres sentències, consultades per l’ARA, fan la mateixa interpretació dels fets: un petó no és una manera de demostrar "afecte" cap a una persona si qui el rep no el vol i això no canvia, tingui la forma que tingui aquest petó, encara que hagi estat "momentani" o que ni tan sols s’acabi materialitzant. Per exemple, en el cas de l’intent de petó al metro el Tribunal Suprem argumenta que "qualsevol acció que impliqui un contacte corporal sense consentiment" suposa un "atac a la llibertat sexual de la persona que el pateix". "Un petó no consentit és una agressió sexual, d’això no n’hi ha cap dubte; una altra cosa és la prova de càrrec o de descàrrec", afegeix la magistrada del jutjat penal número 2 de Mataró, Lucía Avilés.

Un vell article del Codi Penal ja derogat interpretava que els petons sense consentiment podien ser una vexació de caràcter lleu (que es castigava com una falta). Altres sentències del Suprem l’havien considerat una forma de coacció. Aquest era un dels arguments que utilitzava la defensa del tercer dels homes a qui el Suprem va mantenir la condemna. Els magistrats que van analitzar el seu recurs li van respondre que després de la derogació de l’article aquest tipus de conductes sexuals van englobar-se precisament en el delicte d’abusos i ara en el d’agressió sexual. "Tant la legislació com la jurisprudència han anat evolucionant: abans una infidelitat es qualificava d’adulteri i ara això ja està desfasat. Poden continuar al·legant el que vulguin, però els tribunals tenen l’obligació d’aplicar la interpretació actual de la llei", recorda Avilés.

Rubiales va defensar-se públicament amb dos arguments: que el petó era consentit (cosa que després va desmentir Hermoso) i que no hi havia desig, sinó que es tractava d’una mostra d’afecte. Però dues de les tres sentències que la Fiscalia cita com a jurisprudència recorden que malgrat que el desig és un dels components habituals dels delictes de violència sexual el Codi Penal no diu enlloc que sigui un ingredient indispensable perquè es produeixin. "N’hi ha prou que l’investigat conegui la transcendència de la seva acció, el significat sexual de la seva conducta", diu el Suprem.

El mateix opina la magistrada del jutjat penal 2 de Mataró, que també qüestiona "l’estratègia processal" d'atacar el relat d’Hermoso amb la difusió de vídeos seus de festa o celebrant el triomf del Mundial els dies posteriors amb el petó per "desacreditar el relat de la víctima". "El que importa és el fet en si, cal rebutjar valorar una prova que suposi una ingerència innecessària en la intimitat de la víctima", diu Avilés, que recorda que "com es comportés la víctima abans o després dels fets no aporta res al procediment" i només serveix per repetir "estereotips o clixés". "El dret penal jutja fets i no persones", insisteix la magistrada, tant pel que fa al que es digui de la víctima com de l’agressor.

La titular del jutjat penal 2 de Mataró admet que la denúncia d’Hermoso i escoltar la seva veu en un hipotètic procediment penal pot ser clau per al cas i considera que sense aquest pas, el procediment pot quedar "pobre". Sigui quin sigui el futur penal del cas, però, la jutge considera que hi haurà "un abans i un després" del cas Rubiales, "perquè es produeix en un àmbit molt silenciat com és el laboral" i això "pot donar força a moltes dones" a l’hora de posar nom al que els ha passat. "Pot tenir un efecte crida, un Me Too que pot arribar a ser molt sa", diu Avilés, no només en l’àmbit social sinó a l’hora de lluitar contra el "negacionisme de la violència masclista" i de reivindicar el paper de les institucions a l’hora de defensar els drets de les dones. "La reacció de les institucions ja està ajudant moltes dones", conclou.