Presó permanent revisable per a la mare de la nena Yaiza per haver assassinat la seva filla

BarcelonaL'Audiència de Barcelona ha condemnat Cristina Rivas a una pena de presó permanent revisable per haver assassinat l'any 2021 la seva filla de quatre anys, la Yaiza, en el seu domicili de Sant Joan Despí. El magistrat ha decidit imposar aquesta condemna després del veredicte del jurat popular, que va arribar divendres passat i va considerar culpable d'assassinat la mare de la criatura per unanimitat. A més, el jurat va descartar que en el moment dels fets patís un trastorn mental, i va eliminar d'aquesta manera la possibilitat que Rivas tingués un eximent de culpa. Amb la pena màxima, el magistrat de l'Audiència de Barcelona ha seguit el criteri de la Fiscalia i l'acusació particular, representant el pare de la criatura, que demanaven la presó permanent revisable.

El jurat va considerar provat per unanimitat, i així ho recull el magistrat en la sentència, que la constant negativa del pare de la Yaiza, el Sergio, a tornar amb Rivas va motivar un estat "creixent de ràbia, tristesa i frustració" de l'acusada que "es va materialitzar amb la metòdica planificació de la mort de la seva filla i el seu propi suïcidi amb l'objectiu de causar el patiment més gran possible al pare".

Per arribar a aquesta conclusió el jurat va valorar una gran quantitat de proves que així ho indicaven, com que Rivas va buscar a internet mesos abans del crim com matar un nen ofegant-lo, el mecanisme que va acabar utilitzant per assassinar la seva filla, i altres cerques d'aquesta tipologia. També va anar robant medicaments de la clínica on treballava, i que va acabar fent servir per drogar la Yaiza abans de posar fi a la seva vida, així com per intentar-se suïcidar.

"Aquests indicis, a més de ser plurals, apunten a una única direcció: que la voluntat de l'acusada era posar fi a la vida de la seva filla", conclou el magistrat en la sentència. Rivas, de fet, ja havia confessat els fets, i els psicòlegs que la van tractar van explicar que només mostrava penediment per no haver-se aconseguit suïcidar. No es penedia, en canvi, d'haver matat la seva filla. Tot i això, en la seva declaració Rivas va demanar perdó i es va mostrar penedida.

Violència vicària

La sentència conclou que Cristina Rivas va assassinar la seva filla per fer mal al pare de la criatura. Tant el fiscal com l'acusació particular no van dubtar en qualificar-ho de violència vicària. Sobretot, el jurat considera com a punt d'inflexió el moment en què el Sergio va començar una relació amb una altra dona. "Considerem provada la intenció de causar el mal més gran possible al pare per les paraules que escull en la redacció de la seva carta de comiat cap a la seva exparella. Des de la dedicatòria («Per al Sergio, el culpable de tot això, gràcies») fins al contingut de la carta, amb frases com: «Aquí tens el que et mereixes, perquè has fet que em tregui la vida i sé que t'alegraràs de la meva mort, però ploraràs la mort de la meva filla. Sort i gràcies per aconseguir que mati la teva filla»", conclou la sentència.

El magistrat afegeix que matant la Yaiza l'acusada s'assegurava de causar "un dany psicològic irreversible al pare, el cop més dur que es pot propinar a qualsevol". Tot i això, la mort de la Yaiza no apareix en cap registre oficial de violència familiar ni vicària. El seu cas, això sí, ho va canviar tot. La Generalitat, que va demanar disculpes perquè aquest cas passés "desapercebut", va modificar el Codi Civil i va crear un registre de violència familiar. Amb tot, la Yaiza no en forma part perquè el recompte es va posar en marxa amb posterioritat al seu cruel assassinat. Ara, la sentència marca que Rivas haurà d'indemnitzar el pare de la criatura amb 250.000 euros i els avis amb 75.000.

Descartat el trastorn mental

En el veredicte, el jurat popular va aprovar per unanimitat l'agreujant de parentesc i també va assegurar que la Yaiza no va poder defensar-se ni podia esperar un atac d'aquesta tipologia per part de la seva mare. La defensa de la mare va intentar durant el judici situar un eximent de culpabilitat pel fet que ella, asseguraven, patia un trastorn mental i no era conscient del que feia. El jurat, però, ho va descartar: "Considerem que l'acusada no es trobava en un estat d'anomalia psíquica que anul·lava o limitava greument les seves facultats mentals".

El jurat va argumentar-ho assenyalant, per exemple, que "va continuar fent activitats quotidianes perfectament abans i després del crim". De fet, després de matar la filla i abans d'intentar treure's la vida, Rivas va passejar el gos i va trucar a l'escola per dir que la Yaiza no hi aniria i a la seva feina per dir que ella s'absentaria aquell dia. També va donar de baixa el pàrquing i va escriure diversos correus electrònics.

A més, els tres pèrits psicològics públics van concloure que Rivas no patia cap trastorn, davant l'opinió d'un psicòleg privat contractat per la seva defensa que així ho assegurava. En la sentència, el magistrat conclou que les opinions dels pèrits públics estaven "més ben fonamentades" que les del privat. "L'experiència ens diu que una persona pot estar trista, afectada per determinats fets, però que això no significa que estigui desconnectada de la realitat", conclou el jutge. El jurat popular només va acceptar un atenuant per haver col·laborat amb la justícia, i això no ha variat la condemna definitiva del jutge, que ha estat la pena màxima.