Tres anys i mig de presó per als ultres de la plaça Artós: buscaven "enemics" a qui apallissar

BarcelonaCondemna de presó per una de les agressions més violentes durant les manifestacions posteriors a la sentència del Procés. El 17 d’octubre del 2019 cinc ultres que sortien d’una concentració antiindependentista a la plaça Artós de Barcelona van apallissar un noi que venia d’una mobilització contra el veredicte del Tribunal Suprem als Jardinets de Gràcia. Els extremistes violents el van tombar a cops de pal i quan era a terra s’hi van acarnissar amb puntades de peu al cos i al cap, fins a rebentar-li el timpà d’una orella. Un jutjat de menors ja va condemnar un dels agressors –que encara no tenia els 18 anys– a deu mesos de llibertat vigilada. Ara un altre jutge ha imposat tres anys i mig de presó als altres quatre atacants, segons una sentència a què ha tingut accés l'ARA.

Per al jutge no hi ha cap mena de dubte que es va tractar d'una pallissa per motius discriminatoris. Explica que els condemnats formaven part d'un grup de persones que ja es coneixen, "perquè eren afins" als mateixos grups ideològics, i que "es van posar d'acord" per sortir de cacera després de la manifestació d'extrema dreta convocada a plaça Artós. El seu objectiu era "buscar persones independentistes i antifeixistes per agredir-les, i per això anaven armats amb pals i barres de ferro". Pel camí es van trobar la víctima, a qui "van vincular amb el moviment independentista i a qui, per tant, van considerar com un enemic a abatre". Van caure sobre ell com una autèntica "massa", aprofitant que eren més i que anaven armats.

Primer el van tombar i quan ja era a terra el van cosir a cops i puntades de peu de manera "despietada". Van utilitzar els pals i barres de ferro que portaven i fins i tot una pedra que li van llançar a la boca. Només van parar d'apallissar-lo quan van veure que s'acostava gent a ajudar la víctima. I aleshores van fugir.

Un dels quatre acusats va admetre durant el judici que havia participat en l’agressió i va demanar disculpes: "No me’n sento orgullós". Els altres tres van negar els fets i els seus advocats van qüestionar la validesa de les proves que els assenyalaven. Diversos ciutadans van gravar amb el mòbil la pallissa i als condemnats els van interceptar converses de WhatsApp que demostraven que ja tenien al cap agredir algú. "Fins que no arribi l’exèrcit a Catalunya, hem de defensar nosaltres els carrers", es deien. El jutge té en compte que a través d'aquestes imatges i missatges els investigadors van identificar els condemnats com els autors de l'agressió "sense cap mena de dubte" i que totes dues proves coincideixen també amb la declaració de la víctima.

La sentència té en compte els agreujants de discriminació ideològica i superioritat numèrica dels atacants, a qui també prohibeix acostar-se a la víctima durant cinc anys i els obliga a indemnitzar-lo amb 10.800 euros per les lesions que li van causar. La Fiscalia demanava fins a cinc anys de presó per als atacants i l'acusació popular, que exercia l'Ajuntament de Barcelona, fins a set, perquè també responsabilitzava els ultres de desordres públics, un delicte que el jutge descarta en la sentència.

Lluitar contra la impunitat

Malgrat tot, l'advocat Xavier Muñoz Soriano, que exercia l'acusació popular en nom de l'Ajuntament de Barcelona, subratlla que el jutge tingui clar que es va tractar d'una agressió per motius ideològics i de discriminació. "En el nostre sistema penal i en la societat no estem acostumats que aquest tipus de crims es castiguin de manera proporcionada com ha passat ara, perquè sovint es fomenta la impunitat amb condemnes mínimes o l'absolució. En canvi, aquí la pena és proporcionada", ha assegurat a l'ARA.