El professor de bateria de Quart, condemnat a 26 anys de presó per forçar cinc alumnes
L'Audiència de Girona assegura que es va aprofitar de l'"admiració" que despertava entre els menors
BarcelonaSabia que els seus alumnes eren adolescents que l'"admiraven" com a músic i el respectaven com a professor i es va "aprofitar" d'aquesta "posició de poder" per fer-los tocaments i forçar-los sexualment. L'Audiència de Girona ha condemnat a 26 anys de presó el professor de bateria de Quart pels abusos sexuals –que va cometre quan la llei de delictes sexuals encara diferenciava entre aquest delicte i el d'agressions sexuals– a cinc alumnes entre els anys 2009 i 2020. Les acusacions demanaven entre 43 i 48 anys de presó per al músic, que continua en llibertat provisional.
Tot i que durant la investigació del cas sempre havia negat els fets, al judici l'acusat va admetre que havia mantingut sexe amb quatre dels cinc denunciants, però va assegurar que les relacions havien estat consentides. Un argument que descarta el tribunal, que considera que la seva declaració va ser "calculada al mil·límetre" per intentar esquivar una condemna. Els magistrats creuen que no és "casual" que el músic només negués els fets en el cas de l'alumne que era menor de 13 anys, l'edat de consentiment que marcava la llei en el moment dels fets, tot i que ara se situa en els 16 anys. Per contra, els magistrats es creuen el testimoni de les víctimes, que arrosseguen seqüeles per les agressions.
El patró del pedòfil
La sala creu que l'acusat es va regir pels patrons de conducta que habitualment fan servir els pedòfils: "es guanyen la confiança" dels menors passant-hi temps, "afalagant-los" i fent-los "regals". Quan ja han trencat aquesta primera barrera, comencen "els jocs i les bromes sexuals", que a poc a poc es converteixen en tocaments o altres pràctiques sexuals i finalment arriben "les intimidacions i amenaces" per evitar que les víctimes expliquin què passa o "se'n culpin".
Segons la sentència, el professor de Quart va executar un "pla premeditat" que passava per totes aquestes fases: va regalar una bateria, classes gratuïtes i fins i tot una katana als denunciants, a qui deia que eren "els seus millors alumnes" o que "tenien un gran futur" en la música. El seu estudi de gravació –expliquen els magistrats– es va convertir en "un espai de llibertat absoluta" per als adolescents; un oasi on podien fumar, beure o fer el que volguessin amb qui ells consideraven el seu "ídol", la persona en qui volien "convertir-se de grans" i que alhora els permetia el que els pares normalment veten. Una atmosfera on l'ara condemnat va aprofitar per introduir pràctiques cada cop més sexualitzades: de tocar la bateria en roba interior a preguntar-los per les seves primeres relacions sexuals, fins a arribar a forçar-los.
Els magistrats subratllen que el professor no va arribar mai a amenaçar directament els alumnes si es negaven a satisfer els seus desitjos o a intimidar-los perquè no el denunciessin. No li va caldre. "Si no accedien al que el professor els feia, es quedaven sense les classes de bateria. Una cosa que, per a ells, significava el seu futur professional; perquè no només ser bateria era el somni de la seva infància o joventut, sinó que el mateix processat –una persona, recordem, d'acreditat prestigi en aquest camp– alimentava constantment aquest somni, dient-los que eren molt especials i que els esperava un gran futur". El tribunal recorda que l'acusat va deixar de parlar amb els denunciants algunes temporades per demostrar-los enuig o els sotmetia a "xantatge emocional" dient-los que se sentia malament pel que feien, o que es plantejava suïcidar-se.
Com que era un referent per als joves i el seu professor, tenia una posició de "superioritat" respecte als adolescents, que van acabar assumint que el fet que els forcés era "el preu" que havien de pagar "per aconseguir el seu futur somiat", diu la sentència.