Primera sentència a Catalunya que permet a una mare soltera sumar els permisos de paternitat i maternitat

BarcelonaFa dos anys, el Tribunal Superior de Justícia del País Basc va reconèixer per primera vegada a una mare en solitari la possibilitat de perllongar el seu permís de maternitat i sumar-hi el temps que li hauria pertocat a l'altre progenitor. Es tractava d'una sentència pionera a l'Estat. Ara el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha pres la mateixa decisió i dona la raó a una altra dona perquè pugui allargar el permís de maternitat i enllaçar-lo amb la baixa que hauria tingut l'altre progenitor. Les dues sentències posen el menor al centre i entenen que, pensant en el seu interès i en els "beneficis per al seu desenvolupament", tots els infants han de poder gaudir d'aquesta prestació, independentment de si tenen un progenitor o dos.

De moment no hi ha cap criteri judicial fixat per a aquest tipus de casos. De fet, hi ha altres tribunals a diferents punts de l'Estat que s'han pronunciat en el sentit contrari al del TSJ del País Basc i el de Catalunya, perquè entenen que les prestacions de maternitat i paternitat són drets individuals i intransferibles. La qüestió encara ha d'arribar al Tribunal Suprem, que és l'única instància judicial que pot establir jurisprudència en qualsevol matèria.

La sentència del TSJC es basa en les directives de la Unió Europea i de l'ONU i recorda que la prestació de maternitat no només està pensada per donar un temps de "recuperació" a les dones després del part, sinó també per fomentar la "igualtat" i, sobretot, per tenir "cura" dels infants. En aquest sentit, el tribunal recorda que el dret internacional estableix com a prioritària la "protecció del menor", el seu "benestar" i el garantiment dels seus drets, independentment de quina sigui la seva filiació.

Tracte pejoratiu

Els magistrats també tenen en compte les "dificultats" que comporta el fet de ser una família monoparental a l'hora de "garantir una bona criança dels fills, així com per compaginar la vida familiar amb la laboral, especialment per a les dones", perquè, sovint, no conviuen amb una persona que les pugui ajudar en les tasques habituals i disposen de menys recursos econòmics que una parella.

A més, segons el TSJC, aquestes famílies sovint s'han d'enfrontar a una "regulació adversa", com per exemple pel fet que tampoc poden beneficiar-se d'un permís de lactància més llarg, quan ara mateix tant les mares com els pares tenen aquesta possibilitat. Per això, conclou que hi ha un "evident tracte pejoratiu" a les famílies monoparentals. Segons el TSJC aquest tracte diferencial a l'hora d'acumular els permisos no té "cap justificació raonable", més enllà "d'hipotètics motius pressupostaris que no han estat al·legats, ni figuren expressament o implícitament en la normativa reguladora". En aquest sentit, els magistrats de la sala social considera que les famílies monoparentals necessiten una "tutela reforçada" perquè no estiguin en una situació de desigualtat respecte de la resta.