Setge final a l’embrió del moviment neonazi a Barcelona
El judici al grup liderat pel llibreter Pedro Varela pot marcar un abans i un després en una batalla judicial de quatre dècades
BarcelonaL’any 2016 els Mossos d’Esquadra precintaven la seu de la Llibreria Europa a Barcelona, l’epicentre del moviment neonazi liderat pel seu propietari, Pedro Varela, que portava més de quatre dècades distribuint material supremacista a mig món i incitant a l’odi i la violència contra els jueus, els musulmans, els immigrants o el col·lectiu LGTBIQ+. Darrere la llibreria hi havia l’associació hereva del CEDADE, considerat l’embrió del moviment neonazi a Espanya. Sis anys després, el tancament del local que es va convertir en un dels pilars de la ideologia d’ultradreta a l’Estat encara no és definitiu, però va camí de ser-ho. Varela s’haurà d’asseure al banc dels acusats aviat per fer front a la petició de condemna més elevada de les que ha acumulat aquests anys: 12 anys entre reixes.
La sentència pot ser també l’estocada final a la Llibreria Europa. La Fiscalia ha demanat al tribunal que condemni Varela, que tanqui l’establiment i tots els perfils de la firma a internet i que s’asseguri que no es poden reobrir en un altre punt o amb un nom diferent. El jutge que portava el cas ja va ordenar la clausura del local preventivament i l’Ajuntament de Barcelona s’ha assegurat que Varela i els seus seguidors ho tinguin gairebé impossible per reobrir encara que aquesta mesura cautelar decaigui: el nou pla d’usos del barri de Gràcia ja regula que en el carrer on s’ubica l’establiment no s’hi pugui fer aquesta activitat perquè no pugui obtenir mai la llicència. De fet, la llibreria va operar sempre sense aquest permís.
Una ascendència forjada durant anys
Varela va començar a forjar la seva ascendència sobre els moviments neofeixistes el 1978 quan va començar a presidir el Círculo Español de Amigos de Europa (CEDADE), l’entitat fundada el 1967 per Ángel Ricondo i que està considerada com l’"embrió” -en expressió del fiscal de delictes d’odi Miguel Ángel Aguilar- del moviment neonazi espanyol i que va esdevenir una de les organitzacions nacionalsocialistes més importants del món, ja que comptava a les seves files amb excombatents nazis i amb líders dels moviments ultres com el general belga de les Waffen SS Leon Degrelle o el coronel austríac Otto Skorzeny.
Quan el 1993 es va dissoldre el CEDADE, Varela, que en va ser l’últim president, va crear l’Associació Cultural Ediciones Ojeda, una entitat amb seu a la mateixa Llibreria Europa que es considera l’hereva del CEDADE. Segons els seus estatus, es dedicava a “la investigació històrica” així com a l’"edició de tota classe d’obres i publicacions en les quals es donin a conèixer i es divulguin els aspectes culturals propis d’Espanya i Hispanoamèrica”. Però, segons el fiscal antiodi, el seu autèntic objectiu era la difusió “massiva i indiscriminada” d’una línia de pensament “basada en la cultura de l’odi supremacista i d’animadversió i segregació racial” del que els seus membres consideren com a “races inferiors”.
La llibreria es va convertir en l’alter ego de l’associació, el canal perquè Varela i els seus seguidors, a qui la Fiscalia defineix com una “organització criminal”, arribessin a milers de persones de tot el món, gràcies també a les seves plataformes virtuals. L’establiment amagava entre les seves prestatgeries obres que tenen especialment restringida la seva difusió com ara Mein Kampf, d'Adolf Hitler, però també tot tipus de material de contingut “racista, antisemita, que justifiqui o negui l’Holocaust” o “fomenti l’hostilitat, l’odi i la violència” contra “minories racials, ètniques i sexuals”.
En el seu escrit d’acusació, de 336 pàgines, el fiscal fa un minuciós repàs al catàleg de la llibreria: La història dels vençuts, de Joaquin Bocahaca, que nega l'Holocaust —“Enlloc d’Alemanya hi va haver cambres de gas per exterminar jueus”, diu l’autor—, o les obres de H. J. Eysenk, que assegurava que "la raça fa acte de presència només amb el fet indiscutible que els nens negres aconsegueixen 15 punts menys que els nens blancs en les proves d’intel·ligència”. I així fins a 43 títols intervinguts en l’establiment, entre els quals el que Varela va escriure des de la presó, així com cinc llibres més de l’obra d’Adolf Hitler pels quals ja va ser condemnat el 2010. A la part de darrere de la botiga hi havia una sala de conferències on se’n van pronunciar més de 260 amb diversos convidats en què s'enaltien el genocidi i tot tipus d’idees supremacistes.
El judici pot ser el principi del final de l’activitat de Varela, tot i que l’últim capítol judicial de la llibreria neonazi Europa encara trigarà a escriure’s: sigui quin sigui el resultat de la sentència, deixarà insatisfeta alguna de les parts, i si hi ha recursos finalment serà el Tribunal Suprem qui decideixi.
