El Suprem tanca la causa del 17-A sense resoldre totes les incògnites
El tribunal rebutja els recursos de les acusacions i rebaixa a 18 mesos la pena al col·laborador de la cèl·lula de Ripoll
BarcelonaQui es va emportar la furgoneta de l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, poc després de l'explosió del xalet d'Alcanar on els terroristes del 17-A preparaven els explosius i on hauria mort Es-Satty? Qui va trucar al seu mòbil poc després de l'atac a la Rambla de Barcelona el 17 d'agost del 2017? Qui eren els dos homes que van visitar la casa dels terroristes poc abans dels atacs? Quina era la relació d'Es-Satty amb la intel·ligència espanyola? ¿L'Estat controlava prou la venda dels materials precursors d'explosius que van poder adquirir els terroristes? Totes aquestes incògnites que rodegen els atemptats de Barcelona i Cambrils quedaran sense resoldre, almenys des del punt de vista judicial.
El Tribunal Suprem ha tombat els recursos que havien presentat diverses acusacions que representen familiars de les 16 víctimes mortals dels atacs i alguns dels més de 300 ferits i afectats que reconeix la sentència. Aquestes acusacions també demanaven jutjar pels assassinats i ferits els membres supervivents de la cèl·lula de Ripoll –Mohammed Houli, condemnat a 43 anys de presó, i Driss Oukabir, condemnat a 36– i un col·laborador –Saïd ben Iazza, condemnat a 8 anys i ja excarcerat–. L'Audiència Nacional ja ho va descartar argumentant que ells tres no havien participat directament en els atacs mortals. Amb la mateixa justificació, ara el Suprem ratifica la condemna a Houli i Oukabir i rebaixa la pena a Ben Iazza fins als 18 mesos de presó. La sala presidida pel magistrat Manuel Marchena considera que "no hi ha prova suficient" que el col·laborador sabés que estava ajudant els terroristes a preparar l'atemptat quan els va deixar un vehicle i la seva documentació.
Dret a la veritat
El tribunal també descarta a la sentència que la investigació i el judici del 17-A hagin vulnerat el dret a saber la veritat de les víctimes dels atemptats i els seus familiars. En contra del que defensaven els afectats, els magistrats avalen el procediment i asseguren que compleix "amb els estàndards de protecció que deriven de la Convenció Europea de Drets Humans, on s'ubica per extensió, l'invocat dret de les víctimes a la veritat".
La veritat judicial del 17-A estableix que Es-Satty va morir en l'explosió del xalet d'Alcanar, tot i els dubtes que sempre ha plantejat una de les acusacions, que representa el pare del nen de Rubí mort en l'atac de la Rambla. El Suprem insisteix que els punts que la investigació no ha aclarit són "incerteses" que no poden desvirtuar les proves que certifiquen la mort de l'imam en l'explosió. Així, per exemple, subratlla que tot i que no es trobés el seu mòbil després de la deflagració, "el més plausible" és pensar que va quedar "destruït" i que va ser tan intensa que va "destrossar" del tot els cossos de l'imam i l'altre terrorista que era a la casa, Youssef Aalla.
El Suprem també carrega contra aquesta acusació a l'hora de qüestionar la intel·ligència espanyola (CNI) per la seva relació amb Es-Satty i que poguessin fer més per evitar els atemptats. Els magistrats li retreuen que no hagi presentat cap prova sobre aquests dos elements i que tampoc faci "ni una sola referència a diligències que se'ls hagin denegat" per aclarir aquests punts.
