Tallar la llum i l'aigua d'un pis ocupat no és delicte, segons els jutges de Barcelona

BarcelonaEl propietari d'un pis ocupat deixa de pagar l'aigua, la llum i el gas. Els inquilins es queden sense subministraments i això pot arribar a ser un motiu per marxar. Alguns jutjats han condemnat aquesta situació com un delicte de coaccions del propietari als ocupants, però l'Audiència de Barcelona considera que no ho és, tant si el pis estava buit abans de l'ocupació com si no.

Això inclou tant els casos en què el propietari sigui una persona física com aquells en què l'immoble pertany a una persona jurídica, com una empresa, un banc o un fons voltor. De fet, el tribunal també hi engloba qualsevol "titular de la finca", sigui el propietari o tingui "qualsevol altre títol que habiliti el seu ús".

Aquest és un dels acords que els magistrats de les seccions penals del tribunal van prendre en una reunió divendres passat per unificar criteris en diversos aspectes relacionats amb les ocupacions. Aquest divendres el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) ha fet públiques les decisions dels magistrats, que també han compartit amb tots els jutges de Barcelona, la Fiscalia, els col·legis de l'advocacia i la resta d'audiències de Catalunya. Cal tenir en compte, però, que la unificació de criteris no suposa una obligació per a cap jutge, i d'ara endavant igualment hauran d'analitzar cada cas per decidir.

La postura dels magistrats de Barcelona arriba tres mesos després que l'Audiència de Girona es pronunciés també sobre les ocupacions, i també descartessin que tallar els subministraments comporti un delicte de coaccions. En el seu cas, els magistrats van decidir el 22 de novembre donar llum verda a la policia per agilitzar els desallotjaments dels habitatges ocupats, autoritzant desallotjaments policials exprés i sense autorització judicial abans de 24 hores.

A més, al mes de gener els col·legis d'advocats de Barcelona, Màlaga i Madrid van presentar una proposta en el mateix sentit, que exigia reformes legislatives perquè els jutges puguin acordar un desallotjament cautelar en el termini de 48 hores. Els magistrats de l'Audiència de Barcelona, en canvi, no s'han posicionat sobre els desallotjaments exprés.

Identificar els ocupants

Un altre punt que recull l'acord dels magistrats de Barcelona és la necessitat d'identificar els ocupants abans d'arxivar una denúncia, amb un paràgraf idèntic a un altre que ja recollia l'Audiència de Girona al mes de novembre. Per obrir una causa judicial cal que hi hagi un sospitós, però sovint, quan un propietari denuncia una ocupació, no sap qui ho ha fet. Fonts judicials expliquen que és habitual que els jutges arxivin el cas per evitar que prescrigui mentre esperen els resultats de les indagacions dels Mossos d'Esquadra per identificar els ocupants.

Ara, però, els magistrats de l'Audiència de Barcelona han convingut que els casos de delictes lleus d'usurpació (ocupar sense violència un lloc on abans no vivia ningú) s'hauran de mantenir oberts mentre la policia identifica els ocupants. Fonts del TSJC apunten que els magistrats ho han decidit amb la intenció d'alleugerir aquests procediments i tenint en compte que les persones que cometen aquestes ocupacions ho solen fer per necessitat i per vulnerabilitat. Deixar passar el temps, afegeixen, suposaria endarrerir la intervenció del sistema i la possibilitat d'atenció per part dels serveis socials.

Que els retards no facin prescriure el cas

Els magistrats de Barcelona també han unificat criteris en qüestions més tècniques, com ara la prescripció dels delictes. En aquest sentit, han pres una decisió per evitar que les causes caduquin per culpa dels retards acumulats en els judicis ràpids. El col·lapse als jutjats ha arribat al punt que només el temps d’espera entre que es fixa el judici i la data en què hi ha espai al calendari per celebrar-lo podia fer prescriure alguns casos. Per això, han consensuat que un cop es posa data de judici ja no pot prescriure el delicte.

Altres aspectes que concreta l'acord d'unificació de criteris dels magistrats són que les usurpacions només es dirimiran en un judici ràpid quan hi hagi hagut violència, i que els delictes de violació de domicili (on sí que vivia algú) es jutjaran els jutjats penals. Aquestes concrecions no suposen grans canvis, però busquen que els jutges tinguin un criteri comú en aspectes que fins ara s'han resolt de manera diversa.

Hi ha més casos, però els greus són minoria

Les últimes dades publicades sobre ocupacions apuntaven un repunt de denúncies per ocupacions. En concret, segons del Portal Estadístic de Criminalitat del ministeri de l'Interior, els delictes per violació i usurpació d'habitatge van créixer un 12% l'any passat a Catalunya, arribant a 7.009. Això implica que Catalunya va reunir el 40% dels casos a Espanya, on les denúncies van créixer un 7% i n’hi va haver en total 16.426.

Aquestes dades, però, no diferencien entre els delictes de violació de domicili i les usurpacions. Els primers es cometen quan s’ocupa el habitatge on viu algú, ja sigui la seva primera residència o la segona, mentre que les usurpacions són ocupacions d’immobles buits. En publicar-se les últimes dades, el ministeri de l’Interior va recordar que els casos més greus són la minoria, i que les ocupacions es donen majoritàriament en habitatges buits.