El Suprem avala canviar el país de procedència d'un nascut per gestació subrogada per Espanya

BarcelonaEl Tribunal Suprem (TS) ha permès que els pares d'un nen nascut per gestació subrogada a l'estranger puguin modificar el registre civil perquè consti que el lloc de naixement ha estat el domicili familiar a Espanya i, així, ometre el seu país de procedència. Aquesta és una sentència pionera pel que fa a la gestació subrogada –una pràctica que no està permesa a l'estat espanyol– , ja que, fins ara, la modificació del lloc de naixement només estava prevista per als casos d'adopcions internacionals. A Espanya des del 2006 els ventres de lloguer són una pràctica il·legal i, de fet, la llei de l'avortament que va entrar en vigor l'any passat considera que és una forma de violència sobre la dona.

El Suprem ha donat la raó a una parella que va recórrer a la gestació subrogada a Ucraïna. Ell era el pare biològic de la criatura i ella va fer els tràmits d'adopció com a cònjuge d'ell, en ser un mètode no permès per la legislació espanyola. Tots dos van sol·licitar el canvi de lloc de naixement del seu fill per fer constar que havia nascut al seu domicili a l'Estat, però el Registre Civil va negar aquesta possibilitat adduint que l'adopció d'aquest menor havia estat nacional i, per tant, la llei no contempla cap modificació sobre el lloc de naixement. Els pares van presentar una demanda d'oposició que va ser desestimada. Ara bé, tots els intents judicials van resultar infructuosos fins que el recurs va arribar al Suprem.

Els demandants defensaven que el fet de no registrar el nen com a nascut a l'Estat podia donar lloc a "molestes confusions" i a una suposada publicitat de "dades que afecten la intimitat familiar". Ara, el Suprem ha estimat el recurs dels pares i ha considerat que es pot aplicar la llei del Registre Civil que en el moment de l'intent de registre estaven en vigor i que permeten que, en el cas d'una adopció internacional, es pugui modificar el lloc de naixement i canviar-lo pel domicili dels pares adoptius.

El tribunal considera que cal aplicar aquests criteris encara que, en aquest cas, no s'estigui parlant d'una adopció internacional com a tal perquè la "publicitat registral" d'un determinat lloc de naixement a l'estranger, per exemple, constaria al document nacional d'identitat o al passaport. Això vulneraria el dret a la intimitat del menor, ja que revelaria l'existència de l'adopció i de les circumstàncies relatives a l'origen, cosa que suposaria una discriminació respecte a altres adopcions internacionals.

El ponent ha estat el magistrat Rafael Sarazá, que en una sentència de l'abril del 2022 va dictar que una dona amb un nadó per gestació subrogada l'ha d'adoptar per ser reconeguda com a mare. A més, Sarazá criticava les agències intermediàries per tractar com a "simple mercaderia" tant les mares gestants com els menors.