Salut insisteix: el pistoler de Tarragona té dret a l'eutanàsia

BarcelonaEls experts de la Comissió de Garantia i Avaluació, l'òrgan independent que aprova o denega les sol·licituds d'eutanàsia a Catalunya, insisteixen: l'exvigilant de Securitas a Tarragona M.E. Sabau, conegut com el pistoler de Tarragona, té dret a posar fi a la seva vida de manera digna. Segons l'informe que ha remès la Comissió als tribunals, avançat per la SER Catalunya, l'acusat de disparar els seus excompanys de feina i dos mossos d'Esquadra compleix tots els rígids requisits legals perquè se li practiqui la mort assistida, ja que viu amb un patiment físic greu, crònic, sense possibilitat de millorar, és conscient de la seva situació i ha expressat de forma expressa, reiterada i informada que vol sotmetre's a l'eutanàsia. El jurista que forma part d'aquest òrgan afirma que l'aval expert s'ha donat "fent abstracció del debat jurídic sobre la situació processal i la privació de llibertat del sol·licitant" i defensa que la Comissió no ha d'entrar en una "polèmica jurídica" ni deixar-se "influir". Ara serà l'Audiència de Tarragona qui tindrà l'última paraula i qui decidirà aquest mateix dijous si accepta o denega aquest cas de mort assistida.

El posicionament de l'òrgan dependent del departament de Salut s'alinea amb la dels metges de l'Hospital Penitenciari de Terrassa, on Sabau està ingressat, i la del jutjat d’instrucció número 5 de Tarragona, que va autoritzar l'eutanàsia del pistoler argumentant que la mort digna és un "dret fonamental" i la justícia no pot interferir-hi. De fet, dijous passat, 28 de juliol, era la data fixada perquè se li practiqués la mort assistida, després que Sabau sol·licités en dues ocasions (tal com marca la llei) la seva voluntat de posar fi a la seva vida. L'home va al·legar que la seva vida era "intolerable", i la seva situació física, "incompatible amb els seus valors". Amb tot, el sindicat policial USPAC, que porta els mossos ferits en el succés, va interposar un recurs i va aconseguir suspendre la petició i la realització de l'eutanàsia fins ara. Així, la justícia ha ajornat l'eutanàsia sine die, a l'espera que es resolguessin tots els recursos.

Però la Comissió d'experts hi ha tornat a donar el seu vistiplau, aquest cop de forma definitiva, i justifica la seva decisió al·legant que Sabau és "totalment dependent per les activitats bàsiques de la seva vida viària" i necessita "assistència continuada i cures complexes". El 14 de desembre de l'any passat, després d'atacar els seus excompanys a l'oficina de Securitas on havia treballat fins feia poc i fugir atrinxerant-se armat en una masia abandonada a Riudoms, l'acusat va ser neutralitzat pels Mossos amb trets als braços i les cames. Com a conseqüència, pateix una tetraplegia irreversible –té una fractura vertebral amb lesió medul·lar i fractures als braços i a una cama, que van acabar amputant-li– i ha estat ingressat en tres hospitals els últims set mesos. Tot i que sent dolors forts, els metges no poden sedar-lo perquè no està prou estable.

La petició d'eutanàsia de Sabau ha tensat les costures de la llei de l’eutanàsia i ha obert un debat jurídic i ètic. Quin dret ha de prevaldre, el del pres a morir dignament o el de les víctimes a tenir una reparació? Un jutjat pot decidir sobre una qüestió mèdica? Per als juristes no hi ha debat possible i coincideixen que el dret a morir dignament d’una persona ha de prevaldre per sobre del dret a la tutela judicial efectiva de les víctimes. Però el sindicat de policies defensa que per sobre del dret de l’acusat a una mort digna hi ha el procés penal que té obert i el dret de les víctimes a ser rescabalades.