Qui són els notaris catalans que han superat les oposicions més difícils?

BarcelonaUna mitjana de 50 hores d'estudi cada setmana durant cinc anys. És el temps que han dedicat les 92 persones que han aprovat les últimes oposicions per ser notari. Es calcula que per superar aquesta prova calen almenys 3.000 hores d'estudi, i es considera una de les oposicions més difícils. Catalunya és on treballaran més dels últims aprovats a tot l'Estat: 28 hi exerciran a partir d'aquesta primavera i, d'aquests, deu són catalans. L'ARA ha parlat amb tres d'ells ara que ja tenen a davant l'objectiu que han perseguit des de fa tant de temps.

Són la Jennifer Molina, la Núria Brunsó i l'Alberto Henarejos. Han seguit camins diferents fins a aconseguir la plaça, però tots tres coincideixen que la vocació és imprescindible per afrontar l'esforç que suposen aquestes oposicions. També repeteixen la importància del suport dels seus familiars, amics i parelles —tots en tenen des que van començar a preparar l'examen— en uns anys en què la seva vida social s'ha reduït al mínim per dedicar-se a estudiar. "Si un dia vas a una discoteca et sents malament, et dius «Què estic fent aquí?»", comenta Henarejos. Brunsó afegeix: "Si no tens parella, trobar-ne durant l'oposició crec que és molt difícil, a menys que sigui algú que estudiï amb tu".

La primera de les quatre proves és un examen oral en què durant una hora han d'exposar quatre temes jurídics que a cada candidat li toquen per atzar traient una bola d'una bossa. En l'última convocatòria, només van superar aquesta part el 25% dels candidats. S'hi exigeix literalitat a l'hora d'explicar la normativa i exactitud en el temps —el cronòmetre és "essencial", diuen—, fins al punt que es poden donar casos com el d'Henarejos, que el primer cop que va presentar-se a l'examen no el va superar perquè es va quedar en blanc els últims dos minuts de la prova.

Molina s'ha convertit en notària amb 27 anys, i va començar a preparar-se quan en tenia 22. Aleshores ja era conscient que seria "una carrera de fons", i durant aquests anys ha estudiat unes 10 hores diàries, sis dies a la setmana. Diu que un dels principals obstacles ha estat l'impacte psicològic: "La vida no s'atura i passen coses que es fan difícils quan estàs tant de temps sola a casa". Ho corrobora Henarejos, que va començar a estudiar dos mesos després de la mort de la seva mare: "No és una crítica, perquè és així, però al tribunal li és igual la teva vida personal".

El tipus de prova fa que la manera més comuna d'estudiar sigui memoritzar recitant en veu alta. Per això, la majoria d'opositors no estudien en biblioteques sinó a casa. Molina, conscient de l'impacte de passar tant de temps tancada, va enfocar "tots els recursos" a estar bé per estudiar: "L'únic temps lliure que tenia el dedicava a la psicòloga i a anar al gimnàs, que era el que feia que pogués estudiar millor". De fet, va rebre una beca de l'acadèmia del Col·legi Notarial que, en bona part, va destinar a aquestes despeses. "La meva és una família obrera normal i corrent; no vinc de la família de notaris ni res d'això, i a partir de certa edat també necessites tenir independència", diu valorant la beca.

Els aspirants solen estudiar supervisats per un preparador, amb qui normalment es troben un cop per setmana per "cantar" el temari i comprovar com porten la memorització. El Col·legi Notarial ofereix un servei gratuït pel qual passen la majoria d'opositors, com van fer Molina i Brunsó, que ara fan de preparadores per "tornar" l'ajuda que han rebut.

D'oficial a notari

A diferència de les seves companyes, Henarejos no s'ha preparat a l'acadèmia. El camí que ha seguit és inusual entre els nous notaris. Després d'estudiar dret, es plantejava preparar-se les oposicions per ser jutge, però per dificultats econòmiques no ho va fer. Va enllaçar diferents feines, entre d'altres en un cinema, i quan s'apropava a la trentena va fer un cop de cap per poder-se dedicar a alguna feina relacionada amb la carrera que havia estudiat. Així va començar a treballar en una notaria, "des de la posició més baixeta i passant per totes les posicions, fins a aprendre l'ofici d'oficial de notaria".

Ja amb 35 anys es va decidir a opositar. Acabat de casar, quan va tornar de la lluna de mel va canviar la feina a la notaria per la preparació de les oposicions. El notari que fins aleshores havia sigut el seu cap, va passar a ser el preparador amb qui repassava el temari.

"Tenia claríssim que era l'última vegada que ho intentava"

La Núria Brunsó ha passat vuit anys i mig preparant-se per aconseguir el títol. Els primers quatre ho compaginava amb una regidoria a Cornellà de Terri (Pla de l'Estany), però es va adonar que per superar l'oposició s'hi havia de dedicar a temps complet. Les oposicions a notaries es convoquen cada dos anys, i Brunsó s'hi ha presentat quatre vegades. "Tenia claríssim que aquesta vegada era l'última", admet. Alhora, reconeix que no sap què hauria fet si no hagués aprovat aquest últim cop, quan les proves es van fer a Barcelona. "Et planteges «si no va bé, ho deixo». Però què faig amb la meva vida? He estat estudiant, he fet dret quatre anys, he fet l'oposició, i no tinc cap títol. Si suspens, no pots acreditar els coneixements que tens, ets un opositor que no s'ha tret unes oposicions, que hi ha dedicat anys però que no ho ha aconseguit".

"De sobte també som d'empresaris"

Des que van aprovar fins que comencin a exercir hauran passat uns onze mesos, que aprofiten per gaudir del temps lliure que no han tingut els últims temps, però també per enllestir les seves notaries. Molina s'ha donat d'alta com a autònoma una estona abans de l'entrevista amb l'ARA. A diferència d'altres opositors, els nous notaris han d'obrir despatx i instal·lar-se al municipi en el qual han aconseguit la plaça. Henarejos assenyala els "nervis positius" per obrir el local i fer tràmits, com ara contractar els subministraments. Molina hi coincideix: "De sobte també som d'empresaris; tenim aquesta faceta de contractar. Això sí que no s'ensenya".