Tornar a començar després de la insolvència: "Un fracàs no et pot esclavitzar tota la vida"

Barcelona"He treballat sempre com un cabró, he complert les meves obligacions, no pot ser que em quedi així, a les portes de la jubilació, perquè una entitat bancària em dona l’esquena". El Jordi, que demana que el presentin amb un pseudònim, recorda la frustració que va sentir quan es va trobar en la insolvència enmig de la crisi del coronavirus quan només li faltava un any i mig per jubilar-se. “No era l’escenari que m’esperava després de treballar des dels 16 anys i haver pencat molt. Vaig passar uns mesos, anys, molt angoixants”, valora ara, ja jubilat, després d’acollir-se a la llei de la segona oportunitat, un mecanisme que permet a les persones insolvents quedar exonerades dels seus deutes.

Només l’any passat, 1.403 persones a Catalunya es van acollir al procediment de segona oportunitat, que permet que les persones físiques, autònomes o no, puguin cancel·lar els seus deutes i tenir, com diu el seu nom, una nova oportunitat per tornar a començar. L’advocat Martí Batllori, especialitzat en aquest procediment, considera que aquesta eina “humanitza una mica el mercat del crèdit”, ja que equipara les empreses i les persones davant de la insolvència. “Les empreses sempre han tingut una segona oportunitat perquè han pogut cancel·lar els deutes. Tothom sap que si una empresa entra en concurs, normalment no se’n cobren els deutes. En canvi, amb les persones, normalment es pensava que [el deute] durava tota la vida”, afirma Batllori.

Com el Jordi, el 2021 hi va haver 5.843 catalans que es van declarar insolvents, segons dades del departament de Justícia. L’arribada de la pandèmia va suposar un augment exponencial de la insolvència i, des d’aleshores, cada cop més persones s’acullen al mecanisme de la segona oportunitat. El servei de la Generalitat, que funciona des del 2021, va atendre 721 persones en el seu primer any de vida, i en només dos anys la xifra es va duplicar. Al voltant del 90% de les persones que es declaren en concurs no tenen cap activitat empresarial ni són autònoms i els seus deutes provenen eminentment d'hipoteques o crèdits personals.

Per acollir-se a aquesta llei i declarar-se en concurs com a persona física, cal complir alguns requisits. D'entrada, no haver estat sancionat (per exemple per Hisenda) ni tenir antecedents penals. Un requisit rellevant, afegeix Batllori, és que el motiu de la insolvència no sigui “culpable”, és a dir que no estigui vinculat amb cap frau ni es degui a un “comportament temerari o negligent”. La quantitat que es pot exonerar no està limitada, excepte per als crèdits públics, que no poden superar els 10.000 euros.

"El meu gran error va ser confiar en el banc"

El Jordi, periodista, es va fer autònom el 2011 i treballava en comunicació corporativa. La feina li anava bé, però amb la crisi que va acompanyar la pandèmia va perdre alguns clients i temia no poder fer front als crèdits que tenia, tots ells laborals. “Precisament perquè sempre he estat una persona molt complidora, veia a venir el que podia passar i vaig anar a la meva principal entitat bancària”, recorda. “Va ser el meu gran error. Vaig confiar en la meva entitat de tota la vida, i em van fallar”, retreu al recordar com al banc li van dir que hi trobarien una solució a través d’un crèdit ICO. “No arribava mai. Al final, passats quatre o cinc mesos, em van fotre un crèdit que multiplicava per quatre els interessos que pagava fins aleshores”.

Després de gairebé un any pagant aquest nou crèdit, al Jordi cada cop se li feia més complicat afrontar totes les despeses que tenia. En aquest punt, va decidir-se a contactar amb el departament de Justícia, que gestiona el servei de segona oportunitat: “Em va atendre una noia que es deia Alexandra i em va assessorar molt bé. Vaig quedar molt sorprès per l’exercici d’empatia que vaig notar”, recorda agraït. Des del maig d’aquest any, i arran d’un acord de la Generalitat amb el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (Icab), funciona un servei d’orientació jurídica especialitzat en aquests expedients: en els primers dos mesos de funcionament ha atès 142 persones i a 129 les han derivat a la justícia gratuïta per engegar el procediment.

L'exemple anglès i americà

Batllori admet que, per a qui no ho conegui, que una llei permeti exonerar-se dels deutes pot semblar “una cosa estranya”, però defensa que té molta lògica “que el fracàs no suposi estar esclavitzat tota la vida, que hi hagi una segona oportunitat”. “Els Estats Units i Anglaterra han tolerat molt bé el fracàs dels emprenedors. L’Estat deia: ‘Si fracassa, no es preocupi, estarem aquí perquè vostè torni a començar’”, afirma Batllori, que afegeix que en aquests països s’aplica la concepció de la segona oportunitat des de fa 100 i 300 anys. 

Un cop passat el seu tràngol, el Jordi està convençut que animaria qualsevol que s’hi trobi “que no tingui por d’explicar-ho, que pensi que existeix la segona oportunitat”. Ell no s’esperava trobar-se en la insolvència ni tampoc la resposta de la llei i l’administració, que qualifica d’extraordinària. “A ningú, ni de jove ni de gran, li agrada reconèixer un fracàs. Però a ningú tampoc li agrada tenir un accident, i passen”, reflexiona. I conclou: “Sempre pots trobar-te situacions inesperades, i quan no tenen solució és molt fotut. Però quan n'hi ha, com he pogut comprovar, si ho pots agafar, no tinguis manies”.